Un
altre que marxa. Una nova orfandat. Sé que sempre dic el mateix, però ja són
massa els escriptors que he hagut d’acomiadar
en aquest bloc.
No disposo
de cap anècdota personal vinculada a Emili Teixidor. Avui no puc explicar-vos
una de les meves històries, perquè no la tinc.
Tanmateix, se'n va un dels bons. Dels bons amb majúscules. No és just, segurament, que la
majoria del públic el conegui per l’adaptació al cinema de Pa negre, en lloc de tenir-lo present per la seva impecable tasca literària, tant pel que fa a la
literatura per a joves com a la literatura per a adults. Això, el tema de Pa negre, és el que remarcaran avui tots els diaris. Segur.
Se m'escapa un sospir profund. Així d’estranyes són les coses en aquest nostre món, lletraferits. Estic cansada i trista. N’ha marxat un altre. Tant de bo que aquesta sigui la darrera elegia que hàgim de compartir en molt de temps.
7 comentaris:
Emili Teixidor ens ha deixat un gran llegat humà i literari; descansi en pau.
Descansa en pau Emili, sempreu viuràs als teus llibres
Sempre estarà amb nosaltres, la seva obra no morirà mai !! Tura.
Sempre estarà entre nosaltres el seu llegat, no morira`mai.
Descansa en pau, Emili.
Carme Luis
Descansi en pau.
Trobarem el seu esperit en les seves obres.
Els que hem llegit part de la seva obra quina sort hem tingut!
Jo crec que deu haber-hi un mòn que ajuntarà tots els lletraferits que has creat Anna.
Fins deprès Emili, segur que ens trobarem.
Mercè
El recorde, molt especialment, per "L'ocell de foc".
Publica un comentari a l'entrada