El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dimarts, 11 d’octubre de 2016

Deu relats ecofuturistes, de diversos autors




Poques vegades passa el que m’ha passat llegint aquest volum. Tots els relats m’han agradat. Això no és habitual. En una antologia la qualitat acostuma a fluctuar, de manera que ‒gustos personals a banda‒ sempre hi ha unes històries que ens satisfan i unes altres que no (o no tant). Aquí, en canvi, les deu m’han semblat bones. És clar que el volum ja feia una pinta immillorable: duia l’aval del Cryptshow Festival (5 dels contes foren els guanyadors del concurs que el Festival va organitzar) i el de l’Editorial Males Herbes, que ja sabeu que m’encanta per la seva proposta fresca, agosarada i innovadora.  
Els cinc autors premiats són Roser Cabré-Verdiell, Núria Abril, Carles Ribes, Ferran Garcia i David Castejón. El conjunt es completa amb cinc autors de solvència contrastada: Antoni Munné-Jordà, Carme Torras, Enric Herce, Max Besora i Ruy D’Aleixo.  
L’objectiu del recull es fa evident llegint el títol. Es tractava d’escriure una història futurista que parlés de qüestions ecològiques. Ni us imagineu la de propostes diferents que els nostres escriptors han presentat. La imaginació no té límits, però cada un d’ells acaba palesant, conscientment o inconscient, les seves dèries, les seves inquietuds, els seus moments vitals. Així, Carme Torras, en un relat deliciós intitulat L’indigent, acaba parlant-nos de robots. O Roser Cabré-Verdiell, en la dolorosa història L’Estripaventres, ens acosta a la problemàtica d’una maternitat distòpica i torturada.


Cada argument és una porta oberta al futur, a la interpretació de les conseqüències de la problemàtica ecològica que ja estem patint i que, per a desgràcia nostra, ja no és ciència-ficció. Així, per posar alguns exemples, ens enfrontem a l’enterrament de cadàvers dins del propi estómac (Els pastors de formigues, de Ruy D’Aleixo); a un hàmster monstruós que fa cites literàries (Manuel, de Max Besora); a una mena de zoo de plantes (Parc Climàtic, d’Antoni Munné-Jordà); a un caçador d’essències que no vull explicar què fa per no espatllar-vos la lectura (Vilardell, percaçador d’essències, de Carles Ribas). Tot el recull, de dalt a baix, està amarat d’un gran talent, d’una enorme capacitat de fabulació.
Em sap greu la manca d’equilibri. Només tres escriptores enfront de set escriptors. A veure si, de mica en mica, aquestes coses es van arreglant. Sigui com sigui, un volum que és una meravella. Recomanable per a tothom. Imprescindible per als amants del fantàstic i de la ciència-ficció.
Bona nit, lletraferits.    



4 comentaris:

Àngels Freixa ha dit...

Quina bona pinta que fan aquests relats, i amb noms que són una garantia. Els buscaré

Gràcies, Anna!

Anna Maria Villalonga ha dit...

T'agradarà

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Apuntat! Gràcies per la ressenya!

Anna Maria Villalonga ha dit...

de res, Potatito