El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dimecres, 5 de gener de 2011

Presentació de "La princesa de jade" de Coia Valls a Barcelona


Ahir, 4 de gener, en l’ambient càlid i confortable de la llibreria Abacus del carrer Balmes, Coia Valls va presentar la seva novel·la La princesa de jade, guanyadora del Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica d’enguany. La tasca d’honorable mestre de cerimònies va recaure en el poeta Vicenç Llorca, el qual, a aquestes alçades, no crec que necessiti gaire presentació. 

L’acte fou entranyable i especial, i no va seguir exactament les normes a l’ús. No van produir-se les habituals intervencions dels editors, sinó que Llorca inicià directament el seu parlament, estalviant-se de passada la lloança més típica. Ens va fer cinc cèntims (molt sumaris) sobre qui era l’autora i tot seguit vam contemplar una filmació preciosa que servia de plàstica introducció de l’obra. Crec que d’aquesta nova modalitat de promoció literària se’n diu book trailer (un altre anglicisme, buf) i realment va resultar espectacular. La mateixa Coia (que també és actriu) llegia fragments paradigmàtics de La princesa de jade enmig d’una natura esplèndida. No crec que fos possible una manera més poètica de començar.
La resta de la presentació també fou inusual. Llorca anava interpel·lant la Coia al voltant de la novel·la (gestació, procés creatiu, contingut, personatges, llenguatge, intencionalitat) i ella contestava com si es tractés d’una entrevista. Entre resposta i resposta, ens delectà amb alguns passatges del text que serviren de presentació d’indrets i personatges. La vetllada va concloure tan gratament com havia començat, després de sentir-nos tots molt motivats, sens dubte, a iniciar la lectura de La princesa de jade.
Per a mi va ser una tarda molt bonica. Conec la Coia de fa temps (hem xerrat força vegades,  intercanviat suggeriments de lectura, fins i tot he publicat alguna cosa sobre la seva darrera pel·lícula en el meu bloc de cine), però no ens havíem vist mai. Ja sabeu, lletraferits, que aquestes són les insòlites situacions a què ens aboquen les noves tecnologies i les flamants xarxes socials internàutiques. Et pots sentir molt pròxim a algú de qui ni tan sols no has sentit la veu. Per sort, aquest estat de la qüestió es va estroncar ahir, quan finalment ens vam poder fondre en una forta abraçada. Realment emocionant.


Però haig de dir, sense cap tipus de pressió amistosa, que la Coia em va sorprendre més profundament que no esperava. No m’imaginava que em trobaria amb una dona tan enlluernadora. Preciosa, carismàtica, intel·ligent, tendra, modesta, eloqüent, d’idees clares i dicció perfecta. Una persona apassionada i càlida, de somriure franc i enorme personalitat. Tot en ella em va semblar que es conjugava a favor d’un auguri que no pot fallar. La sensació que arribarà molt lluny.
Ara mateix ja tinc moltes ganes de començar la novel·la, sobretot per confirmar les capacitats que li endevino i el camí que pot fer com a escriptora. Evidentment, així que la llegeixi en confegiré la ressenya. De moment la cosa pinta més que bé.

No puc ni vull acabar sense esmentar que la tarda també fou especial per un altre motiu afegit. Ens vam trobar un bonic grup de persones (unes som amigues de fa anys, les altres de fa poc), totes unides per l’amor a la literatura, l’amistat envers la Coia i l’amistat entre nosaltres. Aurèlia, Lurdes, Carme, Gemma, Mercè, Pepa, Joan. Fins i tot vaig tenir la sorpresa que vingués en Toni, exalumne i ara amic que té la santa paciència d’haver-me tingut de “profe” i ara seguir-me per Internet.

Una tarda calurosa i feliç. El fred prou rigorós del mes de gener va romandre desterrat darrere de les portes. Així d’íntim i de confortable va ser l’ambient de dins.  
Coia, tots et felicitem. Endavant amb la teva tasca creativa. I per molts anys!   

12 comentaris:

Jordi Canals ha dit...

Felicitats a Coia Valls per “La princesa de jade”. Sento molt no haver pogut ser-hi , sobretot quan he vist les fotos d’algunes cares conegudes.

electra ha dit...

justa la fusta, xata!

Gemma C.O. ha dit...

Bé, com tantes vegades desprès de l'expansió de l'Anna no queda molt per dir que no fos repetir-se. Va ser la meva primera vetllada i vaig disfrutar molt. Espero poder assistir a més actes amb tan bona companyia.

Duc Engrescador ha dit...

Va ser tot un plaer i un honor per a mi poder assistir a l'esdeveniment d'ahir. Jo també m'hi vaig trobar molt a gust. Ja he començat la lectura i, realment, pinta bé. Espero amb delit la ressenya. Moltes gràcies a tots i moltes felicitats! Porteu-vos bé que Ses Majestats el Reis Mags d'Orient us tenen ben fitxats!

Toni

judit b ha dit...

m´estic llegint el llibre i m´està agradant força.
Molt bona la crítica, Anna.
Em fa gràcia veure la foto d´amics facebook així, reunits.

Anònim ha dit...

Fa una estona que em tens sense capacitat de reacció. Això no em passa sovint, eh!
G R À C I E S!!!
Sento que enguany els reis s'han avançat ;-) Demanava salut i la possibilitat d'apropar la meva novel·la als lectors i se'm regala, a més a més, una dosi impagable d'estima i complicitat. L'atmosfera que ahir vareu fer possible tots i totes vosaltres no es pot contractar, ni dissenyar des de cap departament de màrqueting i comunicació. No, això només és possible des de l'alegria més autèntica, des de la generositat... Ho veieu com sóc una dona molt afortunada?
Que tingueu una dolça nit de Reis.
Us estimo i us tinc una sorpresa ;-)
Petonssss.
Per a tu Anna Mª, una altra abraçada com la que ahir, guapa!

Coia ha dit...

Ais! He enviat el comentari sense...
ja saps, sóc la Coia i segueixo amb una rialla dibuixada al rostre i el cor estovat ;-)

Anna Maria Villalonga ha dit...

Que mona ets! Tot el que he dit és veritat. No he exagerat en cap moment. Va ser fantàstic i ens va envair un esperit de companyonia irrepetible.
Gràcies per fer-ho possible, estimada.
Muà.

Teresa ha dit...

Felicitats, Coia, segur que va ser un acte molt emotiu. M'hagués agradat ser-hi però tinc les coses complicades darrerament.
Està clar que llegiré el llibre, tinc moltes ganes de fer-ho.
Gràcies Anna per l'explicació de la notícia!
Petons!!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

M’hauria encantat ser-hi! I conèixer la Coia personalment (només ens coneixem una mica i virtualment).Li vaig dir que llegiria la seva noveŀla i així ho faré quant trobi el moment de poder-la demanar des de Toronto. Per cert –el que fa viure tan lluny– no sabia que era actriu.
Ah, el “book trailer” el vaig veure ja fa temps al facebook. Deu ser fàcil de trobar.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Vull dir “quan” trobi el moment –no “quant”. Ai.

Yves Gerbeau ha dit...

Bona forma de presenta el llibre, ja ens diràs què tal és.