Una llibreria a l'Empordanet

Josep Pla va escriure una vegada: Jo, que sóc un home del Baix Empordà, confesso que el nom d'Empordanet m'agrada. Sempre han estat del meu gust les coses petites, limitades i manejables.  

Des que la vaig sentir, aquesta ha estat una de les meves frases de capçalera. I no només perquè m'agraden, com a Pla, les coses petites, limitades i manejables, sinó perquè també m'agrada el nom d'Empordanet. L'Empordanet, el Baix Empordà, el lloc del món que més m'estimo després de Barcelona.

Havent parlat més d'un cop d'alguna cèlebre llibreria forana, avui he pensat que havia de quedar-me en un indret més petit, limitat i manejable, i per això m'he detingut en una de les llibreries que més visito al llarg de l'any. La llibreria "Gavina" (nom escaient al 100%) de Palamós.  

La "Gavina" no és un establiment enorme, però tampoc minúscul. Té dues plantes i està regentat per dues noies somrients, dinàmiques i encantadores. És ple a vessar de llibres, com a mi m'agrada, i quan puges l'estreta escala que et condueix al pis superior, pots arribar a pensar que les bigarrades lleixes et cauran al damunt. No us imagineu, però, que es tracta d'una llibreria obscura i antiga. Res més lluny de la realitat. Parlem d'un local clar, modern i ben il·luminat, perfectament al dia en l'oferta editorial, que pot fer les delícies de qualsevol lletraferit.

Jo visito Palamós sovint (és un de les meves debilitats empordaneses) i la parada a la "Gavina", al bell mig del carrer Major, resulta innegociable. Sempre hi compro alguna cosa. De vegades, atesa la compulsió que pateixo, més d'una. Hi vaig a l'hivern, a la primavera, a la tardor, a l'estiu. Per casa sempre corren les típiques bosses blaves de la "Gavina", blaves com l'aigua de la platja palamosina, com el cel damunt les ones, com la ratlla de l'horitzó. 

Amb en Manel (que s'ha de quedar fora perquè el local no està adaptat: l'únic punt en contra) hi hem portat tota la família. Les noies ja hi estan acostumades. Hi he anat amb els meus pares, amb els meus germans, amb la meva filla, amb els meus nebots i nebodes. Tots en surten amb algun llibre a les mans. Fa un parell d'anys, en Pol va trobar-ne un que a Barcelona feia temps que buscava inútilment, el primer  de no sé quina sèrie. No cal dir que, en descobrir-lo, la criatura (ara té 10 anys) es va posar més content que un gínjol. 

A la "Gavina" també hi tenen molts punts de llibre. Sempre me'n donen un cabàs, de manera que a aquestes alçades ja puc assegurar que han contribuït de valent a nodrir la meva col·lecció.      

Avui, en aquest assoleiat inici de primavera, he fet cap novament a Palamós. I, com és natural,  he dedicat la meva estoneta de rigor, ben calmosa i agradosa, a fugar dins els tresors de la "Gavina". Els acabava d'arribar un carregament de novetats i no hi havia ni un metre quadrat sense caixes i més caixes. Activitat febril i somriures còmplices mentre jo triava la meva novel·leta d'avui.

Mentre era allà, pregant als déus que la lleixa no trontollés i em colgués per sempre, he pensat que no podia passar ni un dia més sense que us presentés la "Gavina". És la demostració que totes les llibreries del món poden revestir un encant especial. La màgia, l'encisadora màgia dels seus habitants, els llibres.