No volia fer-ho. M'hi resistia. Em molestava la sola idea que aquest personatge aparagués al meu bloc, ple de figures i d'articles entranyables. Però després d'haver sentit una part del discurs que ha pronunciat en l'acte de recollida del Premi Nobel de Literatura, no m'hi he pogut estar.
No és que jo vulgui fer palès, a aquestes alçades, cap descobriment. Ni en un sentit ni en un altre. Que Vargas Llosa és un autor de gran talent, resulta innegable. Que tal vegada es mereixia el guardó, no hi entraré, atès que tot això dels grans premis està tan escandalosament polititzat.
Ara bé, que es tracta d'un neoliberal militant disfressat amb la pàtina de la intel·lectualitat, que ha aprofitat el discurs del Nobel per fer perverses declaracions sobre el nacionalisme (tots menys l'espanyol, és clar, l'únic nacionalisme legitimat del món mundial) i que, per acabar-ho d'adobar, és un defensor de la tauromàquia amb la penosa excusa de l'art i de la cultura (és a dir, que recolza l'assassinat gratuït i cruel dels animals per simple diversió), tot això resulta del domini públic.
Per aquest motiu em desmarco totalment de l'admiració envers algú com ell, per més bé que escrigui.
Em fa realment vergonya que hagi recollit el guardó més important del planeta pel que fa a la creació literària.
Tanmateix, mirem el cantó positiu. Per si algú no ho sabia, serveix de magnífic exemple. Ara ja teniu molt clar que el talent i la bonhomia no sempre es donen la mà.
No té una mirada prou significativa?
14 comentaris:
Sííí, té la mirada inequívoca d'un "macho ibèrico", un d'aquells característics paios que s'autodefineixen com a "guardianes de la unidad indivisible por la gracia de diós" i coses semblants que fan estremir. Ja que has gosat escriure sobre aquest personatge inqualificable, ara també podries fer una "apologia" d'aquell altre (que em sembla que pertany a la mateixa "raza") que se'n va anar al llit amb unes japonesetes de tretze anys, he, he, he... Una abraçada i ànims!!!!
Absenta Esclarmonda Aurembiaix (Fois, Occitània)
HEHEHEHEE, què adequat el teu post avui per mi. Avui, precisament és quan necessitava que algú ho digués. El talent, el fet de ser un artista fins i tot que pot demostrar molta sensibilitat en la seva feina no té res a veure amb ser una bona persona. Bé, el Mou i el CR7 són altres bones demostracions. Tu ho has dit avui, i em ve de perles a mi. ALGÚ HO HAVIA DE DIR !!!!!!! ;) Malgrat tot "Pantaleó i les visitadores" continua sent una de les gran novel·les que s'han escrit mai, el magisteri, l'habilitat en la forma, la originalitat en la narració, etcètera, fins i tot la sensibilitat, si vols, en tractar alguns personatges, que ara no sé si seria el cas, però, no té res a veure amb la mala persona que es pot arribar a ser. Hi ha molt fantasma en aquest món, dins el món dels cantautors i els poetes també. Uns se saben treballar molt bé la imatge per fer creure que són el que no són. Pura imatge, pur màrqueting, i encara i així poden seguir sent molt bons en la seva feina. Un petó, amiga
Un petó a vosaltres dos, amics. I sí, hi estic d'acord. Algú ho havia de dir.
Pel que fa a la seva obra, mèrit innegable com ja he escrit.
Qué hi farem oi? Diuen què una cosa no treu l'altre.... No queda gaire per comentar. Petons.
Jo ja vaig comentar fa dies, que mai a la vida no em gastaria 1 € en un llibre d'ell. Per beque estigui el llibre nomes sabent qui la escrit ja no em mereix cap credibilitat.
Petonets anna Maria. MARTA VALLS
No el puc veure, Anna M. I ja està, no cal buscar-hi més excuses. És un mal bitxo i un masclista insatisfet. Una abraçada!
A mi tampoc no m’ha caigut mai bé per les raons exposades. Sento dir-ho perquè reconec que és un grans escriptor.
Veig que si fa no fa tots anem opinant el mateix. Ja sabia jo que els meus lletraferits sou de fiar, ideològicament parlant. Hehehehe.
El nacionalisme espanyol, es veu, no és un nacionalisme...
Això sí, el seu discurs perd per tot arreu...
Què trist que és defensar la cultura negant els nacionalismes (com més nacionalitats, més cultures... més diversitat... quina pena d'home).
Sí, un gran escriptor però una pena d'home. Malauradament acostuma a passar també en altres àmbits professionals. No sempre el talent està en sintonia amb el sentit comú o la ètica. Comparteixo totalment el teu escrit Anna Maria. Carme Poblet
Completament d'acord, Anna Maria!!
M'ha agradat un titular del diari Ara: "Vargas Llosa contra el nacionalisme dels altres".
I és trist pensar que com a peruà no tingui en compte que les arrels de la seva cultura van ser arrassades precisament per l'"Espanya" dels Reis Catòlics!!
Ja no vull comentar res més, perquè entre això i els toros m'agafaria un cobriment!
Petons!
Hola! Sento haver trigat tant; fins ara (5 de la matinada a Catalunya) no he pogut ni llegir l’article.
Absolutament d’acord amb toooot el que comentes!
Fa molts i molts anys, quan estudiava a la universitat, em vaig enamorar de la noveŀla “La casa verde”. No pel tema, sinó per les tècniques narratives que emprava. La vaig llegir i rellegir un munt de vegades. Més endavant li vaig començar a veure el llautó a l’home que l’havia escrit, el qual no deixava de ser un gran escriptor, però em resultava d’allò més desagradable per un seguit de raons. No vaig tornar a tocar cap dels seus llibres, ni La casa verde, cap ni un, perquè, ves, d’escriptors boníssims n’hi ha per triar i remenar i l’absència d’aquest en particular, ben mirat, ni es nota.
Des de la vagància que m'aclapara no cal dir que subscrit tot l'article. Només afegir que l'apologia que VL fa de la seva Barcelona, és l'apologia d'una Barcelona culturalment feixista, on la llengua catalana estava postergada i perseguida, i on la premsa narrava la versió oficial de tot. A ell sembla que això no l'afectava ni l'afecta, vaja esperit democràtic de pacotilla! Un escarni per tots els que lluitàvem per la llibertat i ens deixàvem la pell al carrer i a l'universitat.
A mi també em cau malament!
Publica un comentari a l'entrada