Presentació de Verbàlia 2.0, paradís dels verbívors, a "Luz de gas"

Ahir, a “Luz de gas”, vaig tenir la sort d’assistir a la commemoració dels deu anys de Verbàlia, el país dels verbívors (aquests que ens complaem a jugar amb els paraules) inventat per Màrius Serra. L’acte incloïa la presentació (si és que li calia, atesa la solvència mediàtica que l’envolta) de la renovada entrega de les seves maniobres terminològiques. Parlo, com no, de Verbàlia 2.0.  Es tracta d’un nou llibre (així com d’un joc de taula que inclou 50 modalitats de joc diferents) on els mots, les paraules, la seva relació i la seva complicitat en són els protagonistes.

Evidentment, un esdeveniment com aquest, tan adient per als lletraferits, no es podia escapar d’una petita crònica en aquest nostre espai. 

En Màrius és un encant (li perdono el patiment que em causa de tant en tant amb els encreuats i els enigmes, i sobre el qual ja havia escrit aquí); un home amb una capacitat comunicativa de l’alçada d’un campanar, que ahir es va saber envoltar d’amics en un acte entranyable, alegre i divertit. També la seva visió comercial (i la de l’editorial, suposo) són prou significatives. En saben molt, tots plegats, d’engrescar l’ànim de la concurrència, de manera que tothom va sortir de la sala amb el convenciment que la nova publicació pagava la pena.

Presentada per Joaquim Maria Puyal (un altre filòleg, no ho oblidem) i amb la presència de Xavier Folch (Ed. Empúries) i Oriol Comes, creador del joc juntament amb en Màrius, la festa, plena de famosos de la comunicació, la literatura i el periodisme, resultà molt agradable.

Desitjo a en Màrius que continuï endavant amb el món dels mots, paradís dels filòlegs. Trobo que duu a terme una tasca insòlita i magnífica en acostar-los amb tant d’enginy a la vida de la gent, especialment en un cas de diglòssia tan marcat com el de la nostra llengua. Estic convençuda que els meus lletraferits em donaran la raó.  D’altra banda, com que personalment i des de petita m’encanten els jocs de taula relacionats amb les lletres, les frases i els enigmes, ja tinc clar un regal que vull (per a mi) i que penso fer (a d’altres).  

Una abraçada ben forta, Màrius. Gràcies per convidar-nos al Manel i a mi. Saps que mai no oblidarem el teu suport desinteressat i solidari per a la causa dels “Blaugranes en cadira de rodes”.