El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

divendres, 20 d’abril de 2012

Microrelat propi: Els fets consumats




M'ha semblat que la inspiració arribava, però ha estat una falsa alarma. Davant d'aquesta evidència, només em resta expirar.
 

9 comentaris:

Boladevidre ha dit...

Quin rebombori de contradiccions que van i venen!
És com un remolí de vent... molt potent!
Quina enveja!

Anònim ha dit...

RES, D'EXPIRAR... JA TORNARÀ LA INSPIRACIÓ...



MARTA VALLS

Yves Gerbeau ha dit...

M'agrada molt! Ara mateix hi ha concursos de microrrelats al twitter, presenta'l!

Anònim ha dit...

Anna, aixó ho podria dir jo, peró tú mai de la vida.
Inspira't, que et necessitem molt.

Carme Luis

Anònim ha dit...

A mi m'agradat molt...uf Anna, ets com es diu ? Tremenda !! però segueix així ! Tura.

LURDES ESTRUCH ha dit...

O abandonar-se en la maduració.
gronxar-se en una certa
-i dolça, plàcida i nebulosa-
letargia inconscient.
I esperar sense dir-ho
que acudi la musa.

Anònim ha dit...

Potser que avui et deixem que descansis, perque el dilluns tindràs feina i no podràs ni respirar!!!
Una forta abraçada que ens uneixi a tots per tirar endevat, que els nùvols estàn molt negrs!!!
Mercè

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Boníssim!!! Molt calderià!!!

Gemma ha dit...

La famosa inspiració que ens sembla que la tenim a casa i quan volem mirar-la bé, ens defuig .