El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dissabte, 5 de març de 2011

Digueu-me lletraferida!


Estimar la lectura suposa canviar hores de soledat i avorriment per hores d'impagable i deliciosa companyia 
                                  (John F. Kennedy)

Estimats amics,
No tinc solució. Estic malalta. Avui se m'ha acudit penjar a facebook aquesta frase sobre els llibres, simplement com una gràcia per als amics, i de sobte m'he sentit  assaltada per un rampell d'amor tan intens envers la literatura, que no me n'he pogut estar d'escriure aquestes ratlles. 
Estic robant temps a la feinada que tinc, i em sento fatal, però la lletraferidura és una afectació molt greu, contra la qual ningú no ha descobert encara cap medicació efectiva. 
El cas és que he llegit amb deteniment litúrgic la frase de Kennedy.  Sabeu allò que passa de vegades quan una cosa ja coneguda de cop i volta sembla nova? Doncs aquesta és la sensació que he experimentat.  He copsat  el sentit dels mots com mai no ho havia fet i el descobriment de la certesa que contenen m'ha trasbalsat profundament. Serà cosa de la malaltia, suposo. 
Perquè de cop he comprès que els lletraferits donem per bones tot una sèrie de coses. Tenim una sort tan immensa que no sentim pietat cap els altres mortals. Però la veritat és que... com s'ho fan els que no llegeixen?
Kennedy ho exposa ben clarament: la lectura pot canviar "hores de soledad y avorriment" per tot un altre món. "Per hores d'impagable i deliciosa companyia". 
Com s'ho maneguen els altres? Com poden viure sense descobrir i gaudir de tot allò que ens ofereixen els llibres? Sento una compassió profunda per ells.
No saben res de les aventures, els descobriments,  els personatges, la sorpresa, la diversió,  la bellesa de les paraules,  els països propers i llunyans, la imaginació,  la tremolor dels dits en obrir les pàgines,  l'emoció, el fet d'acabar un llibre i de començar-ne un altre... 


Ostres, perdoneu. Em sembla que dic coses òbvies,  ja comentades fins a l'avorriment en altres articles. Però la malaltia ha tingut avui un seriós rebrot  i n'estic pagant les primeres conseqüències. 
Sort que la majoria de vosaltres també la patiu i m'entendreu perfectament. 
Com tira endavant a la vida la gent que no gaudeix de la companyia de la literatura?  No m'ho puc ni imaginar. Pobrets, quin greu! 
Tinc la sensació que m'estic embolicant enmig d'una completa paranoia. Però la preclara comprensió de l'abast de la frase m'ha deixat enlluernada. I que consti, no he pres cap substància al·lucinògena ni res de similar. M'he drogat directament a base de lletres.  
En qualsevol cas, estimats, jo no ho sé vosaltres. Però personalment, no em vull curar. Vull estar sempre ben malalta.
A mi, sense complexos, ja em podeu dir lletraferida! 



15 comentaris:

Gemma ha dit...

Hahahaha, estàs com un llum !! Però un llum que te molta força. És marebellos viure amb el cuc de la lectura, esclar que, no ens hem de deixar devorar.

Duc Engrescador ha dit...

Tot i que potser d'una manera una mica atípica, sóc també lletraferit com tu, Anna Maria, i com tots vosaltres. Quin moment més deliciós el d'ahir a la nit, quan llegia els primers capítols de "La papallona", de Narcís Oller! Quin plaer més exquisit! Quin moment més reconfortant!

No cal tenir mànies, no. I què hi fa si som malalts de llibres! Tant de bo totes les malalties fossin tan dolces com aquesta! Sí, jo també sóc un lletraferit! Què hi heu de dir?

Per molts anys, lletraferida convicta i confesa! Gràcies pel teu mestratge. No tenim remei, ni punyetera falta que ens fa!

Que tingueu bones lectures!

Toni

Carmen Luis tTatje ha dit...

Hola lletraferda, avants ja habia llegit aquesta frase, d'en Kennedy no se a quin lloc, peró és veritat, que si la repasses, te'n adónes de
la importancia que té trobar un bon llibre, hi viure tote l'história amb passió, dons pot omplir aquest buit, que de vegades tenim a dintre.
M'ha agradat molt com ho has descrit,
es nota que ets apassionade amb totes les teves aficions, T'admiro
molt.
Carme.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Això mateix, tots ben fotuts!!!! Grácies, Duc. Gràcies, Carme!!!! Convicta i confessa!

Anònim ha dit...

Llegir és un dels millors entreteniments que hi ha!!!

Comença anant a la llibreria, buscar, mirar, remenar i tocar els llibres, per acabar gaudint de la tria feta.

Una abraçaaaasda!!!!!


MARTA VALLS

Anna Maria Villalonga ha dit...

Sí, Gemma, jo em deixo devorar.
Hihhi. Marta, t'has deixat "olorar".

Teresa ha dit...

Hola, companys lletraferits!!

Quin consol comprovar que aquesta malaltia està estesa entre els meus amics!!
A mi també em sap molt de greu saber de persones que no llegeixen. I jo mateixa sento malestar quan no puc fer-ho tant com voldria.
L'altre dia vaig començar "El veredicte de llautó" d'en Connelly, i ja em falten hores per continuar-lo!!
Gràcies a tots per compartir aquest virus meravellós i gràcies a tu Anna per descriure els símptomes d'una forma tan extraordinària!
Una abraçada!!

LURDES ESTRUCH ha dit...

bé. hi ha aficions de tota mena. hi ha qui aplega la informació, i després s'expressa, d'altres maneres que no fonamentalment llegint, i més en aquest univers multimediàtic que ens agermana vulguem o no vulguem.
també hi ha les etapes vitals. hi pot haver qui durant un temps ha llegit de tot i a cor què vols i que ara igual no ho fa. per 1000 raons.
també hi ha aquell qui no en té el temps que voldria (per llegir lúdicament, vull dir) i ho ha de suplir.
la vida és complexa i complicada.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ah, Teresa, sí, El veredicte de llautó és un bon thriller judicial. I enganxa molt. Lurdes, evidentment, tots hem passat temporades. Jo també. Ara mateix, tot i estar malalta de cinema, hi vaig poc. Però no és d'aquesta gent que parlem, sinó d'aquella que mai no ha conegut l'encís de la lectura. Fins i tot gent amb una bona formació. De tota manera, com és q no et deixes anar i segueixes lúdicament el fil esbojarrat, hiperbòlic i còmplice dels meus articles?

Jordi Canals ha dit...

La lectura és com els viatges, gaudeixes abans, ( la tria, la consulta...) mentre hi ets i després.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Ja saps que jo també tinc aquesta malaltia, tot i que més que malaltia jo diria que és tracta d’una dosi de vitamines per al cervell i per a l’ànima.
M’he fet aquesta mateixa pregunta moltes vegades: com s’ho fa la gent que no llegeix? Sobretot literatura –ficció i poesia, perquè això de què és literatura resulta una mica complex. Hi ha moltes persones que llegeixen, i força, però tots els textos que s’empassen són articles sobre notícies d’alguna mena (en paper o, sobretot, a la xarxa); és a dir: informació. És molt important estar ben informat, però aquesta mena de textos no ajuden gaire, o gens, a fer volar la imaginació; i aquí em ve aquella famosa frase d’Einstein: “La imaginació és més important que el coneixement”.

Yves Gerbeau ha dit...

Hola!
Que ets una lletreferida... està més que clar! Jo crec que exemplifiques realment el que vol dir aquesta paraula. Devores els llibres que fa por! Hhahaha
Sobre el que fan els altres... doncs suposo que simplement altres coses. A mi no m'agrada quan la gent em diu:
"Ui, si que llegeixes, t'avorreixes molt, no?"
O la mateixa frase aplicada a altres camps. No sé; jo faig de tot. I no penso que els qui em diuen això, per molt que es passin hores i hores mirant programes estúpids de la TV, s'avorreixin. Cadascú es diverteix com pot o vol...
Està clar que la lectura -bona, clar, pqè quanta gent llegeix porqueria!- estimula el cervell; i això és una cosa que altres activitats no fan. Per això, Anna, els que llegim som els millors! ahhahaha

Visca la literatura!

Per cert, no sé d'on treus tan de temps per fer tantes coses... a vegades penso que els teus dies tenen 30 hores...

Anna Maria Villalonga ha dit...

Amb aquest article no vull desqualificar la gent ni les altres aficions. Ni l'esport, ni la tele ni res. A mi m'agraden molt les sèries de TV (bones) de tota la vida. En sóc superfan. També m'entusiasme el cinema, com tots sabeu. I la música, i menjar bé, i passejar i la platja i els animals. I anar de botigues i el teatre, etc. etc.
Quan jo parlo de no llegir, em refereixo a no llegir mai. A no valorar la lectura per la importància que té, a no intentar-ho, a la gent que precisament la desqualifica des de la seva incapacitat per gaudir-ne.
D'altra banda, Yves, et diré una cosa. Prefereixo la gent que llegeix "porqueries" o només premsa o coses així a la que no llegeix absolutament res.
Petons.

ninona ha dit...

M'ha agradat tan el teu post, m'he sentit tan identificada, tan ben "definida", que no m'he pogut estar d'enllaçar-ho al meu bloc.
De sempre m’ha agradat llegir. Llegir és una aventura: cada llibre una història diferent per viure.
Hi ha històries alegres i tristes, il·lusionades i desencantades, tràgiques i còmiques, tendres i brutals, històries per sentir-se bé i històries angoixants, històries que remouen sentiments i històries per passar l’estona. En qualsevol cas, però, en obrir un llibre fem molt més, en obrir un llibre obrim una porta a la imaginació i ens traslladem a una vida que no és la nostra.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ninona, he anat al teu bloc. M'ha agradat molt i prometo visitar-te. Moltes gràcies per haver-me enllaçat. Em sento honorada, però és clar, és cosa de companys de malaltia.
Visca la lletraferidura!