El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

diumenge, 10 de juny de 2012

Una de microhistòries


De tant en tant, quan tomba el dia, em plau imaginar un breu microrelat. A voltes no arriba ni a això, sinó que tan sols es tracta d'un pensament o d'una reflexió. Tanmateix, em resulta agradable per cloure la jornada.
La reflexió pot estar motivada pel meu estat d'ànim o per allò que estic llegint o veient a la tele. De vegades, m'inspira simplement quelcom del meu entorn (la pluja, la calor, el silenci, la lluna plena, la foscor).
Acostumo a penjar aquestes petites píndoles al meu perfil de facebook. I així, amb els mots escrits, desitjo bona nit als amics. Però fa dies que penso que, d'aquesta manera, les tinc disseminades. Avui he decidit fer un recull de les darreres i compartir-les en aquest bloc lletraferit.
Al cap i a la fi, no deixen de ser petits tastets literaris.

Que tingueu un bon diumenge!  


Títol: 00:00

Des que som a l'era digital, cada nit, a les dotze en punt, passem una estona en el no-res.


Pensament inútil (o la frivolitat de l'aristocràcia)
Just abans del gran moment, Maria Antonieta es preguntà on anirian a parar les perles del seu delicat collar.

El rellotge, en la nit, és el diapasó del silenci. 





Dos ulls verds com la maragda perforen la foscor. Travessen l'espai i el temps i es fonen amb les partícules d'uns estels que ja no viuen. Magnificència felina. 






Us han dit algun cop que els gats són pols d'estrelles?

 
L'alè de la nit s'escola per la petita escletxa i m'acarona els sentits sota l'esguard del silenci.
Quart creixent
El cor del licàntrop en compàs d'espera.

Gotes de pluja en suspensió foraden l'aire. I cel enllà, a la lluna, ja no li queden llàgrimes.






16 comentaris:

Anònim ha dit...

Anna, tots són preciosoa, i amb poques paraules, és pot dir tan.
Tots m'agraden, peró el de "Els Gats són pols d'estrelles" m'emociona molt, crec que és veritat, i si repasso, tots marriben molt al cor !!

Gràciesss

Carme Luis

Anònim ha dit...

Escriu tot el que vulguis, perqué tot és molt bonic...siusplau no deixis de fer-ho, Tura.

Hele la Sabatera ha dit...

!! Moltes gràcies Anna !! m'agraden mooolt les teves microhistòries, si us plau segueix escrivint-ne

Anònim ha dit...

Una vegada més et donc les gracies per compartir amb nossaltres aquests pensaments, que moltes vegades em son propers, sigui perque tenim una afinitat en comù, lletres i sentiments, situacions, tendressa, al.legria i perque no dir-ho, soposo que algùn moment de preocupaciò gran i important, com si tinguesim una pared impossible de saltar..
Tots el teus escrits son plens d'emocions que sen teves, com he dit avans, ni ha algùns que em sento completament identificada.
Com diu la Tura no deixis de fer-ho.. i avui diumenge amb aquesta pau que sembla que he conseguit tindre dins meu, cosa que em costa molt que sigui aixì, doncs ja saps que tinc el cor molt trist, molt.
Crec que he dit tot el que necessitaba en aquest moment en el teu blog.
Gracies de nou Anna Mª
Bona tarda amiga

Jordi Dorca ha dit...

Moltes gràcies.
El que m'agrada més és el primer. I el del gat.

úrsula ha dit...

gràcies Anna, segueix imaginant i sobre tot segueix compartint,
úrsula

Teresa ha dit...

Anna, quina bona idea aquest recull!!

M'agraden tots, però això que els gats són pols d'estrella... m'arriba directament al cor!

Una abraçada!!

Sergi ha dit...

Molt macos. Jo no hi entenc de poesia però trobo que els teus microrelats tenen un aire a haiku, un aroma així com zen.

Per cert, casualitats de la vida, estic preparant 2 posts sobre la tendència actual a les històries breus, que se m'ha acudit batejar com a literatura Memento.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Doncs, ves per on, n’hi ha dos que no els recordava. Els altres sí! Bona idea penjar-los al bloc, al Facebook s’acaben perdent les coses.

La Meva Perdició ha dit...

Un bon recull de micros Anna. El meu preferit és el de la Maria Antonieta. Ja saps que a mi m'encanten aquests tipus de composicions. Molt bona idea aplegar-les en un mateix post.
Petons. ^_^

Yves Gerbeau ha dit...

Com ja et podies esperar, m'han agradat molt!

Jordi Canals ha dit...

M'agraden molt

Anònim ha dit...

Tots porten màgia. L'Absenta també t'ho agraeix. I l'Esclarmonda. I l'Aurembiaix. I en Viorel, el gat negre dels terrats.

Emili Gil

JJ ha dit...

M'han agradat. M'alegre que els hages penjat al blog perquè jo no tinc (ni pense tenir-ne) caqp compte a facebook. Gràcies.

Gemma ha dit...

Molt ben fet !!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Moltes gràcies a tots.
Sergi, m'avisaràs quan tinguis llestos els "memento"?
M'agradarà llegir-ho.