La Raquel Gámez Serrano em va fer
arribar el seu recull de relats amb una nota encantadora. Per circumstàncies,
no vaig poder assistir al “vermut literari” de presentació (jo era a València,
presentant al mateix temps l’antologia de relats Elles també maten), però la Raquel va tenir l’amabilitat d’enviar-me
el llibre, cosa que li agraeixo molt. De moment només ens coneixem virtualment,
però espero poder resoldre aquest fet ben aviat.
El títol del recull ja m’havia
cridat l’atenció de bon principi, quan l’havia vist anunciat a Internet: Els contes guerxats. Aquest adjectiu, guerxat, m’encuriosí. El verb “guerxar”,
que segons el DIEC 2 fa referència a
“deformar
torçant (un pla, un cos pla), especialment per contracció”
o a
“torçar-se (un
cos pla, especialment de fusta) prenent forma helicoïdal”
em va semblar
que prometia quelcom original, diferent. I així ha estat.
L’obra consta de
10 textos interconnectats, que es poden llegir separadament però que només adquireixen el seu sentit complet quan
hom acaba el llibre. Gairebé totes les històries, excepte la primera i la darrera,
tenen nom de dona. Hi ha un personatge, la Caterina -d’alguna manera la protagonista- que serveix de fil conductor (com en un cercle) a tot el conjunt. Enceta i acaba el volum. Enmig, un seguit de textos breus que,
mitjançant un format de ficció molt variada (negre, drama, ciència-ficció
distòpica, relat psicològic), ens van desgranant una reflexió gens banal.
Rere la idea que
la Caterina està “guerxada com una fulla seca” (no us puc avançar res més), l’autora
ens demostra que tot el nostre entorn està “guerxat”. Vivim en una societat que
ens fagocita, ens uniformitza, ens fa infeliços, ens destrueix. Aquesta és la
idea que amara les pàgines del llibre i que culmina en un epíleg en el qual Raquel
Gámez exposa sense embuts la seva intencionalitat: fer una crítica social clara
i decidida.
Cada relat toca
un tema, des de la crisi econòmica a la violència de gènere, des dels
desnonaments a la manca de valors. Alguns ens fan somriure, d’altres ens
entristeixen, n’hi ha un parell que ens generen un neguit evident. I en tots podem
sentir-nos-hi, si som sincers, una mica reflectits, perquè cap de nosaltres (ens
agradi o no) no viu aïllat i, per tant, no podem escapar de la violència
estructural que ens assetja per tot arreu.
La Raquel Gámez
no és escriptora professional. Per formació, ni tan sols no prové de l’àmbit
acadèmic de la llengua, l’escriptura o la literatura. Tanmateix, aposta amb
valentia per la defensa de l’ús del català, un altre dels seus fronts de
lluita. Moltes gràcies de part de tots els lletraferits.
D’altra banda,
no puc acabar aquest breu comentari sense una referència a les precioses
il·lustracions de llibre, obra de Núria Feijoó. M’han encantat. Estic segura
que l’expressiva portada és un dels primers “ganxos” que poden cridar l’atenció
d’un potencial públic lector.
8 comentaris:
És veritat té "ganxo" Aniré a la llibreria a donar un cop d'ull. Moltes gràcies per la informació.
Gràcies Anna Maria, es per tenir en compte.
Marta Valls
La portada tal i com tu bé dius, es un dels primers atractius que et criden d'aquests "contes guerxats" que tindré en compte en properes visites a la llibreria. Gràcies!
Sembla un llibre encantador, el comprarem! De moment, és a la llista...gràcies, Anna, pel teu entusiasme, l'encomanes!
Petons!
No he llegit el llibre així que no puc opinar, però és cert que la imatge de la portada enganxa de seguida. I el que has comentat del llibre també fa venir ganes de llegir-lo. Gràcies per compartir-lo!
Sí que enganxa la ressenya, sí! Un altre llibre a tenir en compte! Gràcies!
Moltes gràcies, Anna Maria. M'encanta aquesta ressenya que has escrit d'Els contes guerxats, perquè recull ben bé la seva essència.
De moment és a la venda a Llibres Dòria, carrer Pujol, 9 de Mataró. Gràcies a tots pels vostres comentaris!
Celebro que t'agradi. Ès un llibre molt agradable de llegir, que, a més, diu coses.
Gràcies també a tothom que ha comentat.
Publica un comentari a l'entrada