Si el dia 17 va ser el dia de la Poesia Catalana a Internet, avui és el dia Mundial de la Poesia. En aquesta preciosa jornada, he decidit compartir aquest colpidor sonet d'un dels meus autors preferits, Blas de Otero (Bilbao 1916- Majadahonda 1979). Em penso que no cal dir gaire cosa. El poeta ho diu tot. Que en gaudiu, lletraferits.
HOMBRE
Luchando, cuerpo a cuerpo, con la muerte,
al borde del abismo, estoy clamando
a Dios. Y su silencio, retumbando,
ahoga mi voz en el vacío inerte.
Oh Dios. Si he de morir, quiero tenerte
despierto. Y, noche a noche, no sé cuándo
oirás mi voz. Oh Dios. Estoy hablando
solo. Arañando sombras para verte.
Alzo la mano, y tú me la cercenas.
Abro los ojos: me los sajas vivos.
Sed tengo, y sal se vuelven tus arenas.
Esto es ser hombre: horror a manos llenas.
Ser —y no ser— eternos, fugitivos.
¡Ángel con grandes alas de cadenas!
al borde del abismo, estoy clamando
a Dios. Y su silencio, retumbando,
ahoga mi voz en el vacío inerte.
Oh Dios. Si he de morir, quiero tenerte
despierto. Y, noche a noche, no sé cuándo
oirás mi voz. Oh Dios. Estoy hablando
solo. Arañando sombras para verte.
Alzo la mano, y tú me la cercenas.
Abro los ojos: me los sajas vivos.
Sed tengo, y sal se vuelven tus arenas.
Esto es ser hombre: horror a manos llenas.
Ser —y no ser— eternos, fugitivos.
¡Ángel con grandes alas de cadenas!
11 comentaris:
Poema amb missatge i estil lucid que fuig de la originalitat, la qualitat de l’expressió l’adorna per enfrontar la realitat de la vida. M’agrada molt!
lúcid
Què puc afegir al comentari d'en Jordi... Nomès se m'acut: Sublim!
M. Carme Poblet
Ara, que l'he descobert, el món de la poesia em sorprén...me'n adono de la sensibilitat que tenen els poetes per escriure sentiments i emocions a dojo, com s'ho fan?
El poema d'avui, és una meravella; l'altre dia vas penjar "Gente necesaria", una joia!
Gràcies Anna, entre tots he descobert un món que no conexia i em fa feliç!
Gràcies, Jordi, Carme, Tura.
Tura, que contenta em fa saber que aquest món et fa feliç!
Com ja saps no hi entenc gens de poesia, m'agrada sentir-la llegida per algú que sàpiga llegir-la, però jo no l'acabo d'entendre, en costa. Miro de llegir tot o gairebé, el que va sortint al face i poc a poc....Però aquesta sí que m'agradat i l'he entesa bé. Gràcies per posar-la .
Cada dia m'agrada més el món de la poesia tinc amistats que en posen de precioses i jo estic aprenent a gaudir-la. Aquesta es molt bonica. . Gràcies. Marta Valls.
Com admiro els poetes!
Brutal aquest poema... buf!
Gràcies per compartir-lo!
Una abraçada!
Li diria al poeta, que se'm trenca el cor; Quines paraules tan crues i reals coM la vida mateixa.
Gràcies
Carme LUIS
No sabeu com celebro tot això que em dieu. Moltes gràcies!
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada