De tant en tant, quan tomba el dia, em plau imaginar un breu microrelat. A voltes no arriba ni a això, sinó que tan sols es tracta d'un pensament o d'una reflexió. Tanmateix, em resulta agradable per cloure la jornada.
La reflexió pot estar motivada pel meu estat d'ànim o per allò que estic llegint o veient a la tele. De vegades, m'inspira simplement quelcom del meu entorn (la pluja, la calor, el silenci, la lluna plena, la foscor).
Acostumo a penjar aquestes petites píndoles al meu perfil de facebook. I així, amb els mots escrits, desitjo bona nit als amics. Però fa dies que penso que, d'aquesta manera, les tinc disseminades. Avui he decidit fer un recull de les darreres i compartir-les en aquest bloc lletraferit.
Al cap i a la fi, no deixen de ser petits tastets literaris.
Que tingueu un bon diumenge!
Títol: 00:00
Des que som a l'era digital, cada nit, a les dotze en punt, passem una estona en el no-res.
Pensament inútil (o la frivolitat de l'aristocràcia)
Just abans del gran moment, Maria Antonieta es preguntà on anirian a parar les
perles del seu delicat collar.
Dos ulls verds com la maragda perforen la
foscor. Travessen l'espai i el temps i es fonen amb les partícules d'uns estels
que ja no viuen. Magnificència felina.
Us han dit algun cop que els gats són pols
d'estrelles?
L'alè de la nit s'escola per
la petita escletxa i m'acarona els sentits sota l'esguard del silenci.
Gotes de pluja en suspensió
foraden l'aire. I cel enllà, a la lluna, ja no li queden llàgrimes.
16 comentaris:
Anna, tots són preciosoa, i amb poques paraules, és pot dir tan.
Tots m'agraden, peró el de "Els Gats són pols d'estrelles" m'emociona molt, crec que és veritat, i si repasso, tots marriben molt al cor !!
Gràciesss
Carme Luis
Escriu tot el que vulguis, perqué tot és molt bonic...siusplau no deixis de fer-ho, Tura.
!! Moltes gràcies Anna !! m'agraden mooolt les teves microhistòries, si us plau segueix escrivint-ne
Una vegada més et donc les gracies per compartir amb nossaltres aquests pensaments, que moltes vegades em son propers, sigui perque tenim una afinitat en comù, lletres i sentiments, situacions, tendressa, al.legria i perque no dir-ho, soposo que algùn moment de preocupaciò gran i important, com si tinguesim una pared impossible de saltar..
Tots el teus escrits son plens d'emocions que sen teves, com he dit avans, ni ha algùns que em sento completament identificada.
Com diu la Tura no deixis de fer-ho.. i avui diumenge amb aquesta pau que sembla que he conseguit tindre dins meu, cosa que em costa molt que sigui aixì, doncs ja saps que tinc el cor molt trist, molt.
Crec que he dit tot el que necessitaba en aquest moment en el teu blog.
Gracies de nou Anna Mª
Bona tarda amiga
Moltes gràcies.
El que m'agrada més és el primer. I el del gat.
gràcies Anna, segueix imaginant i sobre tot segueix compartint,
úrsula
Anna, quina bona idea aquest recull!!
M'agraden tots, però això que els gats són pols d'estrella... m'arriba directament al cor!
Una abraçada!!
Molt macos. Jo no hi entenc de poesia però trobo que els teus microrelats tenen un aire a haiku, un aroma així com zen.
Per cert, casualitats de la vida, estic preparant 2 posts sobre la tendència actual a les històries breus, que se m'ha acudit batejar com a literatura Memento.
Doncs, ves per on, n’hi ha dos que no els recordava. Els altres sí! Bona idea penjar-los al bloc, al Facebook s’acaben perdent les coses.
Un bon recull de micros Anna. El meu preferit és el de la Maria Antonieta. Ja saps que a mi m'encanten aquests tipus de composicions. Molt bona idea aplegar-les en un mateix post.
Petons. ^_^
Com ja et podies esperar, m'han agradat molt!
M'agraden molt
Tots porten màgia. L'Absenta també t'ho agraeix. I l'Esclarmonda. I l'Aurembiaix. I en Viorel, el gat negre dels terrats.
Emili Gil
M'han agradat. M'alegre que els hages penjat al blog perquè jo no tinc (ni pense tenir-ne) caqp compte a facebook. Gràcies.
Molt ben fet !!
Moltes gràcies a tots.
Sergi, m'avisaràs quan tinguis llestos els "memento"?
M'agradarà llegir-ho.
Publica un comentari a l'entrada