El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

diumenge, 13 de maig de 2012

Final del Concurs ARC de Rapsodes 2012



Ahir dissabte va tenir lloc l’acte final i el lliurament de premis del Concurs ARC de Rapsodes 2012, una de les més noves iniciatives que l’Associació de Relataires en Català ha organitzat amb el propòsit de prestigiar la nostra llengua i la nostra literatura.
L’esdeveniment s’inicià a les 12 del migdia al Centre Cívic Cotxeres Borrell, al carrer Viladomat de Barcelona. Ens hi vam aplegar una bona quantitat de gent malalta de català, de poesia, de cultura. I vam compartir, com d’habitud en les trobades dels relataires, un matí distès, amical i alegre, curull de companyonia.   
La nostra incombustible presidenta, Sílvia Romero, va presentar l’acte amb el bon humor i la simpatia que la caracteritzen. Els membres del Jurat eren l'actor Carles Martínez, l’artista ceramista Elisenda Sala, el crític d'art escèniques Eduard Jener, l'actor Jaume Pla i l'actriu Míriam Alemany.



Deu eren els rapsodes seleccionats per a la final, que van pujar a l’escenari en l’ordre que va decidir l’atzar d’un sorteig: Joana Llordella, Ferran Planell, Gabriel Salvans, Pau-Marc Riera, Joan Opi, Cristina Canudas, Anna Antoñico, Empar Sáez, Núria López i Elies Villalonga. En la primera fase eliminatòria els rapsodes podien triar entre dos poemes: Vida, de Carles Duarte, o No és morir el que ens fa mal, d'Emily Dickinson. Les recitacions anaven acompanyades de dues  peces musicals (absolutament magnífiques i ben avingudes amb els textos) escrites especialment per la pianista i compositora Núria Claverol i Català.
I aquí m’aturo un moment en la crònica, si m’ho permeteu. Haureu vist que un dels finalistes era el meu germà petit, Elies Villalonga. I no me’n puc estar de dir que va recitar esplèndidament bé. Com que jo faig de rapsoda sovint en actes diversos (i, a més, pertanyo al grup Poesia Viva, on recito habitualment) puc assegurar que tinc elements de judici. Sóc imparcial quan dic que l’Elies va excel·lir en la recitació. No em podia creure una cosa que em va passar. Mai no em poso nerviosa quan sóc jo qui presenta llibres, recita, condueix actes, llegeix en públic, actua, etc. etc. En canvi, veient el meu germà damunt de l’escenari, vaig estar tota l’estona amb un nus a l’estómac i nerviosa com un flam. Ai, que quan ens toquen la gent que estimem tot canvia! A més, és del domini públic que els meus germans són una de les meves més marcades debilitats.    


Digressions fraternals a banda, tornem a la crònica. Després de la primera fase, el jurat es va retirar a deliberar. Mentrestant, Núria Claverol ens brindà uns moments absolutament màgics. L’entreacte musical va posar la pell de gallina a tota la concurrència. Moltes gràcies, estimada i admirada Núria.

La sorpresa va arribar amb la primera decisió del jurat. Atès l’alt nivell dels participants i la dificultat de decidir, el jurat va triar quatre finalistes ex aequo en lloc dels tres estipulats: Elies Villalonga, Cristina Canudes, Ferran Planell i Núria López. O sigui, que el meu germà continuava viu i tornava a sortir a la palestra! Més nervis. En aquest segon torn, el poema a recitar era el mateix per a tots els participants. Una composició que em va subjugar: Cançó per a ningú, de Felícia Fuster, poetessa malauradament desapareguda el passat mes de març.
Mentre em mossegava les ungles (metafòricament), van actuar tots quatre i, després, nova retirada del jurat i nou interludi musical.


El punt culminant del matí es produí lògicament amb la lectura del veredicte final, que fou aquest:   
1r Premi:
Núria López


2n Premi:
Ferran Planell


3r Premi:
Cristina Canudas


Menció d'Honor:
Elies Villalonga


L’Elies va quedar quart, cosa que ens va fer a tots molt feliços. Al cap i a la fi, per a ell és una nova experiència, perquè no havia recitat mai en públic. Enhorabona, germà! A veure si l’any vinent no estic afònica com enguany (no vaig poder participar perquè vaig perdre la veu el dia que tocava enregistrar) i podem compartir encara més intensament aquesta experiència. També felicito, evidentment, la resta de rapsodes, que ho van fer molt bé. Reconec que, particularment, destacaria l’expressivitat de Cristina Canudas.  
Per acabar, i a banda de lloar l’ambient agradabilíssim de la trobada, vull destacar un aspecte: la capacitat de cada un dels 10 rapsodes per fer una interpretació pròpia i personal dels textos. El poema de Felícia Fuster, sense anar més lluny, va estar ple de vida en boca de la Cristina, melangiós en la veu de l’Elies, enèrgic per a en Ferran i lúdic per a la Núria. Tot plegat només és un indicatiu d’allò que jo tinc tan clar: estem en un país ple de talent.
Bon diumenge, lletraferits.

Us enllaço aquí l'article de Toni Arencón a “Lo càntich”, on hi trobareu una bona crònica i moltes més fotos.    

16 comentaris:

Hele la Sabatera ha dit...

!! Enhorabona Elies !!

Titània ha dit...

Quin germà més wapooooooooooooo :DDDD

Anònim ha dit...

QUE BONIC I ENTRANYABLE PER TU, ANNA MARIA...

FELICITATS A TOTS ELS RAPSODES I EN ESPECIAL AL TEU GERMÀ... L'HE VIST ALGUNA VEGADA I ME N'ALEGRO MOLT DEL SEU ÈXIT...

UN PETÓ PER LA GERMANA...


MARTA VALLS

Jordi Canals ha dit...

Enhorabona Elies!

Anònim ha dit...

Que bé! Moltes felicitats als germans Villalonga!

Emili Gil

Anònim ha dit...

Enhorabona germa petit!
M'omple d'orgull tenir un germa tan implicat amb la cultura i el catala.
De la germana "no hase falta desir nada mas".
Petons,

IO

núria ha dit...

Moltes gràcies per les teves paraules guapa, i felicitats per la crònica.

Estic d'acord en tot el que dius, sobretot amb lo referent a l'Elies, va estar brillant... Felicitats Elies!!!

petonets

Anònim ha dit...

Enhorabona per tots dos !! Una crònica molt interessant i quin germà tan guapo !!
Tura.

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

I jo que creia que el costum de recitar havia desaperagut! Em sembla fantàstic. Recordo que el meu pare em va ensenyar a recitar i deia que havia fet el mateix amb el meu germà.
Moltes felicitats per tu i pel teu germà! Sóu una família molt especial.

Anònim ha dit...

Com me'n alegro Anna, m'encanta sentir recitar. Avants potser n'havia sentit, mès que ara, celebro que és façin aquests concursos, i molt mès, que el teu germà hagi tingut el premi d'Honor.Moltes Felicitats.

P.D. M'enrecordo de vegades del Celdoni Fonoll, avants l'havía sentit i m'agradava molt.

Carme Luis

Anònim ha dit...

Gràcies per les paraules i la teva presència! vaig sentir molta energia rodejada de tots vosaltres!

tot un plaer, de veritat!

un petó!

et seguiré llegint!

cris canudas
www.cristinacanudas.com

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Enhorabona als que van obtenir un premi, però també a tots els participants i a la teva crònica. Enhorabona a tothom! Elies, t’envio un petonet com a germana Potato.
D’acord amb tu, Anna M.: “un país ple de talent”; sempre ho penso.

Elies ha dit...

Moltes gràcies germana per la teva crònica en general i per les teves paraules cap a mi en particular. Va ser una experiència molt enriquidora i recomanable en un ambient de companyonia que cal destacar.
Una abraçada, visca la cultura i visca el català!

Anònim ha dit...

Ostres, Ana.
Tal i com ho has redactat, m'he posat perfectament en situació.. m'estava posant nerviosa i tot !!!.
Moltíssimes felicitats a l'Elies per el seu debut, i per la posició tan honorable que va aconseguir.... jo vull escoltar-lo recitar!!!.
Està clar que sou una familia ben talentosa.... i jo orgullosa de ser una petita part d'ella... jejeje. Una abraçada.
Raquel.

Teresa ha dit...

Moltes felicitats a tots!

Felicitats, Elies, i a tu Anna per la part que et toca!!
Ja veig que va ser una vetllada molt especial!

Una abraçada!!

La Meva Perdició ha dit...

Aquests actes no serien el mateix sense les teves posteriors reflexions. Una crònica molt completa. Felicitats als Villalonga. Vaig gaudir molt amb la interpretació d'Elies. I encantat de conèixer a un altre membre de la teva família. Tots sou iguals de macos ^_^? WoW
Una abraçada.