Després de les terribles setmanes que he viscut, m'estic posant al dia de les ressenyes pendents. Em serveix de lenitiu i de distracció, però també haureu de disculpar que siguin ressenyes més senzilles i breus. El cap no em dóna per a més ara mateix.
Sigui com sigui, avui us parlaré una mica de Viladelsac de Damià Bardera, del qual ja us n'he comentat altres obres. Fins el moment, sempre he ressenyat els seus llibres de contes, però ara ens trobem, en canvi, amb un text proper a la novel·la. De fet, no podem anomenar-lo d'una altra manera. Viladelsac és una novel·la d'estructura dietarística: el dietari d'en Mosca, el petit nen protagonista, que ens relata amb una prosa brutal el conjunt d'aventures i vivències que atresora al llarg de l'any que passa a Viladelsac amb els avis materns per motius familiars.
Viladelsac és un poblet minúscul on en Mosca, nen de ciutat sense experiències rurals, s'enfronta a tot un món que el fa créixer i evolucionar, que el colpeix a força de descobriments i sorpreses. Tanmateix, venint de Damià Bardera, Viladelsac no pot ser un text a l'ús. Així, la barreja de pulsions, sentiments, expressions, esdeveniments i comportaments que hi trobarem s'inscriuen plenament dins del seu especial univers. Res no és usual a Viladelsac, res no és normal. Realitat, ficció, fantasia, cruesa i tendresa s'entrecreuen en una voràgine deliciosa que, un cop comences, no pots abandonar.
Com tot el que ve de Bardera, una lectura de nivell, altament recomanable, lletraferits.
