Manuel de Pedrolo, la llibertat insubornable, de Bel Zaballa

En el marc de la commemoració del centenari del naixement de Manuel de Pedrolo, diversos són els llibres amb què podrem gaudir. Com a Comissària, ho he comentat i escrit repetidament: em fa molt feliç la gens menyspreable llista de reedicions d'obres pedrolianes que diverses editorials han publicat i publicaran enguany. No hi ha res més satisfactori, perquè un dels aspectes que més ens interessa de recuperar Pedrolo (com passaria amb qualsevol altre autor) és promoure la seva lectura. 

Tanmateix, en el cas del gran segarrenc encara podem ser més ambiciosos. "Hi havia moltes ganes de Pedrolo" és un comentari que em fan sovint. I resulta absolutament cert, com demostren les nombroses activitats al voltant de la seva figura i obra que sorgeixen a diari. Un munt d'actes de tota mena que estan emplenant l'agenda de l'Any Pedrolo a un ritme de frenesí.

Dins d'aquestes "ganes de Pedrolo" hi podem incloure també la publicació de tot un seguit de textos -que ja han aparegut o que apareixeran al llarg de l'Any- que ens parlen de l'escriptor. Són obres variades, que van de la pura divulgació, gairebé per a neòfits, a la reedició d'estudis més complets o a l'aparició de nous estudis que estan en marxa en aquests moments. 

Dins d'aquest conjunt, per fortuna, també hi trobem una biografia. Era una assignatura pendent i molt important en el cas del nostre autor, un home tan poc avesat, com sabem, a parlar d'ell mateix. Autoritzada per la seva filla Adelais, la biografia la devem a la periodista Bel Zaballa, que s'ha enfrontat a la tasca amb rigor i encert. Gràcies a ella, ara tenim l'oportunitat d'aproximar-nos a Manuel de Pedrolo mitjançant un text documentat i molt llegidor que ha publicat Sembra Llibres.

El títol de la biografia em sembla molt adient: Manuel de Pedrolo, la llibertat insubornable. Perquè si alguna cosa caracteritza el seu tarannà, el seu motor de vida, és aquesta lluita per la llibertat. Escrivia al final de la seva vida, en els dietaris: De fet, la llibertat és l'única cosa que no pot ser discutida. No pas perquè es tracti d'un dogma, sinó perquè sense llibertat no es pot discutir de res i, per tant, es facilita la creació de dogmes. 

Bel Zaballa ha fet una feina excel·lent. Escriure biografies no és gens fàcil. L'autor ha de córrer riscos. Ha de mostrar-se objectiu i precís, sense fabular ni resultar feixuc, però alhora ens ha de fer el personatge atractiu. Crec que Zaballa ho aconsegueix amb escreix. Ens acosta la figura de Pedrolo des d'un vessant humà i professional, ideològic i familiar, artístic i creatiu. En parla amb rigor, des d'un text salpebrat de citacions i comentaris de l'autor i de qui el va conèixer, però defugint clarament l'abús de referències que entorpeixin la fluïdesa de la lectura. Tot i això, la bibliografia queda clara per a qui s'hi vulgui apropar directament. 

Ara bé. Una cosa no pot evitar Zaballa. Ni crec que ho hagi intentat. I és que la traeixi l'amor arrabassador que sent pel seu biografiat. Jo tampoc ho hauria fet. Perquè acostar-se a Pedrolo vol dir estimar-lo sense remissió. I això hi ha algunes persones que ho sabem molt bé.   

     

Manuel de Pedrolo, la llibertat insubornable em sembla un llibre imprescindible per a tots els amants i seguidors de Pedrolo. Representa una significativa baula en la recuperació i reconeixement que tots volem per al nostre autor.