En aquest espai lletraferit, avui em complau especialment fer-me ressò d'una notícia d'aquelles que semblen intranscendents, que no envaeixen les primeres pàgines dels diaris, que les grans agències no tenen cap interès a destacar. Però que, en canvi, a mi m’ha arribat a l’ànima.
En realitat, no fa falta que jo us expliqui gaire cosa. N’hi ha prou amb contemplar el vídeo amb atenció. La desinteressada iniciativa de Luís Soriano, un colombià amant de la lectura i dels llibres, que ha muntat una biblioteca ambulant. L’ha batejada amb el nom de Biblioburro, perquè és amb dos burros (Alfa i Beto) que es mou pels territoris de l’interior de Colòmbia portant a les petites escoles apartades la màgia de les paraules.
Luis és molt conscient de la importància de la seva tasca. Vol que els nens aprenguin coses noves, vol dotar-los d’una mentalitat crítica i de la capacitat d’opinar. Vol que desenvolupin la imaginació. Però, sobretot, desitja arrancar-los un somriure. Es tracta de nens atemorits obligats a presenciar, des de l’edat més tendre, esdeveniments terribles. Nens muts, gairebé invisibles. Luis els ensenya, els llegeix contes, els fa dibuixar. Pretén que puguin emplenar la vida de color.
M’han impactat especialment dos moments.
Un, el rostre de satisfacció i orgull de la mare de Luis quan manifesta que el seu fill ha tret aquella idea de “la mente”.
Dos, el somriure obert i càlid d’una nena: “Espectacular. Ustedes no se lo imaginan”.
Luis sí que s’ho imaginava, perquè coneix molt bé el valor dels llibres i la situació dels infants del seu país. Per això camina per viaranys perduts amb els seus burrets carregats de lletres i de paraules...
De vegades, només de vegades, descobrir històries com aquesta ens fan reconciliar-nos amb l’ésser humà.
10 comentaris:
És un video molt interessant i molt emocionant. Realment encara ens queda molt per apendre, molt per fer i sobretot ens ensenya que no tohom ho te tan fàcil, però que la força d'uns quans pot fer molta feina. Quina diferència amb els nostres fills !!
Gallina de piel! Pero això és una part molt gran del món real, i no pas el món de parc temàtic i cotons on vivim.
Com diu la nena, ESPECTACULAR.
IO
Anna; sincerament, el video encara no l'he pogut veure, estic a la feina i llegeixo moltes coses, però videos, de moment no; després el miraré.
Això sí, crec que dius tot el que deu soortir, perquè el més important és captar la idea que el borinot de l'Hereu, per un cop que ho fa bé s'ha de dir, ens ha estat repartint per tot BCN:
"Llegir ens fa grans".
Això sí, conec molta gent que llegeix i llegeix, sense fer res més que ajuntar lletres, sense pensar. Llegint brossa que no fa reflexionar, que no encén motivacions cerebrals... i de poc serveix.
El que aquest home fa és impressionant, donar una opció a qui mai la tindria (si no fos per ell); donar la capacitat de pensar i tenir criteri... el primer pas per tenir veu!!!!!
Gràcies!
Fa reflexionar...
- Tant i tant que tenim per aprendre. El fet que per que una persona (des del meu punt de vista) sigui "exemplar" no depen ni de la civilització a la que pertany i encara menys de la riquesa material, situació de "poder" o estatus social que ostenti. Error freqüent especialment en el món occidental però probablement en menor mesura en qualsevol altre cultura. Deu ser una inèrsia instintiva animal que encara porta l'ésser humà a dintre.
- Si l'èxit en la vida depèn bàsicament de l'equilibri personal (crec que deu ser el terme que més s'acosta a felicitat), penso que ajuda a aproximar-s'hi el contacte amb la gent (especialment dels eslavons més dèbils, com els nens, però no els únics) i alhora també moments de reflexió en solitud (que en part potencia la lectura).
El que fa aquesta persona es tant important com fer arribarmedecines, aquestes curen el cos, els llibre l'ànima, i fan gaudir els nens d'aquests llocs on no hi ha oportunitats de gaudir de la màgia dels contes i de les paraules.
Marta Valls
Es tota una gran, bona i magnífica tasca el que fà aquest mestre,per terres tan dìficil d'accedir.. i sort ne tè del ALFA-BETO que l'ajudan sense rexistar.. soposo que tambè els i agrada la feina que fan. No sè si sabeu que aqui a la nostre terra, millor dit a Galicia, tambè ni ha ùn de mestre, (que per cert varem fer la carrera junts), que amb una mica mès de modernitat, dons de tres o quatre cotxes vells a fet una "mena" de furgoneta-biblioteca, que recorre tots els llocs òn hi hàn infants i els i porta la lectura i ademès els i ensenya coses bàsiques com es plantar las verdures, cuidar las gallines.. cosa que els avis del poble tambè fan.. però com alguns ja son molt grans dons ell ja s'enfà el carrec, sobre tot la seva gran tasca es que estimin els llibres, inclùs d'ùn mes per l'altre, els i fà fer una petita obra de teatre amb el conte que han llegit... Sort en tenim d'aquestes persones anònimas que tan de bò fan per aquest racons de mòn.. jo els i dono el 10 per l'estimaciò i dedicaciò que tenen a la lletre i als infants..Gracies Ferràn.
M'agradaria que el món anés ple de notícies com aquesta.
Una tasca encomiable digne d’elogis.
M’ha fet gràcia que hagis fet aquest article. Quan jo vaig veure el vídeo ahir, de seguida vaig pensar fer-ne un article pel bloc –ja saps que ens llegim la ment–, però tu ets més ràpida. Tant se val perquè més tard vaig decidir que algun dia faria un conte basat en aquesta història real.
Com ha dit algú en un comentari, a mi també m’agradaria veure històries com aquesta a les notícies, en comptes de veure només l’allau de violència que ens mostren –la violència ven més que una història de dos ruquets, un bon home i uns nens que amb ell han trobat iŀlusió, esperança i imaginació.
Estic molt d'acord amb tots vosaltres, amics. Gràcies per passar per aquí. Segur que us heu emocionat tant com jo.
Shaudin, hehehe. Evidentment, cada cop tinc més clar que ens llegim la ment. Tanmateix, ja friso per rebre aquest conte que has pensat. Que bonica és aquesta idea del Biblioburro i que bonica la filmació. I que autèntica i tendra. Ja podies suposar, quan la vas penjar en el meu mur, que no em podria resistir a fer-me ressò de la notícia.
Publica un comentari a l'entrada