Dins del nostre recorregut pedrolià, avui us porto una autèntica joia. Una història breu, de 1957, intitulada El principi de tot. El text forma part del recull de relats Violació dels límits, on Manuel de Pedrolo reflexiona, des de posicions d'una indubtable modernitat, sobre l'absurd de la vida en societat, sobre certes situacions quotidianes amb les quals ens trobem (o podem trobar-nos).
Amb motiu del centenari de l'autor, que ens arriba el 2018, l'Editorial Comanegra ha decidit reeditar alguns dels seus textos. Ja n'anirem parlant, però de moment parem atenció a aquesta meravella que és El principi de tot, un volum il·lustrat esplèndidament per Pep Boatella. Els seus dibuixos, les seves representacions, la seva interpretació de les paraules de Pedrolo esdevenen d'una bellesa irresistible.
Què pensaríem nosaltres si de cop i volta un noi abillat amb uns pantalons estrafolaris comencés a donar voltes, de manera incessant, a l'illa de cases on vivim? Pensaríem que està boig, que ens vol prendre el pèl, que amaga alguna intenció oculta i estranya? Aquesta és la situació que ens planteja Pedrolo, una idea sorprenent que ens fa meditar i que ens col·loca sense embuts davant la nostra pròpia absurditat.
El relat m'ha recordat un altre text que vaig llegir fa temps, malgrat les seves diferències. Ambdós comparteixen la descripció d'un protagonista que no pot parar de caminar. Em refereixo a una novel·la breu, La història del senyor Sommer (1991), de l'alemany Patrick Süskind. També em va agradar molt. I tot i que segurament no va ser així, no puc evitar preguntar-me si Süskind, aclamat autor d'El perfum, en algun moment va llegir Pedrolo.
No deixeu passar aquesta meravella, lletraferits. Pot ser un bon regal de Nadal per a lectors de totes les edats.
