El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

diumenge, 12 de desembre de 2010

Lletraferidura geomètrica

Potser pensareu que estic boja, però tant me fa. En realitat, després de llegir les meves entrades als blocs, segurament alguns de vosaltres ja no en teniu cap dubte. Tanmateix, no vull renunciar a ser jo mateixa, de manera que avui he decidit parlar breument d'un tema (purament estètic) que em treu de polleguera. Em refereixo a la presentació dels textos escrits amb l'ordinador, tant en paper com (sobretot) en format electrònic.
Estic observant darrerament una cosa que abans no passava (o que, com a mínim, no passava tant). Em pregunto si es tracta d'una moda, d'un costum o, simplement, d'una mena de deixadesa generalitzada. Però m'adono que, cada vegada amb més freqüència, ningú no respecta la justificació del marge dret dels articles, escrits, textos, entrades a blocs, etc. etc. Així que em vaig trobant constantment, arreu de la xarxa, amb un munt de pàgines amb aquestes característiques.
Us convido a fer l'exercici de fixar-vos-hi i veureu que tinc raó.
Els diaris digitals en són un bon exemple. Jo que hi col·laboro, me n'he adonat. La immensa majoria de gent, en consonància amb aquesta actual tendència, escriu sense preocupar-se de qüestions d'aquest tipus, que segurament consideren irrellevants.
En canvi, per a mi no ho són gens. Digueu-me friqui.
Llegir en pantalla resulta cansat. Tots ho sabem. Per això sempre preconitzo que les entrades dels blocs no poden ser exageradament llargues. Si allò que ens ofereix Internet té un aspecte pulcre i polit, ho llegirem amb més interès i amb més ganes. D'altra banda, és una qüestió de disciplina interna i de gust estètic. Tenim al nostre abast una sèrie de mitjans de capacitat insòlita que ens permeten fer les coses ben fetes amb un mínim esforç. Doncs aprofitem-los. Que només hem de tocar una tecla, per l'amor de Déu! No podem anar endarrere, sinó endavant.
Què dirien els copistes medievals, tan curosos ells, si veiessin que ens hi mirem tan poc?
Vergonya!
Personalment, mai no publico res sense els marges ben justificats, els títols dels llibres o els mots estrangers en cursiva, etc. etc. Deformació professional filològica? Mania compulsiva? No ho sé ni m'importa. Però que la presentació és important, em sembla una premissa bàsica. Fer-ho bé no costa gens. Com diuen alguns anuncis de moda, "la feina ben feta no té fronteres, ni té rival".
Bon diumenge, lletraferits.



16 comentaris:

vpamies ha dit...

Anna Maria, em sembla que tot plegat és bastant més complicat que tot això.

I que me'n dius de la mida de la lletra, i del color de les fonts, i de l'espai anterior i posterior a un paràgraf i de tantes altres coses que se n'ocupava abans la tipografia i que ara als blogs i a tants d'altres llocs ningú té en compte (ni en coneix la tècnica, és clar!).

I les faltes d'ortografia i la mida de les fotografies i els marges laterals, i l'escalat en pantalla quan fas més gran o més petita la font...

Jo penso que el justificat a dreta i esquerra és un petit detall al costat de moltes altres decisions editorials que ara no revisa cap professional.

I, personalment, no em desagrada el justificat únic a l'esquerra si la resta de detall ortotipogràfics són cuidats.

Elies ha dit...

Jo en sóc un que no justifica a la dreta per costum, però trobo que no queda pas malament. Sento discrepar, malgrat em carregui alguna normativa.
;-)

Teresa ha dit...

Estic d'acord amb el Víctor. Hi ha molts detalls que s'agrairia que hi fossin.
jo que treballo amb nois de primària no us ho podeu ni imaginar... a cada presentació -en paper- és un cobriment!! Però és que tampoc no es treballa!! He de "perdre" un temps preciós per explicar-ho tot i que no em toca fer-ho. I les faltes, la pobresa del lèxic...AAaarrrgggg!!!!
Llavors quan es passa al digital "más de lo mismo!" Si la base ja no hi és... Però suposo que a la universitat també es treballa el tema de la presentació, oi Anna?

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ostres, amics, tot això ho havia ajornat per uns altres articles. Avui només volia fer un petit apunt sobre el justificat a la dreta. Hahahahhaa. Això em tranquilitza, vol dir que no estic sonada. Evidentment, Víctor i Teresa, teniu tota la raó, però jo ara havia estat molt menys ambiciosa en la meva exigència estètica.
Elies, tu fixa't en la diferència i veuràs.
Petons a tots.

vpamies ha dit...

Anna, Teresa, no sé a qui li toca explicar què. Dubto que hi hagi cap assignatura sobre ortotipografia tret d'algunes especialitats que hi hauran de treballar.

Jo sempre he entès l'ensenyament com un continu, fora de la programació anual. Eduquem mentre convivim. Eduquem amb les nostres actituds, amb el nostre comportament amb tots i cadascun dels nostres actes.

L'hora del pati, per exemple, és un lloc d'aprenentatge fabulós. I unes colònies, allò que abans es feia a les escoles de Catalunya, també eren un lloc d'aprenentatge únic.

Qui ha d'ensenyar a fer un escrit a qualsevol persona? Doncs jo diria que els diaris amb un tiratge curós, les editorials amb edicions cuidades, i cada persona que fa servir un document de text o una publicació a internet amb una publicació cuidada, curosa i agradable als sentits.

No ens podem anar espolsant les responsabilitats de les coses, perquè molt sovint hi ha responsabilitats compartides.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Víctor, hi estic d'acord. En tots els moments s'ha de ser curós per poder servir d'exemple i de referent. Personalment, ho faig tan bé com puc. Si no me'n surto millor és perquè no en sé més, no perquè no posi tot l'esforç de la meva part.
Una abraçada.

Jordi Canals ha dit...

Penso que teniu molta raó. Hauria d’haver una assignatura per ensenyar tots aquests detalles tan importants de la tipografia des de l’escola, ara cadascú fa una mica la seva. Jo procuro ser molt escrupolós en totes aquestes qüestions i agreixo molt a les persones que s’hi miren; el que passa és que, a vegades, no hi arribo per desconeixement informàtic. Si a la justificació a la dreta!

Jordi Canals ha dit...

Vull dir: justificat a la dreta.

Anna Maria Villalonga ha dit...

hahahaha. Ja ho havíem entès.

Mireia ha dit...

Caram, caram, quin debat!!!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Hola,
Fins ara no he pogut comentar. I m’agrada molt l’article, i té molt suc –tot i que dius que només es tractava de la justificació al marge de la dreta.
No sé si em miro tant com tu això del marge dret amb justificació, perquè són moltes les coses que es fan amb poca cura. Jo procuro posar justificació –al principi de tenir el bloc no sabia com es feia (sé que és molt fàcil, però no n’és quan no tens ni idea de com fer un bloc). Ara bé: tinc articles on no en puc posar degut a les moltíssimes fotografies petites escampades per l’article. Si poso justificació a la dreta allí on hi ha fotografies, moltes vegades queden espais en blanc que esteticament són molt pitjor que no posar justificació. Vés, a tall d’exemple, al meu article “Rocdur III” i veuràs què vull dir.
Tanmateix, l’estètica és molt important –sense oblidar ni per un moment el contingut, que una cosa no treu l’altra– i no només l’estètica, sinó també en certs casos el format d’un treball escrit, com ara un text de recerca universitari. No sé com ho feu vosaltres, però aquí ens hi mirem molt a l’hora de qualificar els textos dels estudiants, pel que fa al contingut i també el format. Com que el meu departament té la majoria de classes de literatura, els estudiants han de seguir les normes del MLA (Modern Languages Association) quant a la paginació, cites, marges (mai amb justificació a la dreta, per cert) i sobretot bibliografia. Una petita errada de l’estudiant vol dir punts descomptats de la nota. Naturalment, el percentatge més gran de la nota és pel contingut, però un format deixat pot fer baixar força la nota. I si no s’indiquen perfectament bé les fonts de referència, no s’accepta el treball.
Bé, sigui com sigui, la presentació té molta importància perquè una presentació barroera indica –és el meu parer– poca consideració pels lectors. I un contingut barroer indica que qui l’ha escrit més val que es dediqui a una altra cosa.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Què ha passat amb el comentari larguííísim que t’he deixat aquest matí? Era massa llarg? Espero que no s’hagi perdut perquè no el tinc.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Vull dir “llarguíííssim”, amb dues “s”. Ai, les presses.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Shaudin, per sort he llegit el teu comentari en el correu, però no ha sortit aquí. M'imagino que hi ha hagut algun problema informàtic puntual. Com que considero que el comentari és molt interessant, el copio tot seguit i després ja contesto:



Hola,
Fins ara no he pogut comentar. I m’agrada molt l’article, i té molt suc –tot i que dius que només es tractava de la justificació al marge de la dreta.
No sé si em miro tant com tu això del marge dret amb justificació, perquè són moltes les coses que es fan amb poca cura. Jo procuro posar justificació –al principi de tenir el bloc no sabia com es feia (sé que és molt fàcil, però no n’és quan no tens ni idea de com fer un bloc). Ara bé: tinc articles on no en puc posar degut a les moltíssimes fotografies petites escampades per l’article. Si poso justificació a la dreta allí on hi ha fotografies, moltes vegades queden espais en blanc que esteticament són molt pitjor que no posar justificació. Vés, a tall d’exemple, al meu article “Rocdur III” i veuràs què vull dir.
Tanmateix, l’estètica és molt important –sense oblidar ni per un moment el contingut, que una cosa no treu l’altra– i no només l’estètica, sinó també en certs casos el format d’un treball escrit, com ara un text de recerca universitari. No sé com ho feu vosaltres, però aquí ens hi mirem molt a l’hora de qualificar els textos dels estudiants, pel que fa al contingut i també el format. Com que el meu departament té la majoria de classes de literatura, els estudiants han de seguir les normes del MLA (Modern Languages Association) quant a la paginació, cites, marges (mai amb justificació a la dreta, per cert) i sobretot bibliografia. Una petita errada de l’estudiant vol dir punts descomptats de la nota. Naturalment, el percentatge més gran de la nota és pel contingut, però un format deixat pot fer baixar força la nota. I si no s’indiquen perfectament bé les fonts de referència, no s’accepta el treball.
Bé, sigui com sigui, la presentació té molta importància perquè una presentació barroera indica –és el meu parer– poca consideració pels lectors. I un contingut barroer indica que qui l’ha escrit més val que es dediqui a una altra cosa.

Shaudin Melgar-Foraster

Anna Maria Villalonga ha dit...

Estimada Shaudin (i estimats tots).
Gràcies pel teu llarg comentari que quasi es perd.
Estic amb tu en el tema de la presentació dels treballs. A la Facultat de Filologia també som bastant curosos, lògicament. Hi ha tot un conjunt de normes de presentació establertes que s'han de seguir. I el mateix amb els treballs d'investigació que jo lliuro a les revistes especialitzades i a les editorials.
En general, els filòlegs som, lògicament, força primmirats.
La Lurdes és correctora i en sap molt.
Jo sóc molt maniàtica, personalment.
Ara bé, aquesta article només volia ser un petit apunt respecte a la qüestió aquesta de la justificació a la dreta, que a mi em fa tanta ràbia. Reconec que és una mania personal força marcada.
Sé perfectament això que dius dels blocs, Shaudin. A mi em passa també i m'hi estic l'estona que faci falta. En ocasions, quan no aconsegueixo redreçar-ho, fins i tot he optat per centrar el text.
El FIl d'Ariadna antic, amb Vilaweb, era un patiment per a totes aquestes coses. I aquest va ser un motiu que l'abandonés.
Blogger ho té més ben resolt, però també passa de vegades per culpa de les fotos.
Amb tot, ho estan polint bastant darrerament.
Una abraçada,
Anna

Anna Maria Villalonga ha dit...

ostres, veig que ara ha arribat el missatge. Quines coses fa aquesta xarxa, xD!
En fi. Ja està tot dit i publicat.