Una investigadora del gènere teatral, a hores d'ara en la duríssima fase de redacció de la tesi doctoral, no podia de cap manera deixar de recordar l'efemèride d'avui: la celebració del Dia Mundial del Teatre.
Si no em falla la memòria, fa un any també me'n vaig fer ressò, en aquella ocasió reproduint un fragment de Lucrècia o Roma libre del menorquí Joan Ramis, l'única tragèdia neoclàssica de la literatura catalana. Avui, en canvi, em sento menys solemne. Per això he decidit enfocar el tema d'una manera més original.
No us proposaré cap text dramàtic, sinó una lectura ben diferent: un conte breu del fascinant Pere Calders. Es tracta d'un curiós relat d'ambient teatral (diguem-ne), que espero que us agradi tant com a mi.
Benvolguts lletraferits, que passeu un bon diumenge!
Per a un demà millor
(Drama en menys d’un acte)
de Pere Calders
L’escena representa:
A l’esquerra, una posta de sol. A la dreta, un cap de setmana.
En alçar-se el teló, l’únic personatge de l’obra (jove de bona presència) s’avança amb el propòsit de recitar un estremidor monòleg de protesta. Però es desploma el teló a causa d’una avaria mecànica i l’esclafa. Llestos.
FI
(Els dimarts no hi ha funció, per descans de la Companyia)
13 comentaris:
M'agrada molt en Pere Calders! Les seves històries descol·loquen i són imprevisibles!
Així és el teatre...cada funció és nova, cada història passada pel sedàs dels intèrprets.
Gràcies, Anna!
ESBÓS D'ABSURD. (tipologia genèrica a què s'ha acabat afigurant, oi, al més del tot, tant la passió endèmica pel teatre com la pròpia vida, les més de les vegades, d'una servidora.)
Fantàstic en Pere Calders :)
Bon cap de setmana!
Dolors
(et pispo el text calderià per dur-lo al bloc, Anna. em fa l'efecte que he migconfegit un comentari prou poètic.)
perfecte, Lulu. Ja me'l passaràs.
Gràcies a totes, nenes.
Hahaha! Ja el coneixia aquest relat de Pere Calders, però igual m’ha fet gràcia. Trobo boníssim el principi amb allò de “ a l’esquerra una posta de sol, a la dreta un cap de setmana”. Hahaha! L’home era genial.
I, Anna Maria, d’on et treus sempre aquestes fotos tan bones?
L’humor i la fantasia de Pere Calders és desbordant. Narrador extraordinari. Gràcies Anna Maria per recordar-nos-el en aquesta data tan assenyalada del teatre.
Fantàstic! Un humor ràpid i consis.
Me n'alegro que us agradi. Jo també flipo amb aquesta frase que tu dius, Shaudin. Quina gràcia d'acotació.
Pel que fa a les fotos, no ho sé. Simplement buscant i remenant. Imatges de google i anar posant enunciats que s'hi adiguin. I surten veritables meravelles. També tenir una mica l'encert de triar les més adequades, això sí.
Ja he dit algun cop que, per a mi, buscar i elegir les imatges és tant bonic i gratificant com fer l'article.
ÛNIC..
I Lurdes encara en treu un vers..
Com anfitriò educat la presentaciò boníssima:
aqui una posta de sol...
aqui un cap de setmana
Fantàstic Anna recordar.lo avui.
bona tarda de diumenge.
M'encanta el Pere Calders, havia llegit aquest petit conte i em vsa agradar molt. Avui m'ha encantat retrobar-lo i rellegir-lo. Es genial!! Gràcies Anna Maria!!!
MARTA VALLS
Bona nit Anna, com sempre genial... Mercè Sanchis
Quin crack en Pere Calders! Desconeixia aquest relat, boníssim!
M'ha encantat!
Publica un comentari a l'entrada