Col·laboració especial: Una llibreria a París, per Teresa Ugas

Benvolguts lletraferits,

Avui tinc l'honor d'anunciar-vos que la nostra amiga Teresa Ugas, seguidora del bloc i lletraferida de pro, ha tingut la deferència de compartir amb nosaltres la seva experiència llibresca a París.

Va visitar un lloc especial que suposo que recordareu. A mi em fa molt feliç saber que el El fil d'Ariadna ha estat útil a algú. 

Bé, no parlo més. Us deixo amb la Teresa. Aquestes són les seves impressions...

                                  La Teresa davant de la Shakespeare & Co.  

Una llibreria a París, per Teresa Ugas

Hola, amics!

Avui sóc jo la que -animada per l'amfitriona del bloc- m'atreveixo a fer una petita crònica.

Tots recordareu que el desembre passat l'Anna Maria ens va parlar d'una llibreria ubicada a la part esquerra del Sena, a l'emblemàtic Quartier Latin de París. Concretament, es tracta de la Shakespeare and Company. Em vaig prometre a mi mateixa que, a la primera oportunitat que tingués d'anar a la capital francesa, visitaria aquest lloc, que em va semblar fascinant tal i com el va descriure la nostra amiga Anna.
L'oportunitat no ha trigat a produir-se. Pel meu aniversari, la meva família ens va regalar al meu company i a mi un viatge a la Ciutat de la Llum. Vam aprofitar per anar-hi durant la polèmica setmana blanca -avantatges de ser mestra!!

I allà em teniu!! Davant de la llibreria, amb la informació impresa del bloc de l'Anna! No us la descriuré perquè en el bloc està perfectament explicada, amb fotos i tot; però sí que us vull transmetre allò que vaig sentir en visitar-la.

 

Per a una lletraferida com jo, entrar en un lloc així és màgic. Vaig entendre la sensació que devia tenir el protagonista de “L'Ombra del Vent”, ho recordeu?, quan entra en aquell lloc meravellós ple de llibres!


Em va fascinar l'ambient; l'olor, els colors, la posició equilibrista de molts prestatges plens de llibres sense cap espai entre l’un i l’altre; però també la gent que hi havia. En les petites sales on hi havia alguna clariana lliure, asseguts a terra, en una cadira o en algun tamboret hi havia nois i noies llegint. I tot i que hi havia força personal fent una visita, el silenci era perfectament respectat. Vaig intuir una mena de complicitat entre els que érem allà; tots moguts per una mateixa dèria: els llibres. Els llibres, que ens embolcallaven i ens entenien; per un moment, em va semblar que eren vius, que reclamaven la nostra atenció cadascun des del lloc que algú -qui sap el temps que feia!- li havia assignat. Era impossible apartar la mirada d'aquell paradís de volums, de piles, de lletres perfectament estructurades en un caos ordenat.

Tota una experiència. Em van dir que no tenien cap volum que no fos en anglès o francès. Ens vam emportar una guia de París en la llengua pròpia de la llibreria i una llibreta en blanc per escriure les experiències del viatge. Per suposat, m’hi van imprimir el segell de “Shakespeare & Co. Kilometer Zero Paris”; però el segell inesborrable és el que em va quedar imprès en el record.

Si tot va bé, tornaré a París i, sens dubte, no m'estalviaré una visita al número 37, rue de la Bûcherie.