El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

dimecres, 9 de maig del 2012

aPARAULA'm: ÒLIBA




Com a cloenda de les celebracions de l'Any de la Paraula Viva amb què es commemora el Centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (i del qual ja us n'havia parlat en aquest bloc) avui dia 9 de maig la catosfera du a terme un altre homenatge conjunt. Evidentment, no podia ser un altre que un homenatge a les paraules, als mots. L'ha promogut, sempre incansable, l'amic Víctor Pàmies, i s'intitula aPARAULA'm. 
Es tracta d’apadrinar una paraula a través dels nostres blocs, una paraula que ens agradi, que representi quelcom per a nosaltres. Pot ser una paraula que no s’utilitzi gaire, ara que la llengua s’ha empobrit tant. Una paraula que vulguem mantenir, recuperar. Que vulguem que no desaparegui.


Jo he triat el substantiu ÒLIBA. I us preguntareu què m’ha dut a prendre aquesta decisió. 

Doncs bé, us ho explicaré. Els motius són diversos.  

1.    M’agraden molt els animals. Per tant, apadrinar el mot que s’usa per designar un animaló de la natura, per a mi té molt sentit. Les òlibes em cauen especialment bé.

2.   És un homenatge a la Bòrnia. La Bòrnia és un personatge que jo he creat i que apareix en una sèrie de relats que estic escrivint. És una òliba molt vella i atrotinada, que només té un ull. Un personatge entranyable al qual m’estimo molt.




3.    L’òliba és el símbol de la saviesa. A la mitologia grega era l’acompanyant d’Atenea i, tradicionalment, sempre ha jugat un paper en l’imaginari cultural i literari del món occidental. És un dels animals que apareixen a les històries nocturnes, misterioses i màgiques que tant m’agraden. Només cal recordar, situant-nos en el món contemporani, quina és la “mascota” de Harry Potter.





 
4.   Tanmateix, el fet que m’ha decidit a triar aquesta paraula ha estat un altre, més relacionat amb la militància lingüística. I és que un alumne que havia llegit els meus contes em va preguntar no fa gaire què era una “òliba”. Havia llegit la història, però no havia sabut identificar el personatge. Això, lògicament, em va preocupar. Vol dir que la paraula, en català, no forma part del lèxic més comú, com jo ingènuament pensava. Tothom sap què és una “lechuza”, un “mochuelo” o un “búho”, però no tinc tan clar quanta gent coneix la paraula “òliba”. Per tant, aprofitant l’avinentesa d’avui, m’ha semblat adient apadrinar aquest mot.

Definició del DIEC2: 
 
òliba
f. [ZOO] Ocell de la família dels titònids, d’uns 34 centímetres de llargada, de plomatge molt suau de tons claríssims o daurats amb petites taques negres o molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades, i de distribució cosmopolita (Tyto alba).



Benvolguts lletraferits, sóc conscient que podria afegir moltes coses més, sobretot respecte a la història literària de les òlibes, que és llarga i molt interessant. Tanmateix, no em trobo en disposició de fer-ho. La feina m’aclapara i el temps se’m menja. Però en qualsevol cas em sento molt feliç d’haver posat un granet de sorra en aquest homenatge blocaire a les nostres estimades i indefenses paraules.

Per molts anys que puguem compartir propòsits tan magnífics!

Que passeu un bon dia.


17 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Uuu Uuu!!!

Òliba, xot, duc, gamarús, mussol comú... TOTS m'agraden

Anònim ha dit...

Si, si, Uuu, Uuu, és un só molt caraterístic.

Recordes,Anna, quan les òlibes entraven, per un forat de la teulada, a les golfes de la casa que teniem llogada al poble els estius?

Quin barrim-barram que se sentia, amb les rates amagant-se espaordides...

Petons,

IO

Anònim ha dit...

Mercè Sanchis... molt guapa la paraula... a mi m'agrada també molt la música, per tant jo apadrinaria la paraula: sac de gemecs....

Jordi Dorca ha dit...

Honors a l'òliba.
A Torelló (Osona) tinc sentida l'expressió MIRAR LES ÒLIBES 'badar'. Te l'enviem juntament amb la nostra admiració pel teu personatge tan ben triat.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Ostres, "Mirar les òlibes" com a sinònim de badar. M'encanta, perquè, jo, endemés, sóc capaç de badar hores i hores mirant animalons.
Gràcies, Jordi. I espero que passis sovint per aquí.
Gràcies a la resta, també.
IO: sí, recordo perfectament això que dius i m'agradar fer-ho.

Jordi Canals ha dit...

Jo m’apunto a amarar com la Schaudin.; es una paraula que sempre m’ha agradat perquè defineix la plenitud d’un sentiment : amarat d’amor , amarat d’entusiasme, amarat de suor ……….

Gemma ha dit...

M'encanten el mussols i tota la seva família. Heu deixat paraules molt boniques i ara en costarà posar-n'he una de diferent....ja !!! badiu. Crec que sols es fa servir a Badalona, per anomenar els patis interiors de les cases.

Anna Maria Villalonga ha dit...

Amarar és un mot magnífic, que jo uso força.
Badiu, que bé! M'encanta.

Hele la Sabatera ha dit...

Uuuu, uuuu, que bonic Anna. Al meu poble també fan servir per a desginar les olibes, la paraula "brufol"

Carme Girona ha dit...

Quina bonica tria. La Bòrnia m'encisa i més després d'haver llegit el conte...

mercè trias ha dit...

Covarda boira:
Entremig noto un ulls pendents de mi.. haig de tindre por? Noooooooooooo..
Es l'òliba que vigila tot el faig.. i de tant en tant si veu que no estic atenta .. ella hem reclama, amb el seu uu uuu... perque sàpiga que no estic sòla en la foscor!!
A mi m'agrada tendressa i dulçura..
Bon migdia per a tots!!!
Mercè

Anònim ha dit...

"Paraula", aquesta és la que més m'agrada; amb ella podem escriure, llegir,cridar,cantar, renyar; tot ho podem fer amb les paraules, inclús estimar!
La primera vegada que vaig llegir òliba, va ser en un relat teu, Anna i vaig buscar-la al diccionari; no l'havia escoltat mai; també m'agrada acaronar...n'hi ha tantes!! Tura.

Anònim ha dit...

A mi m'agraden molt les paraules "xiuxiejar", dir alguna cosa a cau d'orella.. "xipollejar"... dins l'aigua... ténen una sonoritat molt dolça...


MARTA VALLS

Dora ha dit...

Molt bonica, la paraula que has apadrinat. És una paraula que jo també tenia en ment. M'agrada la paraula i m'agrada l'animal que representa. Finalment, però, m'he decidit per una altra possibilitat, que també em rondava pel cap.

Anònim ha dit...

M'graden tan els mussols, que sempre m'ha interesat molt, saber d'ells.L'òliba també la conec, i és dels meus preferits, et vaig comentar que la Bornia, amb tenía el cor robat. Ho trobo perfecte que hagis triat aquesta paraula, és preciosa!!Ara mateix, pensan amb les paraules,doncs jo triaré "bocabadada"potser no és maca, peró penso que és molt meva, la faig servir sovint, parlan i quan escric.
I és que jo m'hi quedo moltes vegades de bocabada, quan miro els animals, no puc fer-hi mès, cada dia descobreixo coses noves.

Moltes gràcies

Carme Luis

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

I quina altra paraula podia triar l’Anna Maria? Bé, moltes, és clar, peró quan he vist “òliva” he somrigut pensant en la Bòrnia, és un personatge tan entranyable!
Bona tria i molt bones raons per triar aquesta paraula.

Unknown ha dit...

La trobo molt encertada la paraula, Anna!
Jo he pensat que triaria la paraula "Terra": Terra com a Mare, com a Cració, com a Protectora, com a Llar... Terra com a quelcom a que cal mimar perquè de mica en mica ens l'estem carregant.
Bona nit a tothom!