El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dilluns, 17 de març de 2014

Dia de la poesia catalana a Internet






Avui se celebra el dia de la Poesia Catalana a Internet. La iniciativa, impulsada per la UOC, ja data de 2011. Es tracta de dedicar la jornada a omplir la xarxa de belles paraules, de poesia en català, a través de totes les plataformes possibles: blocs, Facebook, Twitter, Instagram... 
 
En contra del que segurament farà la majoria de la gent, he pensat que enguany deixaria una mica de banda els valors consagrats i apostaria per una veu jove. Parlo del poeta de Sant Esteve de Palautordera, nascut el 1981, Oriol Prat.
 
L'Oriol Prat va publicar fa uns mesos el seu primer poemari, titulat Metres quadrats.  És un llibre de joventut, molt treballat i insòlitament madur, però alhora molt fresc. A mi m'agrada molt com escriu l'Oriol. M'arriben molt els seus versos. En alguns casos, he viscut de molt a prop la seva gestació i el seu avenç, privilegi del qual me'n sento molt orgullosa.
 
Vaig prometre a l'autor que confegiria una ressenya del llibre, però encara no ho he fet. I això és fatal, perquè sovint tantes activitats m'impedeixen dur a terme tot allò que voldria i que em fa més il·lusió. O m'obliguen a fer-ho amb un retard que em tortura. Malgrat tot, com que l'Oriol és generós, espero que em perdoni. I també espero que aquest petit post serveixi per redimir-me una mica. No dic del tot, només una mica. 






Comparteixo amb vosaltres el poema intitulat Poema d'enveja, amor i odi amb un vers de Zagajewski. El que més m'ha costat ha estat triar el poema per compartir, perquè tots m'agraden molt. Però bé, la decisió final ha estat aquesta.

Que en gaudiu força, lletraferits. 



POEMA D’ENVEJA, AMOR I ODI AMB UN VERS DE ZAGAJEWSKI

Digue’m la veritat.
Digue’m que saps tocar de peus a casa
quan surts a obrir la nit de bat a bat.
Digue’m que encara
no estic boig.
Digue’m que m’equivoco
si em penso que arribes al meu llit
per l’embut de la foscor
mentre es fa clar.
Digue’m que les teves mans encara frenen
el temps en sec
i que els meus ulls no ploren
com cargols al mur d’un psiquiàtric.
Fes un resum confús per dir-me que m’estimes.
Digue’m, per exemple,
que tot feia barreja dins d’un got:
el cap i el ventre
el ventre i el cap,
el cop que diu: no hi ets,
no tornes.
 
Jura’m
que l’última copa
no te la paga Ulisses, el masclot.

Oriol Prat Altimira

Metres Quadrats, Blind Books, Barcelona, 2013.

11 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

“La poesia tot just ha començat
i és plena de virtuts inconegudes.”

(Joan Maragall)

Anna Maria Villalonga ha dit...

Oh, Jordi, gràcies.
Molt oportuns els teus versos.

mariatoldra ha dit...

L'Oriol i el Jordi C. ho diuen tot. Que es repeteixi una iniciativa com aquesta!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Sí, aquestes iniciatives són útils i, endemés, ens alegren la vida.
Gràcies, Maria.

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt la idea i hi he participat.


Marta Valls

Anna Maria Villalonga ha dit...

perfecte, Marta.

Tura Nogareda ha dit...

Jo també ho faré! Aquesta tarda, amb temps! Gràcies Anna!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, Tura. Perfecte.
Però què me'n dieu, del poema de l'Oriol?

Jofre Pervez ha dit...

Una bonica iniciativa que ens omple el dia de bellesa i m'ha donat a conèixer al Oriol Prat. Moltes Gràcies !

Teresa ha dit...

Molt bonic el poema de l'Oriol! Gràcies per compartir-lo!
Avui pràcticament no estat connectada, però ara he gaudit de tots el poemes que heu compartit!
Una abraçada!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

M'ha agradat moltíssim aquest poema. Quant talent que de vegades no coneixem! Gràcies per penjar-lo. I encisadora la foto!