El fil d'Ariadna (II), un laberint de somnis per a lletraferits de tota mena

diumenge, 20 de maig del 2012

Orsai, de Jordi de Manuel



Rere l’estela del recull de relats Pantera negra, que Jordi de Manuel va publicar amb el pseudònim Joan Gols l’any 2004, ara ens arriba una segona proposta, intitulada Orsai, igualment engrescadora i, sobretot, igualment imaginativa. Orsai acaba d’aparèixer, en una bonica edició de l’Editorial Meteora, i el dia 7 de juny a les 19 hores tindrà lloc la presentació a la Llibreria Laie de Barcelona.
Jordi de Manuel (aquest cop amb el seu nom) recupera el fil vital del mític porter Lluc Roig, conegut com el “Pantera negra”, i ens ofereix un total de 20 històries que tornen a furgar en les entreteles del món del futbol. Un món, inevitablement, massa present en la nostra quotidianitat.    
El recull resulta molt variat. L’autor posa damunt la taula amb humor, ironia i una veu molt pròpia tot allò que li sembla rellevant. Poques coses se salven. La paròdia és una arma molt eficaç per mostrar la corrupció, el fanatisme, la disbauxa o la injustícia que envolten (a escala mundial) la dèria futbolera.



Hi ha una gran presència del futurisme i la ciència-ficció (sempre afrontats dins dels límits de la versemblança i la credibilitat) en els contes d’Orsai. De Manuel es complau en bastir un joc intertextual propi i molt personal, que als lectors fidels ens encanta. Les picades d’ullet a obres i personatges anteriors són freqüents, de manera que el corpus demanuelista s’enriqueix constantment. Mentrestant, els seus seguidors ens belluguem pel seu univers com peixos dins l’aigua. Jo circulo per les Rondes Aèries de Barcelona amb una naturalitat esfereïdora. També sé que tindrem una forta sequera, que aconseguirem la República Catalana, que les persones es podran clonar i que existiran hologrames i robots.    
De Manuel no s’atura aquí i ens ofereix també boniques delicadeses. El seu homenatge metaliterari a Manuel de Pedrolo i al Mecanoscrit del segon origen m’ha encantat. No debades la novel·la de Pedrolo és una de les més reeixides mostres de la ciència-ficció catalana. Sens dubte la més coneguda. A hores d’ara, un clàssic.




També el bagatge científic de De Manuel, la seva ment cartesiana i matemàtica, els seus coneixements de biologia, l’humor al voltant d’aspectes diversos de la nostra societat (la medicina homeopàtica, per exemple)... confegeixen un deliciós conjunt que depararà als lectors  uns instants extremadament entretinguts.
De Manuel, com ja va fer a Pantera negra, no qüestiona ni de bon tros el món de l’esport. De fet, el darrer relat d’Orsai (Records d’un vell món) enlaira un cant a la conciliació, al reconeixement que els esports d’equip poden esdevenir un eficaç sistema per unir les persones en una fita comuna. Allò que De Manuel es carrega és quelcom diferent: el paper excessiu i la irracionalitat desmesurada que, a tots els nivells, ha adoptat el fumbol en la nostra societat. Per a l’autor, el futbol (un esport totalment defensable) no té res a veure amb el fumbol (una bogeria col·lectiva carregada d’interessos i de corrupció).
Vull acabar dient que, malgrat tot, De Manuel és un escriptor ple de tendresa. Mai no acaba d’estripar-ho tot perquè, en el fons, s’estima l’ésser humà. Des d’una posició intel·ligent i oberta, no pot evitar mostrar-se tolerant amb les febleses i imperfeccions que ens caracteritzen.

Bona lectura i feliç diumenge, lletraferits.       

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Moltes gràcies, no sé com t'ho fas per estar al corrent de tot... ets d'admirar.

Pel que dius, sembla entretingut... un altre per afegir a la llista, i en van....

MARTA VALLS

Gemma ha dit...

Gràcies per la ressenya,com que és d'en Jordi, el llegiré .

Jordi Canals ha dit...

Digne de tenir en compte per tot el que expliques en la teva crònica

Anònim ha dit...

Ondia Anna, com t'ho fas per llegir tan ?? tinc una pila de llibres per llegir...uf...la meva filla no enten res...però "mare, que llegueixes ara ??" no enten que he canviat d'habits darrera teu...ara, sóc negrota, que hi farem...
Bona ressenya, amb ganes de llegir-lo !! gràcies, Tura.

ALÍCIA MARSILLACH ha dit...

Això de la ment cartesiana, amb recorda la meva amiga Carmen, que sempre presumeix d'ella. A l'hora de la veritat, té molt poc de cartesiana. El buscarè, sembla interessant.

Anònim ha dit...

Sembla molt interesant per la temàtica. A la seva cara, s'hi pot llegir la sensibilitat que té.

Gràcies per la crònica, l'encarregaré.
M'agrada molt en Jordi de Manuel.

Carme Luis

Unknown ha dit...

Em sembla que m'ho faré venir bé per anar a la presentació!

M'agrada molt com escriu el Jordi!

Gràcies per la ressenya!!

Una abraçada!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Com s’ho fa per escriure tantes coses? I tu com t’ho fas per aconseguir que els llibres de Jordi de Manuel ja sembla que els conec de tota la vida? Per cert, acabo de començar “Mans lliures”. A la fi he entrat en el seu món! I enhorabona per la publicació de “Orsai”!