Instint
Tomba l’horabaixa i el sol, necessitat de pau, fuig a descansar. El cel s’engalana amb mil colors i la brisa de la tardor mormola pregons misteris entre les branques dels arbres.
Ell resta aliè a tanta bellesa. Encara és petit. Només vol divertir-se, jugar a totes hores a fet i amagar amb els seus germans. Enriolat, els persegueix feliç, les potes desmanyotades, tot saltant emocionat entre el rocam de la carena.
De sobte, de cua d’ull beslluma alguna cosa que li crida l’atenció. S’atura un moment i observa, atent i sorprès, el seu davant. Per darrere la muntanya més llunyana, lentament, treu el nas una immensa bola blanca. Brillant, rodona, plena. No pot apartar-ne els ulls. La bola blanca el tempta amb una claror desconeguda, esplèndida.
El cel ja s’ha enfosquit i ell no deixa de mirar. La lluna posseeix una majestat de reina. No sap per què ho fa. Només està segur que ho ha de fer.
Aixeca el cap amunt, en un gest atàvic, i llença a l’aire un perllongat lament que retruny contra les pedres i retorna esmicolat en mil bocins de joia.
Ha udolat per primer cop. No hi ha cap dubte. Ara, ja sap qui és.
21 comentaris:
Que xuli...
QUE BONIC... QUE DOLÇ.... M'HA AGRADAT MOLT ANNA MARIA!!!!
MARTA VALLS
Preciós. Quin coneixement de l'idioma! Sempre els nostres admirats llops!
Moltes gràcies, Anna Mª! Molt bonic i tendre! A partir d´ara aquesta boleta peluda, juganera i tendra ja és tot un senyor llopet!!
Anna amb la forma tan elegant que maneges en els teus escrits,arriben a l'ànima, al cor.
L'home no està fet per comprendre la vida, sinó per viure-la . Però el petit llop, -del teu relat- des del seu primer udol ja sap que té viure i pensar com un llop. En el fons, queda sempre el misteri del creat.
Gràcies Anna
Pep Keats
AaAaAaaInnnnssss....!!!
Molt bonic, un regal de Reis preciós !!! Com t'agraden tant els gats, em pensava que acabaría diferent aquest relat...escrius molt be, Anna, amb molta imaginació; gràcies per l'enllaç, Tura.
Gràcies a tots.
M'agraden molt el gats, Tura. Però també m'apassionen els llops. Moltíssim. He escrit molts relats de llops, i poemes. Penso que és un animal noble i magnífic, injustament tractat, i que, a més, dóna molt joc literari.
Que macu Anna,
Pobrets tan innocents, ell esta solet, no sap qui és.
Aviat ho descobreix, ho has explicat tan maravellosamnet, que m'emociona profundament.Com m'agradaría sentir-lo i miral, molta estona.
La fotografía m'enamora.
Moltes Gràcies Anna,
Maravellos regal de reis.
Carme Luis
Gràcies per aquest regal, Anna!
El llop representa un lligam únic entre la Mare Terra i el món misteriós de l'Univers... un lligam que segur que va més enllà del que els humans podem entendre.
Un petó ben fort Anna, i bon dia de Reis!
Un conte preciós per tancar aquests dies de festes nadalenques.
Una abraçada
L'he llegit a la 1.30 i m'ha semblat un preciós regal de Reis. Gràcies per compartir-lo.
Gràcies per aquest regal tant bonic!!! Realment és un regal per a totes les edats. Curull de poesia, d’encís, d’amor a la vida i a la natura. M’encaaaaanta! T’estimo, Potatito. Quanta tendresa saps comunicar.
quina manera més dolça d'expressar l'expressió, a través de l'udol d'un llop petitet llançat a la lluna... bons reis!
Molr bonic :)
Entendridor relat que arriba al cor. M’ha agradat molt Anna Maria! Espero que el Reis hagin estat esplèndids.
M'encanta el relat i la tendresa del moment que estàs descrivint. I trobo que el fet de compartir el vídeo de youtube ho fa tot molt més especial encara. :)
Un relat molt tendre. Felicitats!
Patri Cia
Quin relat més maco, Anna.
El video n'és un reflex gràfic d'ell.
Qui perd les arrels, perd la seva identitat.
Moltes gràcies a tots, amics. Realment, el vídeo (que he penjat avui, com he comentat) ha estat un plus afegit que m'ha encantat quan l'he vist.
He pensat que no podia haver-hi més coincidència. I el llobató del vídeo és que és per menjar-se'l a petons.
Molt poètic i tendre.
Ahir, precisament, hi havia una lluna espectacular.
Petons,
IO
Publica un comentari a l'entrada