El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dissabte, 22 de gener del 2011

Exercici gatuno-anafòric


Ja em perdonareu, lletraferits. Però tancada a casa fent milers de feines i amb la sola companyia de la meva gata, en un rampell d'amor i agraïment he gargotejat en un paper aquests versos infumables. Com que he pensat portar-los dimecres a Poesia Viva (tampoc no tinc res més per llegir, atès que els meus escrits sovint són excessivament llargs per a les característiques del lloc), he volgut sotmetre'ls abans a la vostra clement mirada. Apa, sigueu misericordiosos amb una pobra dona excessivament ocupada.
Gràcies, lletraferits.

A la meva millor amiga, la Colette

Quan hom té un gat a casa, hi té un polsim d'estels
i un raig de rastre còsmic de galàxies immenses.
Un glop de tendre llum i un retall d’altres cels
i un eteri fum clar de blanques innocències.  

Quan hom té un gat a casa, té el color i la sorpresa  
del sol de mitjanit damunt el terra urbà.  
I un sentiment pregon d’amor i d’infantesa
que desborda dels límits i fa florir el replà.

Quan hom té un gat a casa, té l’olor i l’alegria
del jorn d’un estiu ple d’aromes i delits.
Tot l’espai s’aclareix de festa i companyia
i milers de carícies broten dels nostres dits.

Se’n diu que són esquers, indiferents i aspres.
Se’n diu que són geniüts i molt poc agraïts.
Se’n diu que t’esgarrapen, fins i tot que fan nafres,
que t’espatllen els mobles, que trepitgen els llits.

Però jo us garanteixo, amb tota ma consciència,
que mai no trobareu un aliat millor.
Ells són pou de bellesa, d’elegància i de ciència.
Qui no té un gat a casa, no sap allò que és bo.  


Anna Maria Villalonga, 22 de gener de 2011
    

19 comentaris:

Anònim ha dit...

Anna Maria, m'ha encantat!!! Tot el que dius es veritat... tenir un gat a casa t'omple de felicitat... amb els ullets que et miren, ja ho tens tot pagat.
Per mí, agradarà a tothom el dimecres. Una abraçada!!!! i un petonet a la colette...

MARTA VALLS

Elies ha dit...

Està força bé, ja que té molt ritme i expressa clarament els teus sentiments. Al tenir aquest ritme, potser caldria ser un pèl més curós amb el nombre de síl·labes dels versos.
En general, molt bé, però!
:-D

Jordi Canals ha dit...

Em plau molt, Anna Maria, llegir aquesta mena de beatitud infinita que expressa els teus elogis per a la Colette. Mots que prenen consciencia de les sensacions que dus dins i que transformes en agrupaments rítmics ben concebuts.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Sí, Elies, és cert. Hi ha hipermetria i hipometria. Mètrica veritablement imperfecte. En canvi, llegit en veu alte funciona prou pel que fa al ritme.
La veritat és que, amb tanta feina, ni tan sols sé com se m'ha pogut acudir. Així que tingui una estona, de mica en mica l'aniré polint.
Gràcies.
I gràcies Jordi i Marta. És una fotesa, però, això sí, escrita amb amor.

Mireia Mora ha dit...

Qui té un gat té un tresor...! Molts ja en som conscients. A més, les que teniu art podeu expressar-ho poèticament, com tu... Enveja!

M'ha agradat molt ma!

mua!

Unknown ha dit...

Gràcies, Anna!!

Els que tenim gats a casa sabem que és veritat tot el que dius, però no ho sabem dir tan bonic!
Gràcies per aquest nou regal, a nosaltres i als nostres companys peludets!
Petons!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Hehehehe. Tota la col·lecció de malalts de gat passeu avui per aquí.
Gràcies a vosaltres.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

L’he llegit en veu alta i, tens raó, funciona molt bé. Jo no em preocuparia de les siŀlabes. De segur que serà un èxit!
No m’ha estranyat aquest gran amor per la teva gata –pels gats en general– perquè ja el coneixia. Estic d’acord amb el que expresses; ja saps que jo també me’ls estimo molt i n’he tingut uns quants al llarg de la meva vida. La meva preferida fou la Sauvage: independent, decidida i, alhora, molt amorosa. Tothom que la coneixia, sobretot els nens del barri, se l’estimavem molt. Estava embarassada al mateix temps que jo i la vaig ajudar amb el part –va tenir tres gatetes precioses (totes 3 femelles). La Sauvage va morir atropellada per un cotxe –terrible.

electra ha dit...

tota una dissertació felina, bonica, meditada i sentida.
(jo sí que tb hi poliria el recompte vers-àtil. ha de de ser fàcil fer-los quadrar dodecasil·làbicament. per bé que això cadascú s'ho sap bé prou. ptons.)

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ho intentaré quan tingui un moment. Ja veurem si me'n surto.
Amb tot, només era un petit exercici, com indica el títol.
Pobreta Sauvage, Shaudin. És per aquest motiu que jo no deixo sortir la Colette allà a l'Empordà. Cada dia veiem gats atropellats a un lloc o altre. I tinc una amiga que viu en una casa i n'hi han mort un munt així.

Ralosa ha dit...

M'ha agradat molt!!! La veritat és que jo tampoc he entès mai aquesta fama que teten els gats. Jo crec que, com tu, són posseïdors de totes les virtuts que has esmentat, les quals superen, amb escreix, els defectes que hom els atribueix.

Endavant amb el poema!!!

Gemma ha dit...

Felicitats com sempre !!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, amigues.
Ralosa, jo tampoc no ho entenc. Tanta mala fama, si són un amor tan gran. Quan sento algú que fa aquells comentaris típics de: ui, no, un gat no, que són traïdors, que són no sé què..., m'agafen tots els mals.

2n ESO INS Lluís Companys ha dit...

887. Ara ja sé de què parles, Anna. És molt bonic...

el número 887 te l'ha escrit la Claire...

Marta

Anna Maria Villalonga ha dit...

Hehehe. Gràcies, Marta. Gràcies, Claire.

Anònim ha dit...

Hola.
Està bé, si que té ritme, però ja es veu que ho has fet molt ràpid i sense polir.

El teu nivell -ens has malacostumat- és un altre.

Ho has fet en un rampell, però un rampell de resultat agradable.

Petons,

IO

Yves ha dit...

Confesso: mai he sigut gran amic dels gats. Els respecto coma tots els animals; però mai en posaria un a casa... res com un gos! hehe
Crec que ara has de fer un poema ara desmentint el mite de què els gossos són molt més amics de l'home... hehehe
Coincideixo amb l'Elies. Encara que, llegint la teva resposta, seria interessant que posessis la lectura en àudio i ens deixessis bocabadats! ;-)

Maria Teresa Galan ha dit...

Ho sento molt, però jo no domino la mètrica i la tècnica de la poesia o el poema. Tinc uns sentiments rebels que busquen vibrar sense haver d'analitzar ni de jutjar. M'agrada assaborir-ne les paraules, una a una; llegir amb lentitud i sense pressa. Deixar que el meu cor bategui, sense traves. I aquest poema vessa sentiments a doll que m'amaren, i, no necessito res més. Potser arribarà el dia que jugaré amb les paraules per formar un poema i mentre ho faci no quedaré amarada de sentiments, les meves llàgrimes es contindran, la meva atenció serà en la mètrica, etc.
El poema de l'Anna Maria m'ha fet sentir agraïment cap aquests animalets; suaus, fascinants, misteriosos, atractius... He trobat que és un poema d'Amor!

Gràcies, Anna Maria, per aquest escalf que ens fa vibrar quan el Món sembla fred i injust, egoista i tèrbol. Gràcies pel teu regal
Una abraçada de post Reis!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies, amiga.