Com a cloenda de les celebracions de l'Any de la Paraula Viva amb què es commemora el Centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (i del qual ja us n'havia parlat en aquest bloc) avui dia 9 de maig la catosfera du a terme un altre homenatge conjunt. Evidentment, no podia ser un altre que un homenatge a les paraules, als mots. L'ha promogut, sempre incansable, l'amic Víctor Pàmies, i s'intitula aPARAULA'm.
Es tracta d’apadrinar una paraula a través dels nostres
blocs, una paraula que ens agradi, que representi quelcom per a nosaltres. Pot ser
una paraula que no s’utilitzi gaire, ara que la llengua s’ha empobrit tant. Una
paraula que vulguem mantenir, recuperar. Que vulguem que no desaparegui.
Com a cloenda de les celebracions de l'Any de la Paraula Viva amb què es commemora el Centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (i del qual ja us n'havia parlat en aquest bloc) avui dia 9 de maig la catosfera du a terme un altre homenatge conjunt. Evidentment, no podia ser un altre que un homenatge a les paraules, als mots. L'ha promogut, sempre incansable, l'amic Víctor Pàmies, i s'intitula aPARAULA'm.
Es tracta d’apadrinar una paraula a través dels nostres blocs, una paraula que ens agradi, que representi quelcom per a nosaltres. Pot ser una paraula que no s’utilitzi gaire, ara que la llengua s’ha empobrit tant. Una paraula que vulguem mantenir, recuperar. Que vulguem que no desaparegui.
Es tracta d’apadrinar una paraula a través dels nostres blocs, una paraula que ens agradi, que representi quelcom per a nosaltres. Pot ser una paraula que no s’utilitzi gaire, ara que la llengua s’ha empobrit tant. Una paraula que vulguem mantenir, recuperar. Que vulguem que no desaparegui.
Jo
he triat el substantiu ÒLIBA. I us preguntareu què m’ha dut a prendre aquesta
decisió.
Doncs bé, us ho explicaré. Els motius són diversos.
1.
M’agraden molt els animals. Per tant, apadrinar el mot que s’usa
per designar un animaló de la natura, per a mi té molt sentit. Les òlibes em cauen
especialment bé.
2. És un homenatge a la Bòrnia. La Bòrnia és un personatge que
jo he creat i que apareix en una sèrie de relats que estic escrivint. És una
òliba molt vella i atrotinada, que només té un ull. Un personatge entranyable
al qual m’estimo molt.
3. L’òliba és el símbol de la saviesa. A la mitologia grega era
l’acompanyant d’Atenea i, tradicionalment, sempre ha jugat un paper en l’imaginari
cultural i literari del món occidental. És un dels animals que apareixen a les
històries nocturnes, misterioses i màgiques que tant m’agraden. Només cal
recordar, situant-nos en el món contemporani, quina és la “mascota” de Harry
Potter.
4.
Tanmateix, el fet que m’ha decidit a triar aquesta paraula ha
estat un altre, més relacionat amb la militància lingüística. I és que un alumne
que havia llegit els meus contes em va preguntar no fa gaire què era una “òliba”.
Havia llegit la història, però no havia sabut identificar el personatge. Això, lògicament,
em va preocupar. Vol dir que la paraula, en català, no forma part del lèxic
més comú, com jo ingènuament pensava. Tothom sap què és una “lechuza”, un “mochuelo”
o un “búho”, però no tinc tan clar quanta gent coneix la paraula “òliba”. Per
tant, aprofitant l’avinentesa d’avui, m’ha semblat adient apadrinar aquest mot.
Definició del DIEC2:
òliba
f. [ZOO] Ocell de la família dels titònids, d’uns 34 centímetres de llargada,
de plomatge molt suau de tons claríssims o daurats amb petites taques negres o
molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades, i de
distribució cosmopolita (Tyto alba).
Benvolguts lletraferits, sóc conscient que podria afegir
moltes coses més, sobretot respecte a la història literària de les òlibes, que
és llarga i molt interessant. Tanmateix, no em trobo en disposició de fer-ho.
La feina m’aclapara i el temps se’m menja. Però en qualsevol cas em sento molt
feliç d’haver posat un granet de sorra en aquest homenatge blocaire a les
nostres estimades i indefenses paraules.
Per molts anys que puguem compartir propòsits tan magnífics!
Que passeu un bon dia.
3. L’òliba és el símbol de la saviesa. A la mitologia grega era l’acompanyant d’Atenea i, tradicionalment, sempre ha jugat un paper en l’imaginari cultural i literari del món occidental. És un dels animals que apareixen a les històries nocturnes, misterioses i màgiques que tant m’agraden. Només cal recordar, situant-nos en el món contemporani, quina és la “mascota” de Harry Potter.
òliba
f. [ZOO] Ocell de la família dels titònids, d’uns 34 centímetres de llargada, de plomatge molt suau de tons claríssims o daurats amb petites taques negres o molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades, i de distribució cosmopolita (Tyto alba).
f. [ZOO] Ocell de la família dels titònids, d’uns 34 centímetres de llargada, de plomatge molt suau de tons claríssims o daurats amb petites taques negres o molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades, i de distribució cosmopolita (Tyto alba).
17 comentaris:
Uuu Uuu!!!
Òliba, xot, duc, gamarús, mussol comú... TOTS m'agraden
Si, si, Uuu, Uuu, és un só molt caraterístic.
Recordes,Anna, quan les òlibes entraven, per un forat de la teulada, a les golfes de la casa que teniem llogada al poble els estius?
Quin barrim-barram que se sentia, amb les rates amagant-se espaordides...
Petons,
IO
Mercè Sanchis... molt guapa la paraula... a mi m'agrada també molt la música, per tant jo apadrinaria la paraula: sac de gemecs....
Honors a l'òliba.
A Torelló (Osona) tinc sentida l'expressió MIRAR LES ÒLIBES 'badar'. Te l'enviem juntament amb la nostra admiració pel teu personatge tan ben triat.
Ostres, "Mirar les òlibes" com a sinònim de badar. M'encanta, perquè, jo, endemés, sóc capaç de badar hores i hores mirant animalons.
Gràcies, Jordi. I espero que passis sovint per aquí.
Gràcies a la resta, també.
IO: sí, recordo perfectament això que dius i m'agradar fer-ho.
Jo m’apunto a amarar com la Schaudin.; es una paraula que sempre m’ha agradat perquè defineix la plenitud d’un sentiment : amarat d’amor , amarat d’entusiasme, amarat de suor ……….
M'encanten el mussols i tota la seva família. Heu deixat paraules molt boniques i ara en costarà posar-n'he una de diferent....ja !!! badiu. Crec que sols es fa servir a Badalona, per anomenar els patis interiors de les cases.
Amarar és un mot magnífic, que jo uso força.
Badiu, que bé! M'encanta.
Uuuu, uuuu, que bonic Anna. Al meu poble també fan servir per a desginar les olibes, la paraula "brufol"
Quina bonica tria. La Bòrnia m'encisa i més després d'haver llegit el conte...
Covarda boira:
Entremig noto un ulls pendents de mi.. haig de tindre por? Noooooooooooo..
Es l'òliba que vigila tot el faig.. i de tant en tant si veu que no estic atenta .. ella hem reclama, amb el seu uu uuu... perque sàpiga que no estic sòla en la foscor!!
A mi m'agrada tendressa i dulçura..
Bon migdia per a tots!!!
Mercè
"Paraula", aquesta és la que més m'agrada; amb ella podem escriure, llegir,cridar,cantar, renyar; tot ho podem fer amb les paraules, inclús estimar!
La primera vegada que vaig llegir òliba, va ser en un relat teu, Anna i vaig buscar-la al diccionari; no l'havia escoltat mai; també m'agrada acaronar...n'hi ha tantes!! Tura.
A mi m'agraden molt les paraules "xiuxiejar", dir alguna cosa a cau d'orella.. "xipollejar"... dins l'aigua... ténen una sonoritat molt dolça...
MARTA VALLS
Molt bonica, la paraula que has apadrinat. És una paraula que jo també tenia en ment. M'agrada la paraula i m'agrada l'animal que representa. Finalment, però, m'he decidit per una altra possibilitat, que també em rondava pel cap.
M'graden tan els mussols, que sempre m'ha interesat molt, saber d'ells.L'òliba també la conec, i és dels meus preferits, et vaig comentar que la Bornia, amb tenía el cor robat. Ho trobo perfecte que hagis triat aquesta paraula, és preciosa!!Ara mateix, pensan amb les paraules,doncs jo triaré "bocabadada"potser no és maca, peró penso que és molt meva, la faig servir sovint, parlan i quan escric.
I és que jo m'hi quedo moltes vegades de bocabada, quan miro els animals, no puc fer-hi mès, cada dia descobreixo coses noves.
Moltes gràcies
Carme Luis
I quina altra paraula podia triar l’Anna Maria? Bé, moltes, és clar, peró quan he vist “òliva” he somrigut pensant en la Bòrnia, és un personatge tan entranyable!
Bona tria i molt bones raons per triar aquesta paraula.
La trobo molt encertada la paraula, Anna!
Jo he pensat que triaria la paraula "Terra": Terra com a Mare, com a Cració, com a Protectora, com a Llar... Terra com a quelcom a que cal mimar perquè de mica en mica ens l'estem carregant.
Bona nit a tothom!
Publica un comentari a l'entrada