El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

divendres, 8 de juliol de 2016

El último vuelo del Microraptor, de Sergi G. Oset





Tothom que em coneix sap de la meva inclinació envers la narrativa breu (la nouvelle, el relat, el microrelat). Tothom sap que valoro molt la capacitat d’escriure des de la síntesi més pura, des del sincretisme i l’estalvi. Res superflu, res que no calgui, només la paraula justa, només. Amb tota la seva força per dir coses que impactin, commoguin, aboquin a reflexionar, incomodin, colpegin, arrenquin una llàgrima, un somriure o una riallada. Dit d’una altra manera, mínima expressió narrativa per despertar les nostres més íntimes emocions.
Els qui no hi creuen gaire, en la distància curta, podrien acostar-se (intentant deixar de banda els prejudicis, això sí) al llibre que ressenyem avui, El último vuelo del Microraptor, de Sergi G. Oset. Si ho fan, descobriran amb estupor la quantitat de possibilitats que entranya la literatura breu, descobriran com, amb unes poques ratlles, hom pot construir tot un món, pot excel·lir en la metaficció, en la crítica i la denúncia, en la reflexió al voltant de la realitat que ens envolta, en el diàleg directe amb l’art i amb la literatura, en l’homenatge als clàssics, en tot tipus d’intertextualitat. Oset fa totes aquestes coses, ens embruixa com un encantador de serps i ens fa gaudir com a bojos. És veritat que cal compartir el seu imaginari (comú a gairebé tots nosaltres, tret de les lògiques diferències personals que puguin existir) per copsar en la totalitat el sentit dels seus relats. Però, un cop aconseguit, us garanteixo que el plaer intel·lectual i estètic resulta impagable.
Diu l’autor del pròleg del llibre, David Roas, que sobre l’univers creat per Sergi G. Oset planea la sombra -explícita e implícita- de un montón de referencias esenciales: Lovecraft, Poe, Spiderman, Keats, Borges, Monterroso (hay varios homenajes a su célebre dinosaurio), Saint-Exupéry, Richard Matheson, Darth Vader, George Orwell, Max Aub, Baudelaire, Tim Burton, Tolkien, James Whale, Cronenberg, o la delirante Habitación 201.   
I així és. La literatura es converteix en un joc, en un exercici lúdic de reconeixement i circularitat, d’admiració envers la capacitat de l’autor a l’hora de trobar correspondències, picades d’ullet, ironies, sarcasmes, dobles interpretacions, paral·lelismes. Com també diu David Roas: Un magnífico catálogo de horrores cotidianos, visiones hiperbreves de nuestra loca realidad donde lo fantástico se da la mano con lo absurdo, lo grotesco y lo inquietante.
Oset es complau, com acostuma a fer, en el fantàstic, el terror, el misteri, el negre i la ciència-ficció, però sobretot en la possibilitat de l’extrapolació. És un mestre a l’hora de demostrar que, interaccionant amb tot el bagatge que després d’anys de lectures, cinema i televisió portem carregat a l'espatlla, podem donar a llum noves històries plaents i intel·ligents que, al seu torn, entraran en la roda de la intertextualitat. Em sembla que queda clar. No cal afegir res més.
Bé, sí. Us concediré, amb el permís de l’autor, l’accés gratuït a alguns dels seus relats. Senzillament, no me’n puc estar.

DESHACERSE DEL YUGO
A finales del siglo XXI, la inteligencia artificial en el ámbito doméstico estaba tan avanzada que empezó a irse de casa para independizarse.

LIBERACIÓN
Obligó a todas las musas a ponerse en fila contra el folio en blanco. Después ordeno al pelotón de fusilamiento que hiciera su trabajo. Visiblemente aliviado, por fin, puedo empezar a escribir.

FECHA DE CADUCIDAD: MIRAR LA TAPA
El Doctor Lecter no acostumbraba a perder los estribos, pero una tenue palpitación apareció, fugaz, en su sien izquierda cuando, al abrir el frigorífico, comprobó que el paté de Clarice había caducado.

CRÍTICA CINEMATOGRÁFICA: MAZINGER Z, LA PELÍCULA
No vayan a verla. Es un fake. No sale ningún Z.  


Feliç divendres, lletraferits.

4 comentaris:

Àngels Freixa ha dit...

Jo sóc molt aficionada als relats, des de sempre. Ara en tinc uns quants a la pila, hi afegiré aquests que me n'has fet venir moltes ganes.
Gràcies!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Genial! La meva enhorabona a en Sergi! Li demanaré permís per emprar aquests relats que has penjat a la meva classe de castellà.

Roser ha dit...

Felicitats Sergi. Voldria tenir el llibre, on el puc trobar?

Àngels Freixa ha dit...

Ara he acabat el llibre i he xalat de valent. Quina capacitat de dir tant amb tanta brevetat de paraules! Diverteix, colpeix i se't fa curtíssim.
M'ha encantat tornar a llegir la ressenya. Gràcies.