El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

divendres, 17 de desembre de 2010

Poesia Viva, un indret màgic


No sense estupor, acabo d'adonar-me'n que encara no he parlat mai de Poesia Viva, l'associació de lletraferits a la qual pertanyo des de fa uns mesos. Ens reunim cada dimecres a la Sala Vivaldi de Barcelona i allà, enmig d'un ambient càlid i entranyable, llegim i escoltem poemes, contes, reflexions... Som un grup de gent que estimem les lletres i el català. Des que els conec, ja fa més d'un any, no puc passar sense anar-hi. I sempre que he faltat ha estat per motius de força major.  
Hi vaig entrar en contacte inopinadament, gràcies un cop més a les noves tecnologies. El vicepresident de Poesia Viva, Juli Nevot, és amic del facebook i cercava gent per renovar el grup. Ens va reclutar a la Lurdes i a mi, i apa, cap allà que hi vam fer cap. Durant aquest temps, s'hi han afegit altres persones i ara formem el nou sector enmig d'un conjunt de gent meravellosa que ens ha rebut amb els braços oberts.
Jo m'hi sento absolutament integrada. La majoria de membres són molt grans, perquè Poesia Viva fa ja 33 anys que existeix (poca broma!). Abans havia estat un grup molt dinàmic i actiu. Es reunien a La Cova del drac i  hi actuava la flor i nata de la cultura catalana (cantautors, poetes, etc.). 
Els anys, però, no passen debades. Molts dels antics membres ja no hi són i, com he dit, els que resten són molt grans. No vull esmentar ningú perquè no voldria cometre l'error d'oblidar-ne cap, però us puc garantir que veure cada setmana uns homes i dones de 80 i 90 anys capaços de venir, a desgrat del fred i de la calor, amb el seu poema entre els dits tremolosos, és una aventura absolutament emocionant.  
I ens ensenyen cada dia tantes coses! Són rapsodes magnífics, poetes esplèndids, amb una riquesa d'idees i de lèxic que deixa bocabadat. Somriuen, canten, celebren, comparteixen, lluiten, ofereixen amistat. I, sobretot, viuen.
Ara m'han fet l'honor de fer-me vocal de l'Associació, la qual cosa representa ajudar una mica a trobar col·laboradors a tots els nivells.  Perquè les nostres trobades són ambicioses. De 6 a 7 hi ha "la roda de poetes" i cada un de nosaltres llegeix la seva contribució. A partir de les 7 i fins un quart de 9, cada setmana esdevé una aventura (cançons, presentacions de llibres, lectures, conferències, música, petites mostres de teatre). La creativitat no para a la Sala Vivaldi.
Abans no he dit tota la veritat, però. Recordo que, fa un temps, els hi vaig dedicar un humil sonet. Com que no em puc comparar amb ells a l'hora de fer poesia, el vaig intitular "Sonet maldestre". Perquè això és el que és. Un sonet maldestre, però escrit amb molt d'amor. Us l'enllaço damunt del títol, perquè està publicat a l'antic Fil. 
Vull dedicar aquesta entrada, amb molta emoció, a tots els amics de Poesia Viva. I a vosaltres, lletraferits, convidar-vos a venir a dir-hi la vostra. Qui en tingui ganes, que es posi en contacte amb mi.

Com més serem, més recitarem.     
           

11 comentaris:

Gemma ha dit...

Sola puc dir....quina enveja!!!!

LURDES ESTRUCH ha dit...

nena, quina apologia més reeixida...
dono fe que és ben cert el que dius.
(i que mirant la foto que hi adjuntes m'espurnegen els ulls. no sé pq deu ser.)

Jordi Canals ha dit...

Sense cap mena de dubte que ha de ser una experiència fabulosa.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Doncs jo dono fe de la donada de fe de la Lurdes ;) I dono fe que el teu sonet maldestre és molt bo, i ja ho havíem comentat fa temps, si no m'equivoco a Facebook. No sabia que la Lurdes i tu éreu membres de Poesia Viva. Us felicito perquè sou unes grans poetes i sou una mica la renovació de Poesia Viva, sense faltar al respecte a les altres persones, però l'edat és una evidència i, com ben dius tu, ja són persones d'una certa edat, cosa natural i inevitable. Un petó a totes dues, al Jordi no li dono un petó, sinó una abraçada, no sigui que ningú vagi a pensar malament ;)

Anònim ha dit...

POESIA VIVA, és com be diu l´Anna, un indret acollidor que lluita per la llengua Catalana, per fer País i per donar llum a la veu poètica que tots portem dins.
Cada persona en el seu estil, amb mètrica lliure o molt acurada, amb sentiments a flor de pell o contintinguts, en vers o en prosa... tant se val, però amb un interior molt humà ,de persones compromeses amb la cultura que volem perseverar la màgia de la paraula escrita.
Qui no tenim aquest dó, gaudim escoltant i aprenen cada dia fins que ens llençem al buit de formar part d´aquest grup maravellós!.
Gràcies Anna per aquest reconeixement.

Carme

Elies ha dit...

Felicitats a tots els membres de Poesia Viva.
Una abraçada.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies a tots. I qui no hagi vingut mai, que s'animi!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Abans de res: la meva enhorabona a tots els membres de Poesia Viva.
Me n’havies parlat fa poc, Anna Maria, i ja saps que em va encantar saber de la seva existència. M’agradaria molt assistir, però sóc molt lluny i això de travessar l’Atlàntic cada setmana esdevindria esgotador. Si algun dia vaig a viure a Barcelona, ben segur que m’hi veureu amb vosaltres.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Una abraçada en la llunyania, Shaudin.

Anònim ha dit...

Hola, cert tot el que dius, a veure si la gent més jove s'anima i també participa en aquestes trobades tant guapes.... petonets. Mercè Sanchis

Teresa ha dit...

Alguna vegada hi he anat i dono fe de la calidesa de l'ambient que allà es respira. Us ho recomano a tots. Ara treballant m'és una mica més complicat d'anar, però l'experiència m'acompanya sempre.
Petons!