Bon dia, lletraferits
Com tots sabeu, ja fa força temps que el món dels blocs i jo tenim una estreta relació. La condició de blocaire ha esdevingut part de la meva vida. Com he explicat en alguna entrevista, és quelcom que genera addicció i que arriba a subjugar.
Per a reeixir en l’aventura, els seguidors en sou una part essencial. Sense vosaltres, evidentment, res no tindria sentit. Però també és imprescindible sentir inquietud veritable per allò que vols transmetre. Al cap i a la fi, la voluntat comunicativa és a l'origen de tot.
En el meu cas, les ànsies de comunicar es troben indefectiblement lligades a la cultura en general (no oblideu que tinc el meu estimat bloc de cinema) i a la literatura en particular.
Fa pocs dies, un amic escriptor, Jordi de Manuel, em va aplicar molt amablement un apel·latiu que em va encantar. I que, endemés, vaig pensar que m’esqueia d’allò més bé.
Em va titllar d’ACTIVISTA DE LA LITERATURA.
De seguida vaig pensar que era una bona idea utilitzar aquest lema i, d’altra banda, que ja era hora que aquesta activista disposés d’un emblema, d’una divisa gràfica que la distingís.
Per tant, vaig fer allò que qualsevol que tingués la sort de tenir per familiar i amic en Ramon Esterri, faria. M’hi vaig posar en contacte.
Ramon Esterri és cosí segon meu (embolics d’aquests d’ascendències familiars), però sobretot és una de les persones que més m’estimo del món. Un artista de cap a peus des de petit, des de sempre. Com que ens coneixem molt bé, pràcticament no ha fet falta dir res. De fet, tan sols hem intercanviat un parell de brevíssims correus. Li he demanat succintament allò que volia et voilà! Com d’un barret màgic, n’ha sortit aquest resultat: una petita i tendra caricatura que és ben bé la meva rèplica.
Benvolguts lletraferits, tinc l’honor de presentar-vos el meu emblema, obra de Ramon Esterri i amb un lema suggerit per Jordi de Manuel.
A que és bonic i encertat? Us agrada?
A partir d’ara serà al capdamunt dels meus blocs literaris.
N’estic molt contenta. Gràcies, amics.
Dibuix: Ramon Esterri
14 comentaris:
Fiasco !!!! I jo que volia rrrrobar el dibuix :( És molt bonic i realment ets tu. L'hauries de posar de foto de perfil. :)
Ostres, què maco, quina il·lusió.
La definició encertadíssima i la plasmació gràfica del Ramon, com no podia ser d'altra manera, té la capacitat de transmetre perfectament la idea i de captar la teva essència personal magistralment.
Enhorabona a tots per la creativitat.
IO
Moltes felicitats!
És preciós el dibuix i el seu significat també.
Enhorabona a tots dos.
Ramon, ets un crac!
Molt encertat. És fantàstic! Enhorabona als dos. M’agrada força.
Que encertat! Tot! El lema i el dibuix! Felicitats a tots dos i, sobretot, a tu! Felicitats i gràcies, perquè sense activistes les "activitats" no serien el mateix...
De primera! De fet, els meus ulls s'havien fixat en el dibuix abans que en el text i em deia dintre meu, si se li assembla! L'ha ben triat! I no, és que te l'havien fet expressament. Òndia, quina enveja! Felicitats!
Si fins i tot hi surt la Colette!!!!
hihihi. Celebro que us agradi. I sí, hi surt la Colette i tot. És un dibuix xulíssim.
Àngels, ton germà és un crack!
és txulíssim, quina enveja...
Estic molt contenta que t'hagin donat aquest titol, t'honora molt.
Moltes felicitats,
Activista Literària.
Uala!!! Que xula!! fins i tot hi ha la Colette!! No podia hi podia faltar, clar!
Ja t’he deixat altres comentaris on dic com m’agrada el dibuix i el lema. Tot plegat és absolutament perfecte. Només vull afegir que, com que els activistes no solen anar sols, ara ha arribat el moment de formar el grup d’activistes literaris seguidors de l’Anna Maria. Jo m’apunto a seguir la teva senyera que trobo molt més bonica que qualsevol altra. Endavant activistes literaris! Tots darrere l’Anna Maria!
Hahahahaha. Sou la pera. Com no haig de ser activista i sentir-me feliç amb amics com vosaltres?
Sóc tan afortunada...
milers de gràcies a tots.
Us estimo.
Visca la literatura!
Això que et titllin d"Activista Literària", Anna, m'agrada. A capa i espasa hem de defensar la literatura que és la major defensa que té la llengua, després de no deixar de parlar-la mai. Vaig molt sovint a La Gavina de Palamós, perquè estiuejo a Sant Feliu de Guíxols i tot l'Empordanet me'l conec la mar de bé.
Publica un comentari a l'entrada