El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dijous, 4 d’agost de 2016

Com ser-ho alhora, d’Ali Smith




L’esplèndida traductora al català d’aquesta novel·la, Dolors Udina, va incloure una nota al final del llibre. En la nota, escriu:
«La nostra multiplicitat i la capacitat de ser més d’una cosa alhora» és la força motora que batega rere aquesta novel·la, en paraules de l’autora. La idea seminal és que no existim en un sol temps verbal ni tenim una identitat fixa, i això es reflecteix en l’estructura de la novel·la, escrita a la manera dels frescos del Renaixement: sempre hi ha alguna cosa sota la superfície.
M’ha semblat que no hi havia millor manera d’iniciar aquesta ressenya tan difícil de fer. La ressenya d’un text diferent, basat en l’experimentació arriscada i singular d’una escriptora que ja ha vist reconegut el seu talent amb un gran nombre de premis. Si confesso que la ressenya és difícil de fer és perquè la combinació d’instants, mirades, veus, sentiments,  sensacions, indrets i èpoques resulta impossible de descriure de manera convencional.
Com ser-ho alhora és una novel·la preciosa, inusual, dolorosa i tendra, carregada de llum i del color refulgent que sorgeix de la virtuositat, del talent d’algú que és capaç de pintar com ningú abans no ho havia fet. Amb dos protagonistes que, en principi, viuen en moments històrics diferents (la noia adolescent en el present, l’artista italià durant el Renaixement) la ficció se situa en un curiós espai intemporal on res no és el que sembla, on no hi ha veritats absolutes, on tot és alhora.  





En la lectura de la novel·la hem de saber comportar-nos com a lectors de ment oberta, com agents actius i desperts, sense prejudicis, que no perden detall. Però, alhora (com no podia ser d’una altra manera, perquè tot és alhora) hem d’esdevenir capaços d’acceptar que la nostra atenció no sempre descabdellarà totes les ambigüitats, absolutament deliberades. Haurem de conviure amb comoditat amb les innovacions lingüístiques i de puntuació, amb la reinterpretació laxa i fantàstica (un alè d’aire fresc!) de la normativa més estricta. Hi ha molts detalls meravellosos en unes pàgines que ens fan riure de valent, que ens fan plorar molt, que ens desperten l’enteniment, que ens col·loquen la voluptuositat i el plaer ‒estètic, intel·lectual i carnal‒ a flor de pell, que ens colpegen ben endins, que ens fan esbatanar la mirada.
Al resum de la contraportada, hi diu:
Dues històries d’amor i d’injustícia separades per 500 anys i lligades per un fil invisible. Un artista italià del Renaixement i una adolescent filla d’una activista política connectaran gràcies a la vida, la veritat i el temps. (...) Un d’aquells llibres que ens obliga a mirar les coses de manera diferent i ens provoca pensaments i sentiments que romanen amb nosaltres durant molt de temps.
Penso que és exactament així, i agraeixo a l’Editorial Raig Verd que opti per publicar en la nostra llengua una literatura que, altrament, segurament no ens arribaria. La imaginació, la valentia, l’atreviment i la genialitat d’Ali Smith, coneguda i reconeguda internacionalment, a la nostra disposició en un català perfectament creïble.
Com ser-ho alhora va obtenir els Premis Goldsmith 2014 i Costa Novel Award 2014, a més de ser finalista al Man Booker Prize. Jo us recomano la novel·la vivament. Mai més no deixaré de llegir Ali Smith.    



8 comentaris:

Àngels Freixa ha dit...

Anna, mentre la llegies ja vas fer algun comentari que em va despertar l'interés. Després d'aquesta ressenya ja tinc el llibre a primera fila de noves adquisicions. No conec aquesta escriptora. Gràcies.

Antoni Clapes ha dit...

Una ressenya esplèndida d'un llibre extraordinari, complex i suggerent.
L'Anna Maria Villalonga ha llegit molt bé Ali Smith: ha entès que és una autora "de demà".

Raquel Gámez Serrano ha dit...

Sí! Em passa igual que l'Àngels! Moltes gràcies!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Em considero molt feliç si una ressenya meva serveix per acostar Ali Smith a nous lectors. És una autora que no podem deixar passar.

Tura Nogareda ha dit...

Gràcies Anna, sembla, per la ressenya, una novel.la difícil per mi...la poso a la llista!
Abraçada

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

N'havia sentit parlar, però no m'hi havia fixat gaire. Ara, després de la teva ressenya, he de dir que sembla fantàstica. Apuntada right away!!!

Àngels Freixa ha dit...

No puc afegir res a la teva magnífica ressenya, que descriu meravellosament tots els sentiments que desperta el llibre, una lectura de les que deixen petjada. Una joia.
Gràcies Anna!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Que bé, Àngels! Contentíssima que em diguis això!