Arriba silent, abstreta,
amb pas d'absències sigil·loses.
La veu, diria imperceptible.
Feta de llum, ninetes irisades,
domina el temps, l'espai,
el cercle que l'envolta.
Tanco els ulls, l'acarono.
La divina cadència
és el bressol i l'ànima.
Com una poetessa de la nit i del dia.
11 comentaris:
m'ha encantat, Anna. Ara ja sé què vols dir al 100%. Que bonica és la Colette.
Bonica improvisació. M’agrada. Una nova mostra d’estimació per la gateta.
Gràcies als dos. Marta, ja sé q tu ho subscrius enterament, perquè ho vius amb la Claire. Jordi, deus pensar q tinc una fixació, però, a banda de l'amor q generen, quan la gata t'arriba a poc a pic, mentre treballes, i se't posa al costat, o al damunt, i ronroneja i et fa festes i t'acompanya, és un relax total.
M'agrada. Sembla que la teva gata sigui una dea XD
que bonic..., i sí que arriben sempre d'aq manera q dius, sigilosament... i t'esquiven i tot seguit et provoquen. són la sensualitat personificada... o felina. tal qual.
Anna, com m'ha agradat, la definició de la teva gateta, a part que és preciosa, ho expliques amb una tendresa exquisita, realment als gats son així de misteriosos i dolços,com que m'agraden tan
no emb canso de llegir-ho.
Que tinguis Bona Nit.
Una improvisació tan bonica i elegant com la gateta que l’ha inspirat.
Quin poemet tant bonic, dedicat a la Colette i de retruc a tots els gatets i gatetes que alegren les llars dels seus amos... Petons!!!
MARTA VALLS
M'ha agradat molt Anna;
realment es pot apreciar l'estima que li tens (i que et té ella a tu, clar!).
En aquest el ritme m'ha enganxat molt més!
"amb pas d'absències sigiloses"
Gràcies a tots, amics. Sort en tinc!
preciós...
que guapa que és la Colette
petonets
Publica un comentari a l'entrada