El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dimecres, 11 de desembre del 2013

Camins incerts, de Jordi Canals: presentació i ressenya


Ahir a la tarda va tenir lloc, a la Llibreria La Impossible de Barcelona, la presentació del darrer llibre de Jordi Canals, Camins incerts.
L'amic Emili Gil i jo mateixa vam ser els encarregats d'acompanyar l'autor en un esdeveniment tan bonic, que resultà càlid, agradable, carregat de complicitat i ben farcit de familiars i amics. Vam parlar de la novel·la, de literatura, del passat, de la vida. Vam riure i ens vam emocionar.
He pensat de compartir amb vosaltres el text que vaig preparar per a la presentació, que també compleix la funció de ressenya del llibre.
Espero que en Jordi quedés content. Jo el vaig escriure amb tot l'afecte i la sinceritat que m'uneixen a una persona tan especial com ell.  






Camins incerts, de Jordi Canals


Participar avui en la presentació de la darrera novel·la de Jordi Canals representa per a mi un enorme motiu d’il·lusió. La nostra amistat és la demostració vivent del bon ús que hom pot fer d’aquest estrany invent que, de cop i volta, ha passat a dominar les nostres vides. Em refereixo, evidentment, a Internet i les xarxes socials. En Jordi i jo ens vàrem conèixer així, ara ja fa un bon grapat d’anys. Des del primer dia, mai no hem deixat de mantenir el contacte. Hem compartir jornades grises i estones alegres, idees, pensaments, preocupacions, esperances, opinions, paraules, fotografies i poemes. Com sap tothom que el coneix, en Jordi és un home de tracte exquisit, educat i culte, al qual he d’agrair la seva fidelitat a prova de bomba i els seus comentaris a tots els meus blocs, a tots els meus escrits. No exagero si dic que, enmig del món desgavellat en el qual vivim, enmig de l’embolic globalitzat, la penúria i la crisi, de vegades trobes persones que t’il·luminen el camí com un far en la tempesta. En Jordi, per a mi, és una d’aquestes persones. Una veu amable, un brot de comprensió, unes ratlles lúcides i atentes en una pantalla lluent. Algú amb qui sempre, sempre, pots comptar.
En enfrontar-me a la lectura de Camins incerts, he descobert que potser el conegut psiquiatre i psicòleg Carl Gustav Jung no anava tan errat en les seva teoria sobre las coincidències. Per a ell, les “coincidències” no estan  governades tan sols per l’atzar, que faria que la seva probabilitat de succeir fos tan poca que podrien considerar-se estadísticament significatives, sinó que responen a una dinàmica més profunda. Broten d’una font comuna, relacionada amb la sincronicitat en el temps i amb l’inconscient col·lectiu.  Poca broma.
I ara us esteu preguntant, en el vostre interior, i no m’enganyeu... Per què ens turmenta aquesta dona, en plena presentació del llibre, amb unes anacròniques i estranyes referències a un metge del cervell bastant passat de moda? Doncs és molt fàcil. Perquè quasi la totalitat dels escenaris en què té lloc la novel·la són també escenaris de la meva vida. Perquè mai no havia llegit un llibre on pogués resseguir amb una fidelitat més detallada el món referencial que conec. Perquè mai no m’havia trobat, en la lectura d’un llibre, amb tantes coincidències juntes.  
Els indrets i pobles de l’Empordà (Palafrugell, Calella, Monells, Corçà, Begur, Tamariu, Llafranc) són pobles que jo transito, on jo visc a temporades. Conec perfectament el restaurant del bacallà (L’Hort del Rector de Monells), les platges, els camins, el Far de Sant Sebastià. Són el meu paisatge, són meus. Però també és meu el lloc on em vaig criar: el barri de La Torrassa, a l’Hospitalet, a la vora del metro de Santa Eulàlia. El mateix barri del protagonista de la ficció d’en Jordi. Com us podeu imaginar, amb tot aquest bagatge comú (i molt més que no enumero per no cansar-vos), havia de viure la lectura de la novel·la d’una manera molt especial.  
Camins incerts és un text amb una clara dualitat. D’una banda, es tracta d’una història humana i intimista, de clara trama iniciàtica i de tons costumistes, que recrea el despertar a la vida dels tres personatges principals. La vida, sí. Aquella circumstància indefugible que primer et somriu per després mostrar-te, sense pietat ni previ avís, de què va, en realitat, la història. Evidentment, no revelaré res de l’argument, que haureu de llegir, però l’obra, pel que fa a aquest pla narratiu, és una novel·la de personatges, de gran intensitat psicològica, que recull unes vivències personals molt ben dibuixades.
 
 
 

D’una altra banda, en el seu segon pla narratiu, Camins incerts esdevé directament una crònica. Una crònica social, històrica, cultural, política, ideològica. Jordi Canals fa un recorregut per gran part del temps de la seva pròpia vida i, en aquest sentit, la veu del narrador es transforma. Ja no és la d’un omniscient que ens relata uns fets en tercera persona i des de l’exterior, sinó la d’un narrador intern, absolutament implicat. Es tracta de la veu del mateix Jordi, que remembra tot allò que va conèixer, tot allò que va presenciar amb els propis ulls. Camins incerts esdevé el reflex de la manera de viure, per bé i per mal, en una Catalunya que ja no existeix. Podem dir-ho d’una altra manera. Podem dir que la novel·la adopta el rol d’un document. Camins incerts és un gran document on l’autor fa memòria i aboca sense embuts, sense pudor, però també sense falsa nostàlgia, els clarobscurs i les contradiccions de la societat on vivim. Els protagonistes adquireixen, per aquest motiu, una funció instrumental. Deixen de ser importants com a protagonistes d’una història de ficció més o menys colpidora i, tal vegada sense que l’autor en sigui de tot conscient,  es converteixen en arquetipus. Arquetipus que ens mostren com es vivia en el passat l’homosexualitat, l’estigma social, la sida, la recerca de la pròpia identitat a tots els nivells, la promiscuïtat sexual, les relacions familiars i professionals. Tota i cada una de les circumstàncies que afecten els personatges serveixen per il·lustrar-nos sobre la societat del moment. Tot plegat amarat de detalls, de dates, de fets històrics, d’anàlisis ideològiques, de referències artístiques i culturals. Fins i tot amb l’aparició estel·lar d’una figura tan important de la nostra cultura com és Josep Pla. 
La novel·la comença sense que Jordi Canals ens digui en quin any ens trobem. Només ho intuïm, però no n’estem segurs. Al cap de poc, però, es desvetlla el misteri. És el dia que l’home trepitja la lluna. Fins i tot aquí he de reconèixer una coincidència personal, perquè aquell dia, tot i que jo era una nena, va marcar un punt d’inflexió en la meva manera de veure el món.
Camins incerts. Un llibre de relacions humanes, de sofriment, d’amor, de records del passat, de mort. Però, per damunt de tot, un cant enorme i sense escletxes a un dels sentiments que més ens honoren com a espècie: l’amistat. L’amistat entre tots els personatges, però sobretot entre l’Adrià i en Joan. Una amistat que sobrepassa tots els tabús i totes les fronteres. Com ha de ser.

Enhorabona, Jordi. I gràcies a tots. 

11 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

Copio i enganxo el que escrit aquest mati al meu mur:

Abans de res vull agrair molt sincerament, a familiars i amics , la presencia ahir en la presentació de la meva última novel•la “Camins incerts” a la llibreria La Impossible.
Va ser un acte entranyable que no oblidaré.
La intervenció d’Anna Maria Villalonga i Emili Gil , presentadors de la nove.la, va ser estimulant i amena , avivant amb el seu encant exquisit tot l’acte, l’afabilitat de la seves paraules van fer que em sentís agombolat per la expressió de les mirades amigues .
Agraeixo. també el missatge de complicitat de l’editor Carles Cervelló.
Tot tingué un sentiment de nostàlgia i felicitat que celebro haver compartit.
Fou una vetllada acollidora que a tothora va anar desvetllant aquest sentit de vincle profund que impera en el dia a dia en la pantalla de l’ordinador i entre els dits que teclegen espontàniament sensacions que , trameten confidències, i projectes
Us estimo a tots!
Espero que us agradi la novel•la.
Una abraçada i fins sempre.

Anònim ha dit...

Va ser un goig per a mi poder-hi assistir. Malgrat el cansament, vaig arribar a casa que eren més de les dotze, avui mantinc encara el bon regust de la retrobada i també la coneixença per primer cop, d'amics. D'aquests amics que trobes sempre que els necessites... Dolces abraçades, positivisme i bona sintonia... Després, l'Anna Maria ens va embolcallar i captivar fent una síntesi acurada i descriptiva de la novel.la. Amb el seu saber fer ens va anar desgranant petits detalls, que junt amb l'explicació entusiasta i apassionada de l'Emili, fent ènfasi per la seva part, d'altres seqüències, per a ell importants, de la novel.l.a i les sentides paraules i explicacions de l'autor, en Jordi Canals Prats, tot plegat va servir per arrodonir una gran i càlida vetllada literària. Una vetllada per al record.

Maria Carme Poblet

Anònim ha dit...

Per mi va ser una estona per no oblidar. Una presentació emocionant i molt bonica.

Espero de cor que tinguis molts èxits Jordi, jo estic segura que m'agradarà el "Camins incerts", de la mateixa manera que m'han agradat els altres llibres que has escrit.

Gràcies Anna Maria, Emili i Jordi.

MARTA VALLS

Anònim ha dit...

Anna, agraït pels teus comentaris enriquidores i alliçonadores . Ara , deixaré l'implant, m'asseuré en el sofà i em quedaré en silenci, un silenci famolenc llegint el llibre de Jordi, l'escriptor.

Pep Keats

Gemma ha dit...

Va ser un vetllada molt maca,en la que va ser un goig compartir amb tots vosaltres totes aquelles emocions. Sort Jordi i gràcies Anna

Anònim ha dit...

No hi han paraules per un acte com el d'ahir.
Seré repetitiva com tots, maginífica presentaciò per part de l'Anna, Emili i Jordi.
Quina sort he tingut a través de la xarxa del fb. conseguir amics, que no "son virtuals", he pogut abraçar,i coneixer part de la familia del Jordi tot un plaer.
Una abraça amics!!!!
mercè

Anònim ha dit...

Moltes gràcies Anna per la ressenya, sempre tan acurada.

Compraré el llibre, espero trobar-lo a La Impossible. Em feu una mica d'enveja poder gaudir d'aquestes reunions tan entranyables; m'agradaria conèixer en Jordi, una persona que a través de la xarxa ens enamora amb tots els poemes que penja...això el fa una persona especial!

Molt èxit amb la teva novel·la Jordi, t'ho desitjo de cor!

Tura

Unknown ha dit...

Quines paraules més boniques, Anna! Em van arribar al cor! Ja es veia que el Jordi estava ben emocionat.
Vam haver de córrer molt per no perdre'ns la presentació i tot plegat va compensar l'esforç amb escreix!
A part dels estimats amics habituals que vam saludar i abraçar, va ser un regal retrobar-nos amb un amic de qui havíem perdut la pista.
Una abraçada a tots per fer aquesta vetllada molt i molt especial!

Anònim ha dit...

Quina presentació , tan emotiva i bonica. Buscare el llibre a Manresa,se del cert, que m'agradara molt.
Moltes Felicitats, a Jordi Canals, i a tu per aquesta magnifica resenya de Camins Incerts.
Una abraçade!

Carme Luis

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Jordi Canals, "algú amb qui sempre pots comptar". Efectivament, jo també ho penso.
Sembla una noveŀla magnífica i li desitjo força vendes!!!
Enhorabona, Jordi!!!

Jordi Canals ha dit...

He tornat a llegir els vostres comentaris. Moltes gràcies!!!!!!!!!