Ahir al matí, a la Capella de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (on tinc l’honor i el plaer inigualable de treballar) vam assistir a un acte entranyable en el marc de les celebracions de “L’any de la Paraula Viva”: a l’aixopluc de la teoria de Joan Maragall, i aprofitant que el pròxim dia 20 es compliran 100 anys del seu traspàs, l’Institut d’Estudis Catalans i la Institució de les Lletres Catalanes han volgut celebrar enguany una gran festa del català, tot commemorant també el centenari de la històrica Secció Filològica de l’IEC.
Naturalment, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona (al qual pertanyo) ha volgut sumar-se a aquesta celebració. No podia ser d’una altra manera, atès el compromís que ens uneix a tots plegats en defensa de la nostra llengua i de la nostra literatura.
Pati de Lletres de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona
L’acte, inaugurat amb les paraules sempre lúcides del Cap del Departament, Albert Soler, va comptar amb una conferència de l’escriptor Ramon Solsona (no gaire endreçada, però molt emotiva) i amb la intervenció final del President actual de la Secció Filològica, Isidor Marí.
I com a contribució creativa de tota la comunitat filològica de la UB, el plat fort va consistir en dos preciosos muntatges audiovisuals dels alumnes del Grau de Filologia Catalana. Absolutament tots han estat o són ara mateix alumnes meus. Amb poemes de Blanca Llum Vidal i de Maria Cabrera (aquesta segona és l’única que no he tingut d’estudiant i ara ja és professora associada del Departament), els vídeos em semblen dues petites joies que personalment m’omplen d’orgull.
Són breus, no patiu. Us convido a veure’ls. Estic segura que tant els poemes com la resta us encantaran. Demostren l'alt nivell de creativitat i d'implicació dels nostres estudiants. I garanteixen el relleu, la continuïtat d'un conjunt de gent que s'ocuparà de mantenir viva la flama de la nostra llengua i de la nostra literatura.
Encara en faltaran dos més, de vídeos, que en aquests moments es troben en procés d’elaboració. Així que els tingui, us els faré arribar.
De moment, aquí hi trobareu l’enllaç dels primers. Els poemes s'intitulen Talaiot, de Blanca Llum Vidal, i Salms i paràbola de la memòria pròdiga, de Maria Cabrera.
I aquí l’enllaç de la pàgina web del Departament, que us pot resultar d’interès per conèixer totes les nostres activitats:
Moltes gràcies, lletraferits.
7 comentaris:
Estic ben segura que, en un d'aquests dos nous vídeos, t'enduràs una bona sorpresa!
I quina il·lusió, veure't ahir, i també quina il·lusió les teves paraules, ara. I estic convençuda que podria parlar en nom de tots els alumnes que formem part d'aquest projecte tan i tan preciós de la Paraula Viva.
Una abraçada.
*
Ei, princesa de l'asterisc. Gràcies. Has estat d'una rapidesa fulminant.
Jo també vaig estar molt contenta de veure't. I tinc moltes ganes de veure els dos vídeos que falten.
Sou fantàstics, no em canso de dir-ho a tort i a dret.
Un petó ben fort, estimada.
Quan pugui me'ls miro, segur que l'acte va estar molt bé.
Què gran, en Maragall! Ara no recordo el nom del professor amb qui ens vam endinsar en el seu món aquí a la UB... i és una pena, perquè m'encantava com ho feia...
Mercè Sanchis... buscaré un momentet per lleigir, sort tens de treballar amb allò que t'agrada. Un petonet
L'acte va estar realment molt bé. Hi va haver una mica de tot, però res em va resultar excessiu.
Els teus alumnes, Anna Maria, són els meus companys i jo, ahir, també em vaig sentir molt orgullós d'ells.
Els dos vídeos, que ara he tornat a veure emocionat, seran dos testimonis ben especials d'aquest acte. Els dos que han de venir encara són promesa d'altres moments de joia.
Moltes gràcies i moltes felicitats a tots aquells que, d'una manera o d'una altra, vau fer possible el feliç esdeveniment que ens va aplegar ahir.
Hola!
Ara mateix no em surten els enllaços del videos, provaré més tard!
Gràcies per compartir aquesta experiència!
Una abraçada i felicitats a tots els participants!
Només he vist el primer vídeo, amb el poema de Maria Cabrera, i m’ha agradat molt. Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada