Llibres, llibres, llibres

 

Torno amb la llista dels llibres llegits en els darrers mesos. Allà van. 

Els sis llibres de la nissaga Blackwater, de Michael McDowell: La riuada, El dic, La casa, La guerra, La fortuna, Pluja

Vaig caure absolutament en el parany de Blackwater. Literatura popular molt ben escrita, revestida d'un embolcall atractiu, amb personatges extraordinaris i uns misteris que ens persegueixen a través de les sis entregues. Així va concebre l'autor la publicació de l'obra, per entregues que enganxessin el lector, seguint l'exemple dels fulletons del segle XIX. McDowell era un home del Sud dels EUA, un home preparat i culte, amb molt de renom,  però que va voler fer arribar la literatura a un nombre ampli de gent. Si busqueu per Internet, trobareu molta informació de tot plegat. 

Los elementales, de Michael McDowell

Com que em va agradar tant Blackwater, vaig buscar una altra obra de l'autor. I va ser aquesta, Los elementales, una novel·la curiosa, terrorífica, amb una atmosfera fascinant, que reflecteix a la perfecció l'esperit del paisatge i la gent dels estats del Sud dels EUA. Com a Blackwater, les cases i les famílies hi tenen un paper destacat. L'obra pertany al gòtic sureny i resulta una lectura molt interessant. Quina descoberta aquest autor! 

Plegarias atendidas, de Truman Capote

Obra inacabada de Truman Capote, on posa verda la societat d'artistes, escriptors, cineastes, polítics, homes de negocis, aristòcrates i fauna de tota mena amb qui es relacionava. No m'estranya que s'emprenyessin quan van sortir alguns fragments en alguna revista. La degradació i la depravació dels ricatxos sense eufemismes. Capote era molt Capote. 

Tercer origen, d'Albert Villaró   

Un homenatge explícit a Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, que enguany compleix 50 anys. Una novel·la adreçada al públic juvenil (la de Villaró), però adequada per a tots els lectors. Narrada per la Irene, l'adolescent protagonista, és un text distret, àgil, lligat a través de capítols molt breus, on Villaró intenta no caure en un dramatisme excessiu a l'hora d'explicar una apocalíptica història de supervivència. Pedrolo estaria content. 

L'olor que fa després de la pluja, de Cédric Sapin-Defour

Un text de difícil catalogació. L'autor ens explica la seva vida amb el seu gos, l'Ubac. No és una història de les activitats i aventures que van experimentar al llarg dels anys. No. No és una biografia novel·lada sobre un gos i el seu amo. No. És molt més que tot això. És un relat lluminós, filosòfic, intel·ligent i curull d'amor, on l'humà reflexiona al voltant del que representa, per a l'un i per a l'altre (ell i el gos), compartir fins a fondre's. Un cant a la natura, al respecte, a la tolerància, però sobretot una exaltació sincera, profunda i humil del cim de l'amor més desinteressat que pot existir. L'amor en lletra grossa, l'amor que et canvia, t'emplena, et defineix. No sé explicar-ho millor. L'estil no és senzill. El text necessita una lectura atenta, és ple de saviesa que s'ha de resseguir amb molta concentració. Però paga molt la pena. Vaig acabar-lo amb llàgrimes als ulls. 

I fins aquí arribo avui, lletraferits. No tinc temps d'allargar aquest post, però em queden llibres per comentar. Ho faré aviat. Gràcies!   

Vinga, més, lletraferits!

 

Tiene que ser aquí, de Maggie O'Farrell

Quin tros de novel·la. La riquesa de recursos, la construcció dels personatges, les veus narratives corals i calidoscòpiques, l'esquema temporal en forma de trencaclosques... Una història i dues, tres, quatre, cinc... vides. Una meravella més de Maggie O'Farrell, que aconsegueix sorprendre el lector amb cada una de les seves obres. Una gran reflexió sobre la parella, els fills, les decisions que prenem, el pes del passat. Amb uns personatges enlluernadors. 

El silenci i la ràbia, de Pierre Lemaitre

El silenci i la ràbia és la segona novel·la de la tetralogia dels anys que segueixen al final de la Segona Guerra Mundial. Lemaitre, com sempre, passa del particular al col·lectiu i ens dibuixa, a través de la vida de la família Pelletier, la situació dels suposats anys "gloriosos" de França, que, si hi furgues, no ho són tant. L'acció té lloc el 1952: la cacera de bruixes contra l'avortament, els problemes laborals, els avenços del progrés, que no sempre mira pel bé de les persones... Un fresc d'aquell moment històric, molt aclaridor, passat pel filtre de la ironia marca de la casa de Lemaitre. L'he gaudit molt i se m'ha acabat en un sospir, malgrat les 546 pàgines. I ara, en fi, només puc dir-me a mi mateixa: paciència i a esperar la pròxima entrega. 

Un sepulcre de lletres minúscules, de Silvestre Vilaplana   

Un llibre que m'ha atrapat i desconcertat. M'ha desconcertat perquè és diferent i palesa la versatilitat del seu autor. Amb un desenvolupament argumental que beu dels clàssics de l'enigma, Vilaplana retrata sense pietat un munt de febleses humanes, un cúmul de sentiments, iniquitats i enganys. Vuit persones tancades en una fortalesa inexpugnable preparades per morir. El tema del suïcidi sura pertot, així com la gelosia, l'enveja i les misèries familiars, però també la fragilitat i el dolor en el nostre món, sovint hostil. És fàcil imaginar-se la novel·la convertida en una pel·lícula o una sèrie. 

La mirada de l'impostor, de Silvestre Vilaplana

Un esplèndid exercici metaliterari que explora en profunditat el sentit de l'escriptura, els límits boirosos de la realitat i la ficció, la mirada impostora del creador, la bellesa i la maledicció de l'impuls d'escriure. Una història plena d'històries, curulla de delicioses referències literàries i artístiques, farcida d'intel·ligents preguntes i d'inesperats esdeveniments. Una novel·la profundament humana. La vaig acabar amb la gola seca i la respiració agitada. 

Matriu, de Núria Queraltó

Una novel·la molt agradable de llegir, amable i sense cruesa, que ens narra la història d'una família, sobretot a través de tres personatges femenins. La sororitat és una part important de la trama, així com els sentiments i els lligams. Els personatges són el més important, però també el passeig per Barcelona i els seus barris en èpoques molt diferents. L'autora ha confegit una història on s'hi aboca des de dins, amb un gran amor per tots els seus personatges. Tal vegada per això el rerefons és tan tendre, tan proper, tan comprensiu amb la naturalesa humana. 

Les dones del lli, de Margarida Aritzeta 

Una indagació novel·lada sobre els orígens del llinatge de l'autora. Extraordinàriament escrita, rigorosament documentada, està farcida d'històries de llegendes i reconstruccions del passat. Les dones col·locades al bell mig de la narració, dones que troben en la sororitat de compartir el consol d'unes vides dures i sovint sòrdides. Els conflictes per la terra, pels matrimonis, les dots i la necessitat de parir fills marquen les seves existències. 

Tres relats de passió, d'Stefan Zweig

No descobreixo res. Llegir Zweig és llegir un dels grans autors del segle XX. Però és una meravella redescobrir-ho i constatar-ho en cada nova lectura. La Biblioteca Clandestina de l'Editorial del mateix nom ens porta ara aquest meravellós volum, que inclou tres relats: Amok, El carreró del clar de lluna i Una nit fantàstica. Tres indagacions sobre les passions humanes, des de la més sòrdida a la més sublim, que són capaces de conviure en l'ànima de la mateixa persona. I que bé que ho explica Zweig! I com no ens deixa respirar amb cada una de les seves paraules i les seves frases! He gaudit extraordinàriament de la seva capacitat de descriure les més pregones emocions, les més subtils sensacions, els més contradictoris sentiments! Molt contenta de tenir aquest llibre a l'abast. No us el perdeu.

Història d'una obra mestra, de Henry James       

Llegit en unes hores. Quina delícia! Com un quadre, una obra d'art, pot canviar, amb la percepció d'una mirada inesperada, tot un món. Es magnífic llegir Henry James. I fer-ho en el format dels Petits Plaers de Viena Edicions. Gaudi per totes bandes. 

La nosa, de Montse Sanjuan 

Felicito molt l'autora per aquesta fabulosa novel·la. Una història de tall clàssic, colpidora i molt humana, que et remou per dins ja des d'aquest títol tan encertat, La nosa. La vida de la Júlia, una noia amb poques llums, marcada per un destí que li fabriquen els qui l'envolten. Quan la llegeixes, no pots deixar de preguntar-te quantes Júlies han existit i existeixen de debò en aquest món. I em temo que la resposta és immediata: moltes. Llegiu la novel·la. Un salt en la carrera litèraria de Montse Sanjuan.   

La memoria del hielo, de Susana Rizo

Ambientada a la ciutat russa de Norilsk, la més septentrional del planeta, en plena Sibèria, la novel·la és un cant a la supervivència. Amb dos personatges, l'Elena i en Serguéi, que ens reserven algunes sorpreses. Imaginativa i amb bones descripcions, d'espais i de sentiments. 

La balada del gos, de Raquel Gámez-Serrano

Un recull de catorze contes que he tingut el plaer de prologar. Són catorze històries molt diferents, molt humanes, amb l'eix compartit de la soledat i els gossos. Crec que poden satisfer a un públic molt ampli. Són una recomanable lectura.  

Animal paradoxal, de Marcel San Martín

Un llibre extraordinari d'una nova veu potentíssima dins la literatura catalana. Divuit contes plens d'imaginació, a mig camí entre la història, la ciència-ficció, el fantàstic, el futurisme i l'especulació. Res no és el que sembla en les històries de Marcel San Martín, al qual he tinguit el plaer d'epilogar. No us el perdeu.