El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dijous, 17 de maig del 2012

Música per a uns mots: Cançó dels amors impossibles - Jordi Gomara




Fa força mesos, a la Sala Vivaldi, en una de les grates vetllades de Poesia Viva, vaig recitar un poema. Un poema senzill i agradós, sense cap pretensió, intitulat L'impossible. L'havia escrit a l'Empordà, una tarda d'agost mandrosa i càlida. Res original, no us penseu. Unes quantes ratlles que recreaven un motiu literari tradicional: els amors impossibles entre el sol i la lluna.
Aquell dia, a Vivaldi, hi havia en Jordi Gomara. En Jordi és cantautor i amic, una persona molt intel·ligent, plena de sensibilitat humana i artística. Pel que sembla, de seguida va connectar amb la pobra història d'amor astronòmica, d'antuvi condemnada al fracàs.
En acabar l'acte, i no sense sorpresa per part meva, se m'acostà i em digué: "Escolta, Anna, et sabria greu passar-me el teu poema? És que m'agradaria posar-li música".
Naturalment, vaig respondre que sí, afalagada. No m'acabava de creure que allò rutllaria. I no per manca de confiança, sinó perquè, sincerament, se'm feia difícil pensar que aquella poqueta cosa de poema pogués inspirar gaire res. Evidentment, m'equivocava. En Jordi ha escrit una música esplèndida, tan dolça i bonica que fins i tot el poema sembla bo de veritat.

L'enregistrament dels disc D'amor i d'altres dissidències, de Jordi Gomara, ha durant uns quants mesos. Sé que el meu amic ha hagut de superar diversos esculls. Tanmateix, ara ja és una realitat. El disc, que inclou el meu poema, Cançó dels amors impossibles, veurà la llum aquest divendres. Justament demà, 18 de maig.
Ja fa temps que vaig sentir la maqueta de la cançó, que em va encantar. I fins i tot vaig tenir l'oportunitat de gaudir de l'actuació d'en Jordi en directe, amb moltíssima emoció per part de tots dos. Però ara, veure que el projecte ja ha arribat al final, m'ha fet sentir immensament feliç. Sincerament, no trobo les paraules adequades per agrair a en Jordi la seva feina.
 
 
 


Però... espereu... que la cosa no acaba aquí. Aquesta tarda, inesperadament, en Jordi m'ha fet un altre regal. I l'emoció m'ha superat de tal manera que no se m'acut cap homenatge millor que compartir aquesta vivència amb tots vosaltres.
No cal dir res més. Mireu quin vídeo m'ha fet en Jordi. Escolteu la seva música i les meves paraules. Potser és un bonic moment per pensar que, mentre els humans poguem aconseguir tan bona amistat i complicitat, no estarem perduts del tot.
Com tu vas dir, Jordi, a partir d'ara restem lligats per sempre a través de la música, la poesia i els amors impossibles del sol i la lluna.
Mil gràcies, amic.


L'impossible

Ell és ardent, fogós.
Ella, rodona i blanca.

Ell, groc, despentinat,
més aviat un sapastre,
que conserva la vida
i alhora l’arrabassa.


Ella fina, enigmàtica,
uns diuen que pitjada
fa uns anys pels peus de l’home,
que volia tocar-la.  

S’agraden de fa temps
i ell, per poder mirar-la,  
cada nit es desprèn   
del foc i de la brasa.
La veu allà i somriu.
Elegant, admirada,
amb dos ulls com taronges,  
que il·luminen sa cara.
S’agraden de fa temps,
però no poden tocar-se.
     Només, des de molt lluny,    
es fan la gara-gara. 
Ell és ardent, fogós.
Ella, rodona i blanca.
Senten un vell desig
i no poden tocar-se.
Tanmateix, hi ha un moment
petit per abraçar-se:
eclipsi és el seu nom,

      però molt rarament passa.      
Anna Maria Villalonga
Agost 2009

18 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies a tots dos! El despertar de les ferides de l'operació m'està essent més lleu amb vosaltres. Merci!

Emili Gil

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ei, que ja t'han operat? Ostres, no ho sabia.
Com ha anat? Cuida't molt.

Boladevidre ha dit...

Doncs jo el trobo molt bo. Alegre i desenfadat, amb un xic d'humor, no sé si negre o brillant; segons el o la protagonista, suposo. Té molt ritme i deu facilitar musicar-lo. M'ha encantat perquè és ben be això: Una tarda mandrosa de brisa sense esma d'un més d'agost.

Anònim ha dit...

Sí, tot bé, moltes gràcies. I amb aquest regal inesperat encara millor. La Nit és imprevisible, i s'agraeix.
Amb el teu relat de com va iniciar-se la cançó queda palès que heu fet possible un impossible. Ça c'est bon. Això és possible. Perquè vull, com diria l'Ovidi. Vulguem. Somniem. Fem.
Enhorabona a tots!

Emili Gil

Hele la Sabatera ha dit...

!! Quina meravella de vídeo, és fabulós, m'agrada mooolt !!

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

Preciós! El poema, la cançò i el video. Espero que entri al hit parade internacional. Molt, molt maco.
Continua igual, sempre sornrient i aixerida.
És curiós, la Colette surt gairebé més que tu!

Elies ha dit...

Espectacular! un record per a tota la vida.
Felicitats a tots dos!

Anònim ha dit...

ÉS PRECIOSA... M'HA AGRADAT MOLTÍSSIM DE DEBÒ... GRÀCIES PER AQUEST REGAL.



MARTA VALLS

Anònim ha dit...

A mi també m'agradat molt el video !! ho veus Anna, que no tot es dolent ?? unes imatges precioses, i la cançó, una filigrana !! l'escoltaré altre vegada abans d'anar a dormir; gràcies Anna per aquest regal !! Tura.

Jordi Canals ha dit...

Felicitats a tots dos. És un treball extraordinari. Fabulós!.
Emili, que et recuperis ben aviat.

Anònim ha dit...

Quin recód mès maco Anna, el video és preciós, el recull de fotos,és molt emocionant, mentre escolto la cançö. Comparteixo la teva alegria, el detall del Jordi,molt emotiu.

Gràcies, per compartir amb nosaltres.

Carme Luis

LURDES ESTRUCH ha dit...

molt dolç...!

Judit Bergadà ha dit...

OHHHHH!!!!!! M'encanta!!! Quin vídeo més xulo que t'ha fet el Jordi!!!

Unknown ha dit...

OOhh!!! Estic emocionada!!

Quin conjunt més fantàstic! La música, la lletra, les imatges...
I la meva Cuba que forma part d'aquesta obra d'art! Gracieees!!!

I decididament...la Colette la reina més reina de totes les reines!!!

Felicitats a tu i al Jordi! És un treball genial!!

Petoneeeets!!!!

Gemma ha dit...

Quina joia !!!!!! Moltes felicitats a tots dos.

La Meva Perdició ha dit...

Anna, tu i el Jordi heu aconseguit fer un gran treball junts. La conjunció de la poesia i la música encaixa com la mateixa temàtica del poema.
Felicitats per ser capaços de filar aquesta petita joia.
El vídeo és un complement visual fantàstic.
Una abraçada. ^_^

Anònim ha dit...

Gracies...
Gracies...
Gracies...
Mercè

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Iupiiiii!!!!!!!!!!!!!!!! Ara sí que l’he tornat a escoltar, tot i que la conec bé, perquè m’encaaaanta i volia veure el vídeo. Saps què, la faré servir quan comenci el curs de català al setembre, de segur que als estudiants els encantarà.
L’enhorabona a tu i a en Jordi!!!!!!!!!!!!!