El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dijous, 10 de març de 2011

Presentació de Verbàlia 2.0, paradís dels verbívors, a "Luz de gas"


Ahir, a “Luz de gas”, vaig tenir la sort d’assistir a la commemoració dels deu anys de Verbàlia, el país dels verbívors (aquests que ens complaem a jugar amb els paraules) inventat per Màrius Serra. L’acte incloïa la presentació (si és que li calia, atesa la solvència mediàtica que l’envolta) de la renovada entrega de les seves maniobres terminològiques. Parlo, com no, de Verbàlia 2.0.  Es tracta d’un nou llibre (així com d’un joc de taula que inclou 50 modalitats de joc diferents) on els mots, les paraules, la seva relació i la seva complicitat en són els protagonistes.
Evidentment, un esdeveniment com aquest, tan adient per als lletraferits, no es podia escapar d’una petita crònica en aquest nostre espai. 

En Màrius és un encant (li perdono el patiment que em causa de tant en tant amb els encreuats i els enigmes, i sobre el qual ja havia escrit aquí); un home amb una capacitat comunicativa de l’alçada d’un campanar, que ahir es va saber envoltar d’amics en un acte entranyable, alegre i divertit. També la seva visió comercial (i la de l’editorial, suposo) són prou significatives. En saben molt, tots plegats, d’engrescar l’ànim de la concurrència, de manera que tothom va sortir de la sala amb el convenciment que la nova publicació pagava la pena.
Presentada per Joaquim Maria Puyal (un altre filòleg, no ho oblidem) i amb la presència de Xavier Folch (Ed. Empúries) i Oriol Comes, creador del joc juntament amb en Màrius, la festa, plena de famosos de la comunicació, la literatura i el periodisme, resultà molt agradable.

Desitjo a en Màrius que continuï endavant amb el món dels mots, paradís dels filòlegs. Trobo que duu a terme una tasca insòlita i magnífica en acostar-los amb tant d’enginy a la vida de la gent, especialment en un cas de diglòssia tan marcat com el de la nostra llengua. Estic convençuda que els meus lletraferits em donaran la raó.  D’altra banda, com que personalment i des de petita m’encanten els jocs de taula relacionats amb les lletres, les frases i els enigmes, ja tinc clar un regal que vull (per a mi) i que penso fer (a d’altres).  
Una abraçada ben forta, Màrius. Gràcies per convidar-nos al Manel i a mi. Saps que mai no oblidarem el teu suport desinteressat i solidari per a la causa dels “Blaugranes en cadira de rodes”.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

UNA BONA IDEA DE LECTURA I ENTRETENIMENT. EL LLEGIRÉ.


MARTA VALLS

Yves Gerbeau ha dit...

No sóc devot d'en Marius, no sé per què... Però no treu que és un geni de les paraules...

Anna Maria Villalonga ha dit...

No passa res, però la seva tasca és sorprenent. No puc entendre d'on treu tot això.
Pel que fa al seu tarannà personal, crec que ha demostrat que és un gran pare i una persona solidària, si més no amb nosaltres. Desinteressat i proper.

Jordi Canals ha dit...

M’imagino que us ho deuríeu passar molt bé. Un esdeveniment a “Luz de Gas” amb jocs de paraules sota el braç de Marius Serra i presentat per Joaquim Maria Puyal és una nit per no oblidar.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Sí, prou divertit, Jordi.

Duc Engrescador ha dit...

T'ho creguis o no, no en sabia res del país de Verbàlia, Anna! Ja m'he familiaritzat una mica amb aquestes terres a través de la seva web. Suposo que no serà la meva darrera incursió en aquest territori. Potser algun dia hauré de recordar que vas ser tu la primera que me'n vas parlar. Gràcies per fer-ho!

Toni

Anna Maria Villalonga ha dit...

Doncs mira, me n'alegro, Toni.
Vés per on!

Anònim ha dit...

Sóc testimoni amb els "blaugranes en cadira..." del que dius respecte a la seva solidaritat. Jo també penso que és una bona persona i molt ocurrent amb els jocs de paraules. Cada matí sento "l'Enigmarius" al ´Matí de Catalunya Radio i, realment, no sé de on treu tan d'enginy.

IO

Elies ha dit...

Celebrem l'èxit de Verbàlia 2.0 com un cant a la riquesa lingüística del català.
Gràcies Màrius!

Gemma ha dit...

Jo he sentit moltes vegades en Marius per la ràdio i el seu entusiasme es contagía molt facilment. No sóc ni tan entesa ni tan lletraferida com molts de voslatres però m'agrada molt escoltar en Marius, sempre s'aprenen coses. He de confesar que ahir, al passar per devant de la sala mentres es feia aquest acta, vaig tenir un atac d'enveja.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Estic una mica perduda. Sé qui és en Màrius Serra, però no sé que són moltes altres coses que esmentes. Sigui com sigui, els teus articles són sempre interessants.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Shaudin, t'explico una mica, que no m'estranya que, després de tant de temps a Toronto, de vegades vagis perduda.
En Màrius Serra és un escriptor català, filòleg anglès de formació, que trobaràs fàcilment a Internet on podràs esbrinar moltes coses.
A banda d'escriure, s'ha dedicat a jugar amb les paraules. És molt conegut. És autor de mots encreuats de gran èxit (difícils, difícils), enigmes, etc. etc. Tots allò que t'imaginis i més.
Surt a la televisió amb molta freqüència, fins i tot és col·laborador fix en alguns programes, de manera que la seva tasca ha esdevingut molt divulgada i això està bé, perquè apropa el català al gran públic.
És molt histriònic i bromista i molt proper de tracte. A més, una persona solidària i compromesa, que va col·laborar amb nosaltres desinteressadament en l'acte de presentació dels Blaugranes en cadira de rodes.
La gent també el coneix per aquesta faceta, ja que va tenir un fill, el Llullu (que va morir fa poc més d'un any), amb un problema cerebral. El seu paper de pare conscienciat ha remogut cel i terra. I va escriure un llibre colpidor, Quiet, sobre el món del seu fill.
Verbàlia és tot un univers de paraules, frases, mots, definicions, enigmes, etc. que va iniciar fa 10 anys. Els verbívors som els seguidors i malalts de mots, vivim en l'univers de Verbàlia i ens agrada molt jugar amb la llengua. Ara ha revisat el llibre i ha tret aquest joc de taula molt variat del qual parlo en l'article.
I el van presentar l'altre dia a "Luz de gas". Continuant amb la seva amabilitat, ens hi va convidar.
Per cert, si cliques l'enllaç que he penjat en l'article, veuràs un apunt que vaig escriure aquest estiu sobre els mots encreuats del Màrius. No sé si el recordes. Ell hi va intervenir, en les respostes.
També el vaig veure no fa gaire aquí a la facultat, amb en Manuel Rivas, i també vaig fer un article. L'enllaç és aquest.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/166099

En fi. Espero haver-te aclarit la cosa mínimament. Internet farà la resta.
Petons.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

D’en Màrius Serra n’havia sentit parlar, però no en sabia totes les coses que m’expliques –al Canadà no m’ha arribat tot això. Gràcies, maca. Ja veig que és una persona súper interessant i una bona persona. Per cert, “Luz de gas” deu ser un local, oi?

Anna Maria Villalonga ha dit...

uf. un local hiperconegut a Barcelona, al carrer Muntaner.