El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dilluns, 19 de desembre de 2011

Presentació de "Criatures fantàstiques", una nova festa dels Relataires en català



Dissabte dia 17 va tenir lloc a la Biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat la presentació del llibre de contes Criatures fantàstiques. És el quart volum que publica l’ARC (Associació de Relataires en Català) juntament amb l’Editorial Meteora. Els anteriors foren Garbuix de contes, Barcelona, t’estimo i Tensant el vers.
En aquesta ocasió (justament quan es complia un any de la presentació del primer), jo ja hi vaig anar com a membre de ple dret de l’Associació. Tanmateix, també em vaig sentir molt feliç d’exercir novament d’ambaixadora i representant de Shaudin Melgar-Foraster, que té un relat inclòs dins del recull (Màgia d’una nit d’estiu) i que, com sabeu, viu a l’altra punta del món, estremida ara mateix pel terrible fred de les terres canadenques.


A Criatures fantàstiques, llibre adreçat a un públic de totes les edats, els relataires més joves hi han jugat un actiu paper. Hi trobem la poca broma de 14 històries escrites per menors d’edat, canalla eixerida i amant de la lletra que posa en el projecte tota la seva il·lusió. Resulta gairebé inevitable, atès el títol del volum, no caure en el parany d’establir-ne un paral·lelisme d’identificació. És un recurs fàcil, ho reconec, però el cert és que als relataires en general i als relataires joves en particular els escau perfectament aquesta denominació. No hi ha dubte que tots ells són “criatures fantàstiques”, creatives i plenes d’imaginació.
La presentació va ser un èxit: entranyable, càlida, alegre, curulla de companyonia i d’entusiasme. Sílvia Romero, com a presidenta de l’ARC, va iniciar els parlaments. Què en podem dir de la seva energia i del seu inesgotable i personal sentit de l’humor? Doncs que resulta magnífic i encoratjador. La Sílvia és un esperó insubstituïble per als relataires. No canviïs mai, presidenta.


Després li va tocar el torn a Núria Gausachs, tan propera, simpàtica i activa com sempre. Va advocar per la recuperació del costum de llegir contes als nens, independentment que els nens ja sàpiguen llegir solets. Va manifestar que és una manera inigualable de sentir les històries, capaç de crear vincles inoblidables per a tota la vida. Quan va llançar la pregunta al vent: oi que tots recordeu molt la persona que us explicava o us llegia contes de petits?, el meu pensament va volar de seguida cap a la meva àvia. I vaig adonar-me’n que sí, que era impossible d’oblidar el valuós lligam que, a través de la literatura i de la seva veu, havíem establert.  

Dos nens relataires, l’Arnau Soler i en Marc Arencón, també van formar part de la taula de la presentació. Em va semblar molt bona idea el sistema emprat per a la seva intervenció. En lloc de pronunciar uns discursos que els podien posar  nerviosos, van respondre preguntes dels presentadors adults. No cal dir que van representar una alenada d’aire fresquíssim i que ens van demostrar un cop més el seu amor per la literatura, per la lectura, per l’escriptura. Quan ens van fer cinc cèntims del seu procés d'inspiració i creació, em vaig sentir molt bé. Amb ells, el futur de les nostres lletres està garantit.




La darrera intervenció fou la de Pilar Navarro, sempre una mica tímida, sempre adorable. També va remarcar la importància dels lligams que la literatura pot establir entre petits i grans, com ja Garbuix de contes i ara Criatures fantàstiques demostren clarament.   
En acabar l’acte, creuament de signatures, enrenou, rialles, fotos amunt i avall, més crits dels que haurien de ser permissibles en l’àmbit de silenci que s’escau a una biblioteca. Però què voleu que us digui? Els relataries som així, sorollosos. Ens domina l’emoció i l’amistat. Per acabar, un grup ben nombrós vam compartir un dinar molt alegre que es va allargar fins ben tard. Tot plegat, festa grossa, una entranyable i gran trobada que esperem poder repetir ben aviat.  

Aix, perdó, que em deixava una cosa. L’any passat, a la presentació de Garbuix de contes, jo m’havia llençat a la palestra sense pensar-m’ho dues vegades. Tot amb la bona voluntat de saludar tothom, micròfon en mà, en compliment del desig de la Shaudin. Tanmateix, no vaig calibrar l’efecte que la meva irrupció causaria, atès que ningú no m’havia vist mai ni em coneixia de res. Pel que sembla, la cosa va impactar força i enguany, ves per on,  ho trobaven a faltar. Hi mancava alguna cosa: l’espontània. O sigui, jo. Per tant, Shaudin, estigues ben tranquil·la. Dissabte, un cop més, tots els presents van tornar a comprovar que, malgrat no ser-hi en cos, hi eres en esperit.      


20 comentaris:

Elies ha dit...

Felicitats a tots els relataires!

Gemma ha dit...

Felicitats a tots i sobretot als nens .

Glòria ha dit...

Crec que ARC fa una gran tasca.
Em vaig alegrar molt de veure't, Anna!

Anònim ha dit...

Anna Mª, una crònica excel·lent! Moltes felicitats a tots, relataires i als gestors d'ARC per la bona feina.
Abraçades a dojo!
I molt BONES FESTES A TOTHOM!

Mercè Bellfort

Maria Teresa Galan ha dit...

Primer de tot, vull felicitar els relataires, joves i grans, per haver fet possible, junt amb una colla de gent, sovint mig anònima, com una fantàstica presidenta i tot el seu "seguici", que gaudíssim d'un dia entranyable i que continuarà mentre hi hagin contes per llegir.

Em dono per afortunada per haver pogut conèixer unes "criatures tan fantàstiques", fins i tot el Sol no s'ho va voler perdre.

Moltes felicitats i força inventiva per poder continuar en aquest món meravellós de la literatura.

Sílvia Romero ha dit...

Bona crònica, Anna Maria!

Però... m'has posat el llistó molt alt, ara!

Com superar aquest peculiar humor que, segons tu, és característica de la meva personalitat? Hauré de preparar-me nous girs lingüístics, noves fugides d'estudi simpàtiques...

Vaja, que ja tinc feina de cara a la propera presentació. Sort que es tracta de "Temps era temps" i per tant, tindré un aliat al meu favor... hejehej... el temps!

Un petó (i tampoc no canvïis mai!)

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

Quina idea més maca, amb nens inclossos.

Teresa ha dit...

Gràcies per la crònica, Anna!

Ja veig que va ser una trobada molt especial i entranyable!

Felicitats a tots el relataire!

Per cert que coincidim en recordar l'àvia com a relataire. En el meu cas també el meu avi.

Petons!!

Anònim ha dit...

Veig que va ser una reunió molt especial, divertida i de bon rotllo; falten trobadas d'aquesta mena per alimentar l'esperit...un 10 per l'Arnau i per en Marc, els joves relataires !!Gràcies Anna pel teu interés, Tura.

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Oooooh! Que bonic tot plegat! El que expliques, les fotografies (m’encanten!); ai, com m’hauria agradat ser-hi, pero la meva Potatito és infalible i la millor ambaixadora que mai pugui tenir. Gràcies, estimada. I l’enhorabona a tota la família de relataires!

Silvia ha dit...

Quina crónica tan maca, Anna! Estic d'acord en tot: la Sílvia Romero té una alegria, bon humor i entusiasme que ens arrastra a tots. El llibre, una joieta. Jo no hi escric aquesta vegada, però he dibuixat la portada i em fa molta il.lusió participar-hi d'aquesta manera.La Ma Jesús l'ha maquetat ( crec que es diu així) He vist les fotos i esteu molt guapos. Espero poder venir a la pròxima. Una abraçada!!

Yves Gerbeau ha dit...

Felicitats a tots els relataires!!!!

Jordi Canals ha dit...

Felicitats a tothom que hi participa. Bon Nadal!

Mireia Mora ha dit...

Moltes felicitats a tots i totes les relataires!!! Quina sort de tenir una literatura tan viva i apassionada... I ara que vingui la Etxebarria a queixar-se perquè no guanya tant com voldria amb els seus llibres.. va, home, va...

Alegria! a relatar, a relatar! :)

Anònim ha dit...

Quina il.lusió que amb fa, per tots aquests joves escriptors. Al compraré per regalal-s'hi, als meus nebots nets, aquest Nadal.
ENHORABONA A TOTS, I TAMBÉ A LA SAHUDIN, i una abraçade per tú Anna per la teva inmenssa simpatía i coratge.

Gràcies
Carme Luis

Joan de Palau ha dit...

Felicitat a totes les persomes implicades en el projecte d'ARC, per la teva crònica Teresa. Desitjo que aquesta literatura continui tenint molta força per seguir tirant endavant.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Moltes gràcies a tots! I per cert, em dic Anna!

Jaume J. Pàmies ha dit...

L'entusiasme s'encomana amb persones com vosaltres. La crònica entranyable i encoratjadora. Com a relataire em sento plenament identificat i agraït pels elogis.
Plenament d'acord amb ressaltar la tasca de ARC i sobre tot l'energia i la capacitat de treball de la “presi” al davant de tot l'equip.
Em prenc la llibertat d'enllaçar aquesta crònica a la meva calaixera, on hi guardo petits tresors.

Vinga, avant!!
Jaume

Patri Cia ha dit...

Patri Cia

Moltes felicitats, Anna.
M'ha agradat moltíssim, la iniciativa de fer de comentaristes als relataires menuts.
L'entusiasme dels nens és contagiosa i sobretot perquè la seva actuació pot engrescar a d'altres amics, companys d'escola a llegir, a fer relats.
Genial aquest enfoc que la lectura i el relat, no són exclusius del públic adult.
Tant de bo hagués pogut ser-hi per escoltar les respostes dels menuts.

La Shaudin pot estar molt orgullosa de tu, ets una crack ;)

Anònim ha dit...

Realment, és FANTÀSTIC el món d’aquestes CRIATURES, entre les que m’incloc ( tot i que, a diferència del "Barcelona, t'estimo" i "Tensant el vers", en aquesta ocasió no com autora, sinó com a companya… ) i a les que admiro i estimo.

Una abraçada forta i càlida, que per aquí fa frrreeeddd i veeennnttt,
Maite Crespo
Unaquimera