aPARAULA'm: ÒLIBA

Com a cloenda de les celebracions de l'Any de la Paraula Viva amb què es commemora el Centenari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (i del qual ja us n'havia parlat en aquest bloc) avui dia 9 de maig la catosfera du a terme un altre homenatge conjunt. Evidentment, no podia ser un altre que un homenatge a les paraules, als mots. L'ha promogut, sempre incansable, l'amic Víctor Pàmies, i s'intitula aPARAULA'm. 
Es tracta d’apadrinar una paraula a través dels nostres blocs, una paraula que ens agradi, que representi quelcom per a nosaltres. Pot ser una paraula que no s’utilitzi gaire, ara que la llengua s’ha empobrit tant. Una paraula que vulguem mantenir, recuperar. Que vulguem que no desaparegui.

Jo he triat el substantiu ÒLIBA. I us preguntareu què m’ha dut a prendre aquesta decisió. 

Doncs bé, us ho explicaré. Els motius són diversos.  

1.    M’agraden molt els animals. Per tant, apadrinar el mot que s’usa per designar un animaló de la natura, per a mi té molt sentit. Les òlibes em cauen especialment bé.

2.   És un homenatge a la Bòrnia. La Bòrnia és un personatge que jo he creat i que apareix en una sèrie de relats que estic escrivint. És una òliba molt vella i atrotinada, que només té un ull. Un personatge entranyable al qual m’estimo molt.

3.    L’òliba és el símbol de la saviesa. A la mitologia grega era l’acompanyant d’Atenea i, tradicionalment, sempre ha jugat un paper en l’imaginari cultural i literari del món occidental. És un dels animals que apareixen a les històries nocturnes, misterioses i màgiques que tant m’agraden. Només cal recordar, situant-nos en el món contemporani, quina és la “mascota” de Harry Potter.

 

4.   Tanmateix, el fet que m’ha decidit a triar aquesta paraula ha estat un altre, més relacionat amb la militància lingüística. I és que un alumne que havia llegit els meus contes em va preguntar no fa gaire què era una “òliba”. Havia llegit la història, però no havia sabut identificar el personatge. Això, lògicament, em va preocupar. Vol dir que la paraula, en català, no forma part del lèxic més comú, com jo ingènuament pensava. Tothom sap què és una “lechuza”, un “mochuelo” o un “búho”, però no tinc tan clar quanta gent coneix la paraula “òliba”. Per tant, aprofitant l’avinentesa d’avui, m’ha semblat adient apadrinar aquest mot.

Definició del DIEC2: 

 

òliba
f. [ZOO] Ocell de la família dels titònids, d’uns 34 centímetres de llargada, de plomatge molt suau de tons claríssims o daurats amb petites taques negres o molt fosques, ulls dirigits endavant voltats de plomes radiades, i de distribució cosmopolita (Tyto alba).

Benvolguts lletraferits, sóc conscient que podria afegir moltes coses més, sobretot respecte a la història literària de les òlibes, que és llarga i molt interessant. Tanmateix, no em trobo en disposició de fer-ho. La feina m’aclapara i el temps se’m menja. Però en qualsevol cas em sento molt feliç d’haver posat un granet de sorra en aquest homenatge blocaire a les nostres estimades i indefenses paraules.

Per molts anys que puguem compartir propòsits tan magnífics!

Que passeu un bon dia.