El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dissabte, 20 de novembre de 2010

Onírica? invasió

Anit em vaig ficar al llit amb una preocupació que em va assaltar de sobte (inoportuna preocupació nocturna, d’aquelles que no se sap ben bé d’on surten, però que toquen els nassos) relacionada amb la quantitat de llibres que compro i que tinc i que ja no sé on posar. En un pis petit de Barcelona, amb només tres habitacions, dues ja estan força plenes de llibres, sense comptar el moble del menjador i l’armari de portes de vidre del passadís.
Total, que em vaig adormir amb aquesta idea voltant pel cap. Suposo que aquest ha estat el motiu del somni recurrent (tipus malson, sense ser tràgic) en el qual els llibres eren com una mena d’invasió que em superava. La idea de la realitat es traslladava a la visió onírica i, adormida però alhora conscient, la situació esdevenia un veritable problema.
M’he despertat neguitosa i he pensat que, essent sincera, no puc negar que hi ha una part de veritat en tot plegat. On posaré els llibres al final, déus de l’Olimp? Em nego a treure’ls de casa, a deixar-los sols o en mans de desconeguts, pobrets meus. Ai, quin patiment, quan sobretot no em veig capaç de superar totalment la compulsió; en tot cas, només d’apaivagar-la tirant més de biblioteca.



Us asseguro que he estat dubtant sobre si publicar aquest raonament en el bloc. No m’agrada posar-vos nerviosos, lletraferits. No obstant això, ara us necessito. Em sembla que comprendreu, ja que sempre compartiu les meves engrescadores entrades sobre el plaer de la lectura, que avui també us vulgui fer partícips dels maldecaps que tot plegat em comporta.
Com ho arreglaré si no em toca la loteria i no puc canviar de casa? No en tinc ni idea.
Mentrestant, us demano un favor. Necessito suport. Em podeu ajudar a asserenar la meva atribolada ànima, benvolguts lletraferits?

18 comentaris:

Anònim ha dit...

Greu problema... jo tinc el mateix ahahah!!! i es dee molt dificil solució... Unes prestatgeries al "lavabó" pot ser? O caixes a sota els llits... No se m'acut res més... Espero que tinguis mes sort amb altres lletraferits. Una abraçada!!!

MARTA VALLS

Maria ha dit...

No et puc ajudar gaire: també els col·lecciono i tinc ben controlats els (pocs) que deixo.
Però alguna vegada n'he donat / llençat / cremat algun i t'asseguro que és bo per a l'esperit, tot i que sempre me'n penedeixo (no hi ha cap llibre tan odiós que no es pugui salvar per un detall, per més ínfim que sigui).
Anna, sigues valenta, atreveix-t'hi, prova-ho: comença sent altruista, regala'n algun i acaba donant-te el plaer de llençar un llibre a la paperera o encendre un misto.
(Ja sé que ells mai no ho farien.)

Anna Maria Villalonga ha dit...

Encendre un misto???? Paperera????????????
Dimarts quan et vegi et tallo el coll.
Donar-ne ja ho he fet. Hi ha un article en l'antic Fil d'Ariadna on parlo del plaer d'haver dut a la biblioteca del barri alguns llibres de la meva filla quan era adolescent. I va ser bonic.
Hi ha unes lleixes d'intercanvi.
L'únic problema va ser que jo també hi vaig anar i vaig agafar-ne algun (no tants com n'havia deixat, però). M'avinc a repetir l'experiència com a única possibilitat de deixar-los anar. Però aquesta terrible violència incendiària que proposes, uix. A veure si haurem de fer amb tu com amb l'ànec aquell que tu ja saps.
Dolenta!

Elies ha dit...

No incitem a la violència, si us plau.
Podries fer concursos al bloc i regalar llibres als guanyadors, per exemple.
Fer algun altell al sostre d'algun espai podria ser una solució a mig termini mentre esperes la loteria.
Sort!

Maria ha dit...

No em toquis l'ànec, mossa, que la sang arribarà al riu...

Yves Gerbeau ha dit...

Treu les potes de la taula i usa els llibres. Treu les cassoles i guarda els llibres, treu la tele, treu el moble del llit i q els llibres en facin l'ús, treu la roba... Viu a la veratadera: Casa del libro! Haahhaah

Anna Maria Villalonga ha dit...

Molt graciosos, tots plegats.
No m'esteu ajudant gaire, lletjos!
Tu sí, Elies, que has donat una solució.
Però els altres, res!

Gemma C.O. ha dit...

Que en sou de dolents tots plegats, que si llensal's, que si un llumí,que si treu tot el que hi ha casa......Si no et toca la lotería, cosa gens estranya sempre toca als altres, fes com jo : en deixo, no els recullo quan en diuen que ja els han llegit i en vaig vendre uns quans. Vaig triar els que tenien més anys i que no havien estat una gran cosa. Direu Sacrilegi!! Doncs mira no. Altres persones en podran gaudir a un preu més raonable, un botiguer pot continuar amb el seu negoci i jo tinc l'esperansa que un dia en retorni amb més noms que del meu.A tots els hi poso el nom i la data de compra.

electra ha dit...

podries fer una selecció, i llençar (o donar: a les biblioteques es veu que ja no en volen, però sí als centres penitenciaris) els deixats de banda.
si no n'hi ha CAP de deixat de banda, podries posar-los en un altell al sostre (els que et facin menys gràcia). o, si els vols tots igual, en prestatgeries pertots els panys de paret de casa, sostres inclosos.
no ho sé.
jo, en concret, per un habitual tiro de biblioteca.

Teresa ha dit...

Hola, Anna, a mi també em passava el mateix. Ara visc en una casa gran i he pogut solucionar el problema. La solució de posar prestatgeries a dalt les parets del passadís és una bona solució i la dels altells també.
Ja no et dic de donar-los, perquè a mi també em costa molt, i no en parlem de cremar-los!!
Jo al pis també em vaig fer un prestatge com a capsalera del llit i també, amb pladur, un altre per sobre del sofà...
Petons!!

Anna Maria Villalonga ha dit...

Gràcies pels consells. Si em desfaig d'algun llibre, en seran molt pocs. A les biblioteques ja sé q ni els volen, però en tot cas faria aquest sistema de l'intercanvi q us deia. Viure en una casa dependrà, com deia, de la loteria, Teresa. No hi compto. Hauré d'anar buscant solucions intermèdies, xD!

Teresa ha dit...

Anna, pensa que jo visc a 50km de Barcelona; no em va caldre la loteria; una casa a Barcelona és un somni. No tinc, evidentment, les facilitats que et dóna la ciutat; però visc com sempre m'havia agradat: envoltada d'animals, de natura, de silenci i amb espai pels meus llibres!!
Petonets!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Tinc el mateix problema que tu i em neguiteja tot sovint, així que no sé pas com et podria ajudar. Jo també necessito una casa! N’he dut molts al meu despatx de la universitat, però allí tampoc no n’hi cap ni un més. Pel que fa a regalar-los, aquí només ho podria fer amb els llibres en anglès –i de tant en tant ho faig; amb ben pocs, però, i no sé que passa, però després d’haver-ne regalat algun, tot d’una és aquell precisament el que em cal.
El meu consell és que compris la loteria.

Yves Gerbeau ha dit...

Mira, el tema de les biblioteques trobo q aniria genial pel teu bloc... Com pot ser que NO vulguin llibress???? És increïble....

Anna Maria Villalonga ha dit...

Shaudin, el consell de la loteria és l'únic que em veig capaç de seguir. Hahahha. Tu m'entens molt bé. Teresa, ja saps que no marxaré de Barcelona. Sóc urbanita. Això és innegociable.
Yves, està pensat. Però m'haig de documentar una mica perquè no vull donar dades falses. Però, pel que sé, és així.

Jordi Canals ha dit...

M’adono que en som uns quant que tenim el mateix problema. Ja no sé on posa els llibres i la solució de donar-los a la biblioteca no em satisfà , no voldria despendre’m de cap del meus llibres. Moltes nits també m’ha costat d’adormir-me pensant en això. Entre els quadre i els llibres a casa ja no em queda lliure ni un pam de paret. Sento no poder ajudar-te, si se m’acut alguna solució no dubtis que t’ho comentaré.

Elies ha dit...

La solució definitiva és el llibre electrònic, però...

Anna Maria Villalonga ha dit...

Calla, Elies, no volia que sortís l'e.llibre. Buahhh.
Jordi, veig que tenim molt molt molt en comú. Que ja ho sabia, però arribar a no dormir tots dos per aquest tema em sembla un nivell de similitud fora de sèrie. Gràcies.