El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dijous, 23 de desembre de 2010

Ràbia, ira, còlera: lluitem per la nostra llengua

Benvolguts lletraferits,
Estic cansada. No és habitual en mi, una persona tan vital, començar un article amb aquest tarannà. Però no puc fer-hi més. M'hagués agradat concloure l'any amb una entrada divertida de les meves, fent broma al voltant de la compulsió lectora o quelcom similar. 
En canvi, les circumstàncies m'obliguen a referir-me al trist i preocupant moment que, un cop més, està passant la nostra llengua. Per això em sento cansada. Per la sensació esgotadora de no sortir d'un cercle viciós que es perpetua durant segles i segles. 
Estic explicant als meus alumnes de Filologia Catalana el Barroc i la Il·lustració i em veig obligada a reflectir a les classes una realitat que, després de més 300 anys, tots constatem que no ha variat gairebé gens. L'altre dia en parlàvem, amb gravetat.
"Anna -em preguntava una noia-  vols dir que els nostres estudis tenen futur?"
I jo els vaig dir que sí, que per descomptat. Vaig silenciar una frase que em voltava pel cap: "no vull ser filòloga d'una llengua morta".  
Ahir, el Tribunal Supremo del país opresor es va carregar com si res els minsos avenços en matèria lingüística aconseguits durant la Transició. Un bonic regal de Nadal per a tots nosaltres.
Diria tantes coses, com a professora de literatura catalana i com a ciutadana d'aquest nostre dissortat país, que no sé per on començar. L'article seria inacabable i no us descobriria res. Avui, segurament, només seria capaç de mostrar el meu desànim, la meva decepció, la meva pena. 
Però no estic instaurant cap tipus de precedent, no vull que patiu. Us garanteixo que demà serà un altre dia i treuré la ràbia, l'ira i la còlera que el greuge que cometen amb nosaltres i amb la nostra llengua es mereix.


Mentrestant, hem de fer una crida a la unió i a la unanimitat. No hi ha cap altre camí viable.
Estimats lletraferits: Visca Catalunya i visca el català! 


11 comentaris:

Yves Gerbeau ha dit...

Això és el que has de fer! Fantàstic! Per molt que sembli un post pessimista, és optimista! Hem de seguir el nostre camí, oferint el català com a element de qualitat! Fem-lo un capital! Seguim el camí que ens vau obrir!

Gràcies per col·laborar, i de quina manera, durant tants anys en la defensa de la nostra llengua!

Anònim ha dit...

Per si algú encara ho dubtava. NO HI HA ALTERNATIVA. HEM DE MARXAR D'ESPANYA D'UNA VEGADA PER TOTES!

ELS CATALANS, ALGUN COP SEREM CAPAÇOS DE DEIXAR-NOS DE DISCUSSIONS ESTÈRILS, DE DIVISIONS, DE PERSONALISMES, DE COLLONADES?

CAL AVANÇAR EN UNA SOLA DIRECCIÓ, PERÒ FENT PINYA. A CADA AGRESSIÓ, UNA RESPOSTA UNITÀRIA I CONTUNDENT.

SOBRE AQUEST TEMA: INSUBMISSIÓ. QUE LA GENERALITAT NO APLIQUI AQUESTA RESOLUCIÓ, QUE LES ESCOLES NO EN FACIN CAS, QUE ELS MESTRES S'HI NEGUIN, QUE ELS PARES HO REBUTJEM.!


JA N'HI HA PROU. HEM DE SER IRREDUCTIBLES.

IO

Anònim ha dit...

Què puc dir jo des d'un país on la gent encara no sap que català i valencià és la mateixa llengua?
És descoratjador... Anna. La vida és molt dura, sobre tot quan estas a la part dels putejats.
No obstant, nosaltres som invencibles! passen els anys que passen sempre quedarà algún ben parit que sabrà diferenciar el que està bé, del que no ho està... NO han de poder amb nosaltres! Si açò s'acaba serà perquè ja no existim. I nosaltres no passem desapercebuts, mai! per la categoria, la gràcia, el saber, la definició, la naturalitat... En última instància la llengua va amb nosaltres. I nosaltres no som uns renegats! Ànim.

judit b ha dit...

Tots ens sentim ràbia, ira i còlera, Anna. No hi ha dret.

Jordi Canals ha dit...

És increïble, absurd i desesperant que al nostre idioma i cultura li puguin passar coses com el que estem patint i que, a més a més, hi hagi persones que ho defensin. S’ha de seguir lluitant “segant cadenes” perquè el català tingui el tractament que llegitimament mereix el seu poble.

Gemma ha dit...

Estic copletament d'acord amb tots vosaltres, sembla mentida que TRES pares hagin pogut portar les coses tnt lluny. A vegades tinc la sensació que Espanya ens està ajudant,com si vulgués que marxesim, malgrat que no ho pugui dir obertament. Si no és així, la cosa no te cap explicació, a no ser esclar....que els falti un bull.

Elies ha dit...

Jo aniré a la concentració a les vuit de la tarda davant del meu ajuntament per reivindicar el català a l'escola. Jo, per la meva part, continuaré fent les classes en català.

Anònim ha dit...

Sóc català i la meva llengua és la catalana. Punt.

Emili Gil (la Sénia, el Montsià, Països Catalans).

Sóc occitana i la meva llengua és l'occità. Punt.

Absenta Esclarmonda Aurembiaix (Fois, Arieja, Occitània)

Anna Maria Villalonga ha dit...

Crec que realment la "desobediència" és l'única sortida. Però ara tenen oberta la porta "oficialment" els qui sempre han volgut anar en contra de la immersió. Perquè no ens enganyem, a més d'una escola, i sobretot en el cas dels instituts, hi ha qui ha continuat fent les classes en castellà.

Teresa ha dit...

Hola a tots!!
Ja ho deveu saber... ara el consell de ministres del govern español ha decidit portar al constitucional els referèndums!

Al final ells aconseguiran el que nosaltres no hem pogut: unir-nos i prendre una decisió dràstica!!

Insubmissió i independència!! JAAAAA!!!!!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Entenc com et sents, Anna Maria. Jo em vaig quedar bocabadada quan em vaig assabentar del que havia passat, i després vaig sentir molta ràbia, i finalment vaig sentir un gran cansament. Em sembla que són reaccions que, si fa no fa, tots em sentit.
Els meus estudiants que ho han sabut (les classes ja s’han acabat i només m’he comunicat amb alguns) treuen foc pels queixals –imagina, i són canadencs! Et puc assegurar que la majoria d’estudiants a les meves classes tenen claríssim que hem de sortir d’Espanya i t’ho poden argumentar d’allò més bé. I no poden entendre que algú pugui pensar que no hem de sortir d’Espanya; els resulta incomprensible. I tot això ja ho pensaven abans de saber els últims esdeveniments.
Hem de sortir, i ben aviat! Continuar com ara no té ni cap ni peus. I ho podem fer i ho farem. I a Catalunya català. Punt.